Juan Luis Aparicio
El proper 25 de març tindrà lloc a Roma la cimera de caps d’Estat o de govern de la UE a 27 membres. La cimera commemorarà els 60 anys des de la signatura del Tractat de Roma pel qual es constituïen les llavors Comunitats Europees (Comunitat Econòmica Europea, Euratom i la CECA – en funcionament des de 1952). More…
Xavier Martínez-Celorrio
La mobilitat social és un tema central en la sociologia per entendre i avaluar el grau de reproducció, justícia social i igualtat d’oportunitats que ens caracteritza com a societat i com a democràcia. More…
Xavier Martínez-Celorrio, Antoni Marín-Saldo
L’impacte de la crisi a Espanya i Catalunya ha suposat un tsunami catastròfic de despossessió, devaluació i descensor social massiu. En 2012, el 40% dels adults catalans entre 25 i 64 anys vivia pitjor o en una classe social inferior a la dels seus pares, si categoritzem la desocupació com a categoria de descens. El desemparament angoixant d’àmplies capes de població vulnerada i desclassada s’està traduint en suport a nous partits i carismes populistes. More…
Ildefonso Marqués-Perales, Manuel Herrera-Usagre, Carlos Gil-Hernández
La relació de la mobilitat social amb la política és d’una naturalesa enormement complexa. En aquest article, tractarem de llançar una mica de llum sobre aquesta confusa relació. En primer lloc, ens centrem en la mobilitat absoluta. Especifiquem quins són els factors (polítics i no polítics) que impulsen la mobilitat social ascendent. Distingim dues transicions: el pas d’una societat agrícola a una societat industrial i d’aquesta a una societat postindustrial. El cas amb el il·lustrarem serà l’espanyol. En segon lloc, ens dedicarem a la mobilitat relativa (terme proper a la igualtat d’oportunitats). Indiquem mesures polítiques considerades beneficioses en tres dels àmbits que configuren l’estructura d’oportunitats en les societats avançades: família, estat i mercat. More…
Sandra Fachelli, Pere López-Roldán
La mobilitat relativa o fluïdesa social analitza si els destins de classe estan o no determinats pels orígens socials. Bona part de la recerca per mesurar-la s’ha centrat tan sols en els homes i el resultat és de rigidesa social. L’article destaca cóm gràcies a la fluïdesa social que aporten les dones, l’estructura social espanyola també guanya en fluïdesa i també compensa la major rigidesa social que registra la població immigrada More…
César Augusto Ricardi Morgavi
Aquest article presenta els resultats de la meva tesi doctoral centrada en l’anàlisi comparativa de la mobilitat social i educativa per a una selecció de països europeus (Espanya, Suècia, Regne Unit, i Alemanya) i llatinoamericans (Xile, Mèxic, i Uruguai). Els resultats principals que es presenten deriven de l’anàlisi de la mobilitat social absoluta intergeneracional amb base a matrius de transició i taxes totals i específiques de mobilitat total, mentre que l’anàlisi de la fluïdesa social o mobilitat relativa intergeneracional es basa en l’avaluació de models log-lineales. More…
