Què és la Prospectiva?

Cristian Rodríguez, politòleg

La societat té interès per saber el que encara està per arribar. Això ha passat sempre i seguirà passant: què ens depara el futur?

La prospectiva és un intent d’anticipar-se al futur, a través de diverses investigacions. Ens hi podem aproximar, o intentar aconseguir un futur desitjable, amb accions en el present, prenent com a partida aquestes mirades prospectives. El principal objectiu de la prospectiva es preparar el camí cap al futur, com a un objectiu desitjable i possible. És a dir, l’element clau és la planificació, per arribar a obtenir o impedir un determinat estat futur de les coses “Model de Planificació Interactiva de Ackoff” [1].

Aplicar la prospectiva defensa també deslligar-se del passat. És important aprendre del passat amb l’objectiu de guanyar experiència, no obstant això, no s’han de prendre decisions basant-se en el passat, ja què el temps i la societat canvien constantment.

La prospectiva té coses en comú amb les velles tradicions endevinatòries[2], com el fet que hem comentat amb anterioritat, conèixer com pot funcionar el futur i d’aquesta manera prendre les millors decisions en el present. Succeeix però, que per aconseguir-ho no recorre a la “màgia”, sinó a les opinions de persones expertes en les matèries que es tracten, expressades a través de mecanismes sistematitzats de reflexió col·lectiva. Són aquests mecanismes els que constitueixen les tècniques i metodologies utilitzades en la prospectiva. Trobem també un conjunt d’elements bàsics per a aquesta disciplina, com poden ser una visió holística, la creativitat, la participació i la cohesió.

Hem esmentat el fet de què la prospectiva, per ser efectiva, segueix una metodologia i disposa d’uns elements bàsics per a portar-se a terme. També hi ha diferents tipus de prospectiva: trobem la prospectiva predictiva i la prospectiva crítica[3]:

– La prospectiva predictiva es mou o intenta moure’s sota paràmetres científics. Aquest tipus de prospectiva ens exposa que és possible comprendre els mecanismes que provoquen certs fets i eviten d’altres, obrint llavors la possibilitat de conèixer el futur.

– Per la seva banda la prospectiva crítica es qüestiona el per què de les coses, com també la manera de fer les coses. La major virtut d’aquest tipus de prospectiva el trobem en la seva capacitat d’oferir alternatives, d’evidenciar que res es manté igual i que s’ha de mirar al futur amb una perspectiva àmplia i sense prejudicis.

Tipus d’Escoles de Prospectiva

Quan parlem de prospectiva podem diferenciar-ne dues escoles de coneixement, l’escola francesa i l’escola anglosaxona. L’escola francesa, representada per Bertrand de Jouvenel i Michel Godet, exposa que el futur pot ser creat i modificat per les accions dels actors socials, de manera individual o organitzadament. Per una altre banda, l’escola anglosaxona considera la tecnologia com el principal motor de canvi a la societat, no sent per tant l’acció dels actors socials tant important com per marcar un camí cap al futur.

Abans hem esmentat que la disciplina de la prospectiva seguida d’una metodologia, la qual pot ser variada, tindrà sempre l’objectiu de sistematitzar la reflexió col·lectiva, que és la base del procés, i facilitar la consecució de consensos. Per això es recolza en tres principis: la creativitat, el coneixement i la interacció, exercint una combinació entre ells.

Les metodologies més utilitzades en prospectiva són: panell d’experts, enquestes Delphi, identificació de tecnologies crítiques i construcció d’escenaris. Tot i què la combinació d’aquestes metodologies és el mètode més utilitzat. És habitual que la fase preparatòria d’una enquesta Delphi la realitzi un panell d’experts, i també es habitual que els resultats d’una enquesta d’aquest tipus serveixin de base per a un procés de construcció d’escenaris.

D’altra banda, existeix una metodologia emprada majoritàriament en els sectors polítics i empresarials: fem referència a la tècnica “Compass” [4]. Es tracta d’un mètode heurístic desenvolupat per Barclay Hudson al 1979, per a recolzar l’avaluació i la planificació de polítiques. Compass és fonamentalment un taller, en el qual es busca la participació directa dels membres del grup en un procés dialèctic.

El mètode Compass resumeix pros i contres de les polítiques proposades i organitza avaluacions divergents dels resultats produïts en diferents projectes. Permet establir plans i programes, definir futures estratègies globals, dissenyar escenaris i analitzar la realitat.

El mètode Compass propicia la comunicació i l’enteniment de grups altament especialitzats. A diferència d’altres tècniques, per exemple Delphi, la qual és menys elaborada, requereix menys temps i inicia amb la presentació d’un escenari concret. La tècnica pot emprar-se amb grups petits d’experts o bé adaptar-se a un auditori major.

Com a exemple d’aquest mètode Compass tenim el “Instituto de artes y oficio en Comunicación estratégica”, que ens exposa el mètode Compass[5] com a una alternativa d’anàlisi d’escenaris electorals per a sistemes no bi-partidistes. Compass ofereix eines d’anàlisi tant estadístic com qualitatiu per a comprendre millor escenaris de competència de més de dues forces polítiques. Trobem també en aquest camp de coneixement, no tant sols un seguit de regles, instruments i metodologies diferents sinó també un conjunt de personalitats diferents, que són especialistes en aquesta disciplina. Molts dels que esmentarem formen part de les dues escoles esmentades anteriorment.

En primer lloc, tot i què no els podem considerar autors prospectivistes, és interessant exposar alguns visionaris anteriors als futurs prospectivistes dels segles XX i XXI, que ajuden a enllaçar cronològicament el sorgiment d’aquesta disciplina que comentem. Algunes d’aquestes personalitats són fàcilment recognoscibles, com els casos de Thomas More, Julio Verne o Robert Malthus[6]. Deixant a un costat aquests intel·lectuals visionaris, trobem al llarg de tot el segle XX, i aquesta part del XXI, un seguit d’autors prospectivistes generals. Aquests, tot i què de manera força diversa, han dut a terme a la pràctica la prospectiva.

Trobem doncs, Herman Kahn (1922-1983), conegut per analitzar les possibles conseqüències d’una guerra nuclear i recomanar formes de millorar la supervivència en diferents obres seves com a “On Thermonuclear War”. Va tenir un pes molt important geopolíticament durant aquest període, ja que les seves teories van contribuir al desenvolupament de l’estratègia nuclear dels Estats Units.

D’altra banda, Alvin Toffler ha tractat en els seus estudis la revolució digital, la revolució de les comunicacions i la singularitat tecnològica. Ha treballat sobre l’efecte de la sobrecàrrega informativa, un clar exemple és la seva obra “el shock del futuro”. També comenta a les seves obres la reacció de la societat a aquests canvis.

Hem de considerar també la figura de Gaston Berger (1896-1960). Exposava la idea de què la prospectiva no tracta d’endevinar, sinó que és un esforç del pensament per posar-se per davant del temps i retornar per veure el que convé fer avui. Una de les seves obres més representativa és “Fenomenologia en el tiempo y perspectiva”, publicada poc després de la seva mort.

Un dels prospectivistes més rellevants dels que tenim constància fins al moment és Bertrand de Jouvenel[7] (1903-1987). En les seves obres fa referència a la pluralitat del futur. Ell defineix els diferents futurs possibles com a futuribles; com en el cas de l’obra “el Poder”. A la prospectiva, aquests futurs existeixen en un món imaginari, però permet analitzar-los i trobar el més convenient per a ser construït estratègicament des del present.

Maurice Blondel és rellevant en aquest àmbit de la prospectiva, pel fet que ha estat capacitat per atorgar un model, un mètode i una base matemàtica per a aquesta disciplina. Cal dir que ha seguit els passos dels seus antecessors de l’escola francesa, de la qual són figures representatives Berger i Bertrand, com hem esmentat anteriorment, entre d’altres. La seva obra més important va ser “L’Action”.

Raymond Kurzweil[8] és actualment una referència viva de la vessant prospectivista. Ha realitzat grans estudis sobre la disciplina, declara que el món s’encamina cap a una singularitat tecnològica. Aquesta singularitat tecnològica trenca una mica amb una de les idees importants que conformen la disciplina, que atorga múltiples i diferents futurs futuribles. La seva obra “La Singularidad esta cerca”, ens exposa que, els ordinadors, la xarxa informàtica o els robots tindran la capacitat de millorar-se ells mateixos.

La Prospectiva a Catalunya

Podem trobar diferents personalitats al nostre país que tracten o han tractat aquesta disciplina, com Jordi Serra, Alexandre Deulofeu o Francesc Roca.

Per part de Jordi Serra[9], té com a gran referent prospectivista a Gaston Berger. Serra defineix la disciplina de la prospectiva com quelcom lligat a la ciència; assegura que la prospectiva no estudia en sí el futur, sinó el que pot passar en el futur amb el que sabem del present i el que podem fer al respecte. Afirma doncs que la prospectiva no fa prediccions, ja què el futur no és únic; si fos únic no tindria sentit intentar millorar-lo o cambiar-lo en el present. Serra disposa d’algunes obres pròpies en la disciplina com és un exemple “La Prospectiva i la Investigación del Futuro”.

Per la seva banda, Alexandre Deulofeu (1903-1978) és un dels prospectivistes més coneguts del país. Segons ell hi ha una llei matemàtica, reflectida a la seva obra “La Matemàtica de la Historia”[10], la qual determina l’evolució dels pobles. Deia que les civilitzacions i els imperis passen per uns cicles equivalents als cicles naturals dels éssers vius, segons ell les civilitzacions viuen com a mínim un cicle d’uns 1700 anys i els imperis tenen una duració promig de 550 anys. Com a exemples trobem algunes de les seves prediccions, com el cas de l’antiga Yugoslavia, que al 1934 ell ja predeia que es fraccionaria.

En quant a Francesc Roca[11] trobem algunes visions prospectivistes a alguna de les seves obres com ara “Per comprendre el futur”. En aquesta obra Francesc Roca explica que si tenim idees positives actuarem positivament en el futur. Diu que s’ha d’analitzar críticament tota la literatura científica existent sobre les tendències del present. Si l’anàlisi és sistemàtica i oberta a totes les aportacions, serà més difícil caure a la falsa alternativa. També expressa el fet de que caminar en la inseguretat no és fàcil, però que probablement sigui la única forma de caminar que té la societat.

Empreses i Institucions Prospectivistes

Hem citat diferents personalitats prospectivistes, i ara farem esment de les diferents administracions públiques, organitzacions i empreses que han desenvolupat estratègies prospectivistes. Podem nomenar més com a organitzacions i empreses prospectivistes[12] a “Shell”, “Siemens”, “British Telecom”, “Electricité de France”, “RAND Corporation” [13]; en aquesta organització es va formar Herman Kahn, citat anteriorment. La RAND Corporation és un dels òrgans més importants del món en la disciplina prospectiva, i va ser clau durant la Guerra Freda per part dels Estats Units.

En quant a les empreses i organitzacions anteriors com el cas de Shell[14], veiem clarament accions o polítiques prospectivistes ja què va ser la primera empresa multinacional que va fer ús de la prospectiva. Shell va identificar un escenari futur probable i molt poc desitjable que més tard efectivament es va produir, la crisi del petroli de 1973.

Per la seva banda, Siemens[15] al 2005 va iniciar a través de l’empresa consultora “TNS Infratest Wirtschaftsforschung” estudis prospectivistes sobre la vida quotidiana i les noves tecnologies al voltant del 2020. Esperaven que a l’any 2020 internet fos indispensable per a la societat, un lloc d’opinions debats i de fàcil accés. De mateixa manera, British Telecom[16] realitzà un informe prospectivista per part dels seus investigadors del departament de prospectiva. Es tracta d’una cronologia de les tecnologies del futur (2006-2051). La Rand Corporation[17] que abans hem esmentat, es una organització no gubernamental però amb grans vincles amb l’administració americana, creada amb la finalitat de generar anàlisis i investigacions que ajudaran als comandaments militars a adoptar millors decisions.

Fent aquest anàlisi de la disciplina prospectivista, en el que hem exposat el que significa aquest terme com també les diferents eines i metodologies d’estudi pròpies de la disciplina, exposant alguns dels autors prospectivistes rellevants, com també entitats i òrgans utilitzen la prospectiva de forma estratègica, podem gaudir d’una idea més clara del que significa la prospectiva.