La normalitat i quotidianitat, estroncada ara per la guerra a Ucraïna, s’havia reemprés després d’un parell d’anys força convulsos a conseqüència de la COVID-19. La baixada continuada de la natalitat l’última dècada a conseqüència de les transformacions produïdes per crisis econòmiques i socials s’hi ha sumat la pandèmia que ha contribuït a accentuar-la. Per primera vegada en aquest segle, la població infantil (fins als 16 anys) disminueix.

Context social

La primera dècada dels 2000 va venir marcada per un augment continu, any rere any, de la població de 0 a 16 anys. De fet, aquests deu anys van suposar un increment generalitzat de la població catalana, que va passar de 6.261.999 a 7.512.381 (un creixement de gairebé el 20%). Entre aquest augment generalitzat, la natalitat també va créixer, passant de 10,29 naixements per cada mil habitants a 12,10 l’any 2008, el nivell més alt en aquest segle.

Si observem la taula següent, podem veure aquest  increment de la població de 0 a 16 anys. Es pot deduir que aquest primer augment (de l’any 2000 al 2010) va ser degut, d’una banda, a una situació econòmica propicia i estable (fins a la crisi que es va desencadenar a partir del 2008) i, d’altra banda, a un augment de la població immigrant, la qual sovint presentava pautes de natalitat més alta. Si comparem la població espanyola amb la població estrangera, observem com l’any 2000 les persones de nacionalitat estrangera representaven el 2,9% de la població resident a Catalunya, mentre que al 2010 en suposaven el 16% (proporció que es manté aproximadament el 2021, indicant un estancament del ritme de creixement). L’increment de la població immigrant, jove en la seva gran majoria, va contribuir de forma notable a aquest creixement dels naixements i de la població infantil en aquests primers 10 anys del segle.

L’any 2013 es va assolir el pic màxim amb  1.323.117 d’infants i adolescents, els quals suposaven el 17,5% del total de la població. A partir d’aleshores, aquesta xifra s’estabilitza, mantenint-se similar durant els següents anys. Probablement, tot i l’anterior arribada de població immigrant que va ajudar a incrementar la natalitat, factors com la baixada del nombre de persones en edat fèrtil en relació amb períodes anteriors, les conseqüències de la crisi econòmica de 2008 (que van influir també en la predisposició de la població a tenir descendència), les crisis polítiques i socials dels últims anys i un canvi de valors pel que fa a la manera de viure i entendre la maternitat i la família han contribuït, en primer lloc, a l’estancament de la natalitat i, posteriorment, al seu lleu però continuat descens. De fet, les últimes dades sobre maternitat (referents a l’any 2020) ens mostren una edat tardana per tenir el primer fill (sent l’edat mitjana els 32,3 anys) i una mitjana de fills i filles per dona d’1,21.

Irrupció de la Covid-19

Aquesta tendència a la baixa dels últims 10 anys s’ha fet notar més encara el 2021, l’any posterior a l’aparició de la COVID-19. És en aquest any quan veiem com el nombre de naixements ha tingut un descens més accentuat. El 2021 registra, per primera vegada en vint anys, una disminució de la població de 0 a 16 anys a Catalunya.

La COVID, com en altres temes, ha provocat una sotragada també pel que fa a la natalitat. Però, en aquest cas, aquesta sotragada ha estat per “consolidar” la tendència que dúiem marcada, més que no pas per a canviar-la. En el següent gràfic podem observar les variacions de la població de 0 anys d’aquests últims vint anys i comprovar que el retrocés ja venia produint-se des de 2009.

Població infantil i educació

Naturalment, els efectes que la variació de la població infantil té en el sistema educatiu són molt importants. S’ha passat d’un increment anual i sostingut d’alumnes fins al 2010, a un descens constant i també sostingut els últims 10 anys. Així, per exemple, el curs 2011-2012 va començar amb 246.976 alumnes a educació infantil; mentre que al curs 2021-2022 en van ser 200.142 (un 19% menys). Són dues xifres molt expressives de l’impacte que tenen els canvis demogràfics en el sistema educatiu.

Si observem la població infantil distribuïda per etapes educatives (com es mostra al següent gràfic), comprovem que hi ha diferències en cadascuna d’elles, de les quals, a més, en podem fer una lectura comuna i vinculada. Any rere any, es redueixen els infants més petits. Mentre que aquells/es menors en edat d’ocupar les aules de secundària sumarien 84.981 alumnes, els infants que haurien d’anar a P3 serien 64.926; és a dir, 20 mil menys. A més, en l’educació primària trobem un salt important en el nombre d’alumnes entre el primer i el segon cicle, el qual ens evidencia aquest descens de la població infantil de menor edat.

Lligat a l’anterior distribució, un altre mètode que tenim, més precís, per poder veure aquest canvi de tendència és a partir del nombre d’alumnes reals matriculats que comencen cada any el curs escolar. Observem que, tan marcat és aquest descens que intuïm en el padró, que el curs 2021-2022 registra el nombre més baix d’alumnes matriculats a educació infantil (és a dir, P3, P4 i P5) des del 2005, situant-se en 200.142 alumnes. En els últims anys aquesta tendència a la baixa es deixa veure també a l’educació primària, essent el curs 2018-2019 el primer a mostrar en aquesta etapa una xifra d’alumnes matriculats més baixa que l’anterior, davallada que ha continuat els cursos posteriors.

Pel que fa a l’educació secundària, en canvi, encara no s’observa cap disminució de l’alumnat, sinó més aviat un estancament en els últims tres anys. Tanmateix, tenint en compte el nombre d’alumnes que hi ha a 6è de primària, sí que podem preveure que el pròxim curs marcarà l’inici d’una disminució d’alumnes matriculats a l’ESO.

D’altra banda, propiciats per les variacions demogràfiques, ens trobem també amb canvis pel que fa a la diversitat d’orígens que hi ha a les escoles catalanes. Entre l’alumnat, aquest curs 2021-2022, a Catalunya hi ha representades fins a 160 nacionalitats diferents. Els i les alumnes estrangers/es suposen el 16,4% del total. Si ho observem per etapes educatives, l’educació infantil de segon cicle és la que més població immigrant té, seguida per la primària i finalment per la secundària obligatòria. Aquestes xifres poden servir-nos per acabar de corroborar el pes que té la població estrangera, jove en la seva majoria, en el nombre de naixements i en el volum de població infantil.

Conclusions

Les dades recollides fins a l’actualitat ens projecten un futur en els pròxims anys a la baixa pel que fa a la població infantil. Tot i que aquest any, per primera vegada, presenciem aquest descens de la població de 0 a 16 anys, la disminució de la població infantil no ve de nou. Des de fa deu anys que hi ha un descens continuat en la natalitat, el qual es va accentuar amb la pandèmia de la COVID-19. Aquesta ha contribuït en el descens de la població infantil i ha fet que aquest fenomen es posi en relleu l’últim any.

D’altra banda, com hem vist anteriorment, diversos factors contextuals poden influir en el canvi de rumb de la demografia. En els pròxims mesos i, segurament, l’any vinent, podrem veure els efectes que la inestabilitat política, econòmica i social derivada de la guerra a Ucraïna han tingut sobre les variables demogràfiques. Tot plegat fa preveure que el descens de població infantil serà una constant en la dècada actual.

Font de dades:

• Breu de Dades sobre la població escolar.
• Padró municipal d’habitants.
• Departament d’Educació. Servei d’Indicadors i Estadística. Estadística de l’Ensenyament.
• Institut d’Estadística de Catalunya.

Un article de

Àngels Pont i Domènech, directora de GESOP, experta en anàlisi i investigació social.
Yolanda Colás, sociòloga especialista en cultura, educació i TIC.