Sergi Lostao Moré
Politòleg i Formador d’Oratòria i Debat
@sergilostao

Els partits polítics a Catalunya presenten un elevat grau d’uniformitat en el disseny de la seva estructura orgànica, en part degut als requeriments legals. Tot i així hi ha aspectes rellevants on s’observa una variació destacable.

Si s’analitzen els partits polítics existents a Catalunya des de les òptiques de la ideologia, dels seus vincles amb organitzacions d’abast espanyol o d’altres aspectes tractats en aquest monogràfic (transparència, selecció de líders), s’observa una alta heterogeneïtat. No obstant això, la situació és diferent si es posa el focus en la seva estructura orgànica.

El marc legal dels partits polítics

Abans d’entrar en detall cal tenir en compte que un factor clau per entendre el funcionament intern dels partits és el marc legal vigent. A l’Estat Espanyol els partits polítics són una tipologia d’organització sotmesa a regulacions importants en gairebé tots els aspectes. Així doncs, l’article 6 de la Constitució Espanyola de 1978 determina que als partits polítics “L’estructura interna i el funcionament hauran de ser democràtics”. Per tant, en la mateixa carta magna s’inclou el primer element que influeix en la estructura dels partits: el seu funcionament democràtic.

Els condicionants legals no acaben aquí. L’article 7 de la Llei Orgànica 6/2002 de Partits Polítics tracta precisament sobre l’organització i funcionament d’aquests. S’estableix que hauran de tenir una assemblea general que aplegui el conjunt dels seus membres, sigui de forma directa o a través de compromissaris. Es defineix aquesta assemblea com a òrgan superior de govern del partit, el qual haurà de prendre les decisions més importants.

També s’estipula que els òrgans de direcció hauran de ser recollits estatutàriament i s’hauran de proveir mitjançant sufragi lliure i directe. Es considera que per regla general els acords es prenen per majoria simple dels membres o representants del partit presents. A més a més, en la línia del que expressa el text constitucional, els estatuts han de proporcionar mecanismes de control democràtic respecte els dirigents elegits.

D’aquesta manera veiem com hi ha tres elements que els partits han de considerar i que no són opcionals. El primer és el funcionament democràtic. El segon és l’existència d’una assemblea periòdica, com a màxim òrgan de govern del partit (que de forma directa o a través de representats inclogui tots els membres del partit). El tercer és l’existència d’òrgans de direcció.

L’Assemblea o Congrés del Partit

Com ja hem comentat, l’Assemblea (molts cops anomenada també Congrés) és l’òrgan suprem i obligatori per llei que trobem en tots els partits. Ordinàriament es sol convocar cada 3 o 4 anys, encara que en el cas del PDeCAT la convocatòria és bianual i en el de la CUP i MES és anual. Els partits també acostumen a preveure supòsits on es pot convocar extraordinàriament. En el seu marc es prenen decisions de gran importància pel partit, com sol ser la selecció de càrrecs interns, l’aprovació de línies estratègiques i pressupostos, la modificació d’estatuts i la ratificació de la tasca dels altres òrgans dels partits.

A l’assemblea estan cridats tots els membres del partit, sigui de forma directa (és el cas de la CUP, Demòcrates, ERC, PDeCAT i Podem) o a través de representants, sovint també anomenats delegats o compromissaris (EUiA, ICV, PSC i PPC). Si  aquest és el cas, normalment respon a una lògica territorial, encara que en alguns casos es preveu la participació de representants de les sectorials (PSC). Per últim, Cs i MES contemplen en els seus estatus les dues opcions.

Elaboració pròpia OPCAT

L’executiva

L’executiva és el màxim òrgan de govern del partit entre assemblees. Pren noms diversos segons el partit (Secretariat Nacional, Comitè Executiu, Comissió Executiva, Junta…). S’acostuma a reunir amb una periodicitat alta i normalment és elegida en el marc de l’assemblea. Per tant, hi ha partits on aquesta és elegida de forma directa per la militància i en d’altres de forma indirecta.

Els militants de partits com la CUP, Cs, Demòcrates, ERC i el PDeCAT elegeixen de forma directa diferents càrrecs de l’executiva en el marc de l’assemblea. En canvi, en el cas d’EUIA i ICV són els delegats de l’assemblea qui l’elegeixen. En el cas de MES, el PSC i Podem la militància escull directament només el líder del partit, essent la resta de l’executiva elegida en el marc de l’assemblea. Pel que fa al PPC els compromissaris elegeixen el president del partit.

Una dada destacable és que hi ha partits que reserven una sèrie de llocs a l’executiva a les persones que ocupen determinats càrrecs orgànics o institucionals. Per tant, aquests no són membres electes sinó nats. És el cas d’ERC, el PSC, el PDECAT i el PPC.

No obstant això, en la manera com es produeix aquesta elecció també hi ha certa variabilitat en el mètode electoral, doncs els partits poden decidir si es voten llistes tancades (PDeCAT) o obertes (Demòcrates). Això sovint està regulat a través dels òrgans que estatutàriament tinguin aquesta potestat.

També trobem variabilitat en la configuració dels propis òrgans de direcció. Hi ha casos on només existeix un únic nivell d’executiva (CUP, Cs, Demòcrates, MES, PSC i PODEM), casos on hi ha dos nivells (EUiA, PDeCAT i PPC) i fins i tot casos on hi ha tres (ERC i ICV). Així mateix, en la majoria de partits existeix una figura uninominal que exerceix el lideratge del partit, amb excepcions clares com la bicefàlia d’ICV i el lideratge col·legiat de la CUP. A més, trobem el cas del PDeCAT, el qual incorpora una dualitat tant en la presidència, en un principi amb Neus Munté i Artur Mas[1], com en la direcció executiva, amb una coordinadora executiva i un coordinador de la organització.

El Consell

Tots els partits disposen d’un òrgan situat entre l’executiva i el congrés/assemblea, que es reuneix diverses vegades a l’any, gairebé sempre anomenat “Consell”. La seva funció principal sol ser el control executiu. Per naturalesa és un òrgan conformat per un nombre major de persones que l’executiva.

En la majoria de partits els seus membres normalment són elegits per l’assemblea (sigui per vot directe de la militància com a ERC, MES i Podem) o per vot dels compromisaris (EUiA i ICV). Tanmateix, en alguns casos s’hi inclouen també una sèrie de membres nats, com sol ser els membres de l’executiva, càrrecs electes o representants territorials, com és el cas d’ERC. En el cas del PSC, PDeCAT i del PPC la pràctica totalitat dels membres són nats. En el cas de la CUP i Demòcrates, està format únicament per representants de les assemblees territorials.

Òrgans secundaris

Més enllà dels tres grans òrgans que acabem d’exposar, els partits polítics disposen d’òrgans secundaris que tenen encomanades funcions concretes. Alguns d’ells es troben de forma similar en un nombre considerable de partits, encara que el seu nom pot variar. Cal destacar la Comissió de Garanties (que sol vetllar pels drets dels militants) en la majoria de partits catalans^[2]. Trobem també la Comissió de Finances, a càrrec d’aspectes econòmics del partit, a ICV, PSC i PDeCAT. Per últim existeix la Comissió d’Ètica i Registres o de Règim Disciplinari (que normalment vetlla per les bones pràctiques dels càrrecs orgànics) a Cs, PSC i PDeCAT.

A banda d’aquests òrgans i en relació amb els vincles amb la societat, cal destacar les organitzacions juvenils, presents en els casos de Cs, Demòcrates, ERC, EUiA, ICV, PDeCAT, PSC i PPC. En altres casos trobem organitzacions de dones (ICV). També és habitual que els partits organitzin el treball en comissions sectorials (economia, educació, medi ambient, cultura, etc.). Els òrgans secundaris esmentats acostumen a tenir garantida una presència de membres nats en els òrgans de direcció del partit (executiva i consell), a més d’algun tipus de participació en l’assemblea.

En alguns casos els partits també realitzen trobades periòdiques entre assemblees amb diferents finalitats. És el cas de les Trobades d’Unitat Popular i de les Assemblees de Regidors i Regidores de la CUP, les Conferències Nacionals i Sectorials d’ERC, la Conferència Política Nacional d’EUiA o la Convenció del PPC.

Per últim, destacar l’existència de fundacions vinculades als partits (ERC, EUiA, ICV, PSC, PP i Podem), tot i què, estatutàriament no s’especifica la presència de membres nats dels partits en aquestes organitzacions, ni viceversa.

Conclusions

El disseny de l’estructura orgànica dels partits, malgrat venir en part marcat per requeriments legals, és un element fonamental per entendre el seu funcionament intern. D’altra banda, també és important destacar la funció de la mateixa per a  configurar aspectes claus com el rol de la militància, el rendiment de comptes o la configuració dels mecanismes de control democràtic.

 

Bibliografia

Constitució Espanyola de 1978

Llei Orgànica 6/2002, de 27 de juny, de Partits Polítics

 

Notes

[1] Actualment només hi ha una presidencia ocupada per Neus Munté.

^[2] Concretament el cas de la CUP, Ciutadans, Demòcrates, EUiA, ICV, PSC, PDeCAT, PPC i Podem.