FIARE: la construcció social d’una banca ètica i alternativa 2

Gabriel Abascal
President de Fiare Catalunya

El teixit social amb vocació d’alternativa que serveix de base inicial al que avui és el projecte Fiare en l’Estat espanyol, venia constituït per tot un ric conjunt d’entitats, xarxes i associacions sorgides en diversos indrets, des dels anys noranta del segle passat, per sensibilitzar i reflexionar sobre les finances ètiques i el seu desenvolupament en el marc d’un sistema econòmic marcat per la hegemonia del capital financer i una orientació neoliberal. Així tenim, per exemple, la Xarxa En Clau en València, creada el 1991 per promoure el desenvolupament de noves alternatives de finançament de projectes i activitats socialment rentables en el tercer i quart món. És també el cas del “Grupo de Apoyo a Proyectos (GAP)”, sorgit a Madrid el 1999, inspirat en les MAG italianes (Mutue per l’Autogestione), que van ser determinants en la creació de Banca popolare Etica, a Itàlia. A Galicia, la Asociación O Peto (2005). A Andalusia, el Fondo de Solidaridad “Paz y Esperanza” de Granada o el Fondo Solidario de El Puerto. A Aragó, el 2002, la Asociación Financiación Solidaria de Zaragoza. A Extremadura, la Asociación Banca Ética de Badajoz, sorgida l’any 2002 i la Associació Banca Alternativa de Mérida, un parell d’anys després. A Catalunya les CAF (Comunidades Autofinanciadas), etc. En tot cas, a Catalunya, des de el punt de vista de la reflexió i sensibilització sobre les finances ètiques en aquells anys, la principal experiència va ser la de l’Associació FETS (Finançament Ètic i Solidari) fundada el juliol de 1999 per diverses organitzacions socials. Moltes d’aquestes entitats van formar xarxes de col·laboració i de treball en comú, com ara la RUFAS (Red de Útiles Financieros y Alternativos) que en els primers anys 2000 va passar a formar part de REAS estatal (Red de redes de Economía Alternativa y Solidaria). Per la seva banda, Fiare (Fundación de Inversión y Ahorro Ético y Responsable),  es constituïa formalment a Bilbao el 2003 per part de 52 entitats de reinserció social, cooperació, tercer sector, etc. Des de el punt de vista de l’activitat parabancària, en aquests anys sorgeixen també importants iniciatives d’intermediació financera i circuits d’estalvi-crèdit no reglats, com és el cas de Coop57, que s’han consolidat en aquests temps. Totes aquestes entitats, conjuntament amb moltes altres, formen part avui dia de la base social del projecte de cooperativa de Banca ètica Fiare.

El que avui és ja aquesta realitat de banca ètica i alternativa es comença a pensar i a articular socialment a l’entorn de l’any 2001, sobre la base d’una doble perspectiva. D’una banda, l’anàlisi ètic del lloc social que ocupa la intermediació financera a les nostres societats post-industrials o, dit d’una altra manera, del bé social que, per les persones i organitzacions, suposa la creació de circuits d’intermediació d’estalvi i de crèdit. De l’altra, el paper de la ciutadania en la construcció i legitimació dels diferents agents econòmics en aquest marc de primacia  de l’economia financera per sobre de l’economia real productiva.

A aquestes dues perspectives, el procés de reflexió inicial afegia l’imprescindible element contextual que, ja en aquells anys, i tot i tractar-se de temps en què el desideràtum especulatiu no havia esclatat encara, oferia pistes suficients de que el sistema financer tal i com es venia consolidant contenia al seu sí autèntiques bombes de rellotgeria que (avui ja ho hem comprovat) podien acabar esclatant.

El context mostrava així mateix alguns altres elements que van resultar de gran importància en els primers passos d’articulació del projecte Fiare. Dos d’ells, en certa manera contraposats, són especialment significatius:  d’una banda, el creixent “desapoderament” de la ciutadania en l’esfera pública, a la qual el sistema econòmic, amb la complicitat de les institucions públiques, va contínuament relegant a un rol de consumidor, individualitzat i acrític. Però d’altra banda, i en clara oposició a aquest procés de “paràlisi” i “desapoderament” ciutadà, es podia constatar al llarg de tot el conjunt de l’Estat espanyol una significativa presència de gèrmens d’alternativa, també en l’àmbit de la intermediació financera, entre els quals es podien trobar experiències d’intermediació parabancària que avui segueixen mantenint un gran solidesa (el conjunt de xarxes i entitats abans citades). Afegit a aquestes realitats parabancàries, s’observava un procés molt estimulant de consolidació d’iniciatives de banca ètica en molts llocs del món, entre els quals cal destacar un bon nombre d’experiències de base cooperativa i molt especialment la realitat de Banca Popolare Etica a Itàlia (BpE:  www.bancaetica.it), fundadora de la Federació Europea de Bancs ètics i alternatius (www.febea.org).

La creació de les diverses xarxes i entitats socials que treballaven en favor d’unes finances ètiques i solidàries amb vocació de construcció d’alternatives i l’activació dels circuits relacionals entre elles va permetre al llarg de 2007 i 2008 la constitució de les primeres associacions territorials pel desenvolupament del projecte Fiare. Avui en dia Fiare disposa d’associacions territorials d’entitats en pràcticament tots el territoris de l’Estat, incloses les illes Canàries i Balears (www.proyectofiare.com). La base social del projecte la constitueixen actualment prop de 4.000 persones físiques i més de 450 entitats socials que han aportat un capital social de prop de 4,5 milions d’euros per la que serà properament una cooperativa bancària amb principis ètics i orientada al finançament de l’economia social i sostenible (cooperatives, entitats d’acció social, agroecologia, consum responsable, comerç just, etc) i amb els productes bancaris ordinaris que utilitzem la majoria de la població.

Fiare és per tant un projecte de creació i consolidació d’un sistema estatal de banca ètica. El seu objectiu és constituir-se en una alternativa elegible per a la ciutadania i actuar significativament per la transformació del sistema financer, alineant-se amb aquelles entitats d’altres àmbits que ja estan treballant en l’àmbit de la transformació de les estructures socials generadores d’injustícia. Conseqüentment amb aquesta visió, Fiare des de la seva creació i des de el seu àmbit específic d’actuació (les finances ètiques i solidàries)  s’ha vinculat a les diverses xarxes d’economia solidària que han anat sorgint en els darrers anys en els diversos territoris, impulsades per diferents actors (cooperatives, associacions, etc.) que treballen per una economia al servei de les persones en un marc de democràcia econòmica, justícia social i sostenibilitat mediambiental.  Aquests actors es coordinen en la REAS (Red de redes de Economía Solidaria) de la que forma part la Red Fiare (www.economiasolidaria.org).

El Projecte Fiare sorgeix doncs d’una convicció i d’una intuïció. La convicció de que són necessàries alternatives en l’esfera econòmica que tractin de superar els problemes estructurals del sistema econòmic neoliberal, i específicament la seva incapacitat per acabar amb les desigualtats. La intuïció (que va motivar la posada en marxa formal del projecte en 2003), és que el teixit associatiu i la consciència ciutadana presenten avui a nivell estatal els elements mínims necessaris com per intentar consolidar una iniciativa d’aquest tipus, com ja ha passat en altres llocs d’Europa.

L’agenda de la construcció social d’un instrument financer ètic en l’Estat espanyol (amb forma de cooperativa bancària) s’ha vist condicionada òbviament pels factors socials, econòmics i institucionals derivats de la greu crisi sistèmica que sacseja les nostres societats des de 2008. D’una banda, la crisi econòmica, que ha dificultat la incorporació de persones, mitjançant les aportacions de capital mínimes per incorporar-se al projecte (300 euros les persones físiques i 600 les jurídiques). D’altra, la pròpia crisi del moviment associatiu que ha comportat la desaparició o l’afebliment d’un gran número d’entitats socials. Finalment, els factors institucionals derivats de la crisi del sistema bancari que han generat noves exigències dels organismes reguladors per a la posada en marxa iniciatives financeres sorgides des de la societat civil, i als que s’han afegit, sense cap mena de dubte, factors ideològics dels titulars del poder en els organismes reguladors davant d’aquestes iniciatives transformadores. Tot i aquestes dificultats el procés de construcció social de Fiare ha incorporat en els darrers dos anys més de 2.000 socis nous, a raó de quasi bé tres socis nous diaris.

Tots aquests elements, units a la necessitat de trobar economies d’escala en iniciatives financeres alternatives, van motivar que al si de la base social de Fiare s’obrís a mitjans de 2011 un intens debat sobre les perspectives de futur d’un projecte bancari alternatiu com el nostre. Aprofitant l’experiència d’operativa bancària que des de 2005 Fiare venia desenvolupant a Espanya, en tant que agent de la cooperativa italiana Banca popolare Ètica, el debat va concloure en la conveniència de fusionar les bases socials de Fiare y BpE en un sol instrument cooperatiu de banca ètica. Aquesta conclusió, que va estar assumida també per les bases socials de BpE en un interessantíssim procés de cooperació, debat i intercanvi social transnacional de persones i entitats, traslladava la iniciativa, en la situació actual, a la construcció en allò concret, i en aquest àmbit, de l’Europa dels ciutadans enfront d’aquella dels “mercats” que avui hegemonitza la UE.  Aquest procés d’integració s’està desenvolupant ja al llarg de 2013 i ha de concloure a començament de 2014 [1]. D’aquesta manera, pel 2014 quedarà definitivament constituïda la primera cooperativa transnacional europea en l’àmbit de la Banca ètica i alternativa i al servei de l’economia social i solidària.


Notes

[1]  FIARE, en tant que agent bancari de BpE des de 2005 ha vingut captant estalvi d’entitats i persones i atorgant crèdit a projectes d’alt contingut social. Al tancament del primer semestre de 2013 FIARE havia captat més de 37 milions d’euros d’estalvi i atorgat crèdit per 31,5 milions d’euros. Banca popolare Etica, creada a Itàlia al 1999, té una base social de 38.000 socis (entitats i persones físiques), amb estalvi captat de prop de 850 milions d’euros i préstecs a la economia social per uns 750 milions d’euros.

Anuncis

2 comments

  1. Retroenllaç: PRESENTACIÓ DEL MONOGRÀFIC « Àmbits de Política i Societat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s