El Dret a Decidir 2

El dret a decidir des de tots els angles
Jaume López.
Professor de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra. Coordinador d’aquest monogràfic

El dret a decidir és un dels conceptes centrals de la política catalana actual. En menys d’una dècada ha passat del carrer, els pamflets i alguna reflexió teòrica al centre del debat parlamentari com testimonia la recent aprovació, el 23 de gener d’enguany, de la Declaració de sobirania que el recull i expressa.

La reivindicació del dret a decidir no és exclusiva de Catalunya. El podem trobar també a Escòcia, però amb un caire quasi exclusivament institucional, molt poc vinculat al moviment social, donat que les iniciatives per promoure’l han procedit principalment del Govern. A Euskadi es va defensar, abans que a Catalunya, de la mà del lehendakari Ibarretxe, qui el va incloure tant en la seva proposta de nou estatut com en la de la consulta posterior sobre el procés de pau, però sense desenvolupar-lo, buscant només una terminologia nova que escapés a les referències del discurs de la violència. (A Quebec, per la seva part, no és el dret a decidir sinó la sobirania l’eix central del debat.)

És a Catalunya, doncs, on es pot afirmar que la reivindicació del dret a decidir ha assolit les seves més altes quotes, i resulta més genuïna que en qualsevol altra part del món, gràcies a la interrelació entre moviment i suport socials, i articulació parlamentària. No es pot entendre la Declaració de Sobirania i el posicionament favorable del Govern i part de l’oposició sense el moviment que articulà la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) i que, posteriorment, desenvolupà les consultes ciutadanes per la independència que varen mobilitzar a centenars de milers de ciutadans, en una experiència única al món. És a Catalunya, també, on des del punt de vista de la reflexió teòrica s’han posat les bases per una fonamentació del mateix que no es derivi de les tradicionals argumentacions del dret a l’autodeterminació, associades a situacions de conflicte internacional o a processos de descolonització, sinó a la definició d’una demos que, més enllà de la seva trajectòria històrica, busca per sobre de tot desenvolupar un principi democràtic que pot xocar amb la legalitat i l’ordre constitucionals.

Però per a que Catalunya es pugui convertir en la “campiona del dret a decidir” resta per assolir la que possiblement sigui la part més difícil. Passar de la teoria política i el desideratum social a la realització efectiva, amb conseqüències jurídiques. De la reflexió i el crit al carrer a l’organització política i la seva praxis legal en el context d’una democràcia liberalrepresentativa occidental i en el marc de la Unió Europea. En aquest sentit, només es poden avançar propostes i previsions d’un futur que, en tot cas, està a tocar, sigui quin sigui el desenllaç.

Amb la voluntat de reflexionar sobre aquest horitzó, hem plantejat aquest monogràfic que busca l’anàlisi de les diverses dimensions implicades en la definició i exercici del dret a decidir dels i les catalanes.

Aquest és el sumari d’articles que podreu llegir en aquest monogràfic:

Des d’aquestes línies volem expressar la nostra gratitud a tots els autors pel seu esforç i dedicació i també als nostres lectors, dels qui esperem la seva col·laboració a través dels canals disponibles en aquest bloc.

Anuncis

2 comments

  1. A Catalunya es pot afirmar que la reivindicació del dret a decidir ha assolit les seves més altes quotes, malgrat o gràcies, és segons com ho mirem, al tancament de l’Estat espanyol.
    Com l’Estat espanyol no proposa res a canvi de la secessió, sinó statu quo o restricció de l’exercici de l’ Autonomia, els ciutadans no poden dubtar a l’hora de triar.
    Situació molt diferenta de la viscuda al Quèbec i al Canadà. L’Estat ja federal va proposar com a contrapès ampliacions de competències, i fins i tot integracions de punts del programa dels independentistes. Els ciutadans del Quèbec podien dubtar, en el cas de Catalunya el dubta no existeix.

  2. Retroenllaç: Ferran Requejo: “Avís als federalistes ben intencionats: Espanya mai serà federal” | Humbert.Cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s