La població infantil disminueix per primera vegada en vint anys Respon

Àngels Pont i Domènech, directora de GESOP, experta en anàlisi i investigació social.
Yolanda Colás, sociòloga especialista en cultura, educació i TIC.

La normalitat i quotidianitat, estroncada ara per la guerra a Ucraïna, s’havia reemprés després d’un parell d’anys força convulsos a conseqüència de la COVID-19. La baixada continuada de la natalitat l’última dècada a conseqüència de les transformacions produïdes per crisis econòmiques i socials s’hi ha sumat la pandèmia que ha contribuït a accentuar-la. Per primera vegada en aquest segle, la població infantil (fins als 16 anys) disminueix. More…

Recordant i analitzant el Servei d’Atenció a Domicili al Vallès Oriental Respon

Albert Valls. Politòleg especialitzat en Relacions Internacionals i Anàlisi de dades per la gestió pública.

En aquest article, he volgut estudiar preliminarment quines són les variables sociodemogràfiques que expliquen el canvi en el nombre d’usuaris del SAD i analitzar com varien els usuaris del SAD en funció d’aquelles variables que l’expliquen a la comarca del Vallès Oriental. More…

La Conferència sobre el futur d’Europa Respon

Xavier Ferrer Junqué. Doctor per la UB. Economista i politòleg.

La Conferència sobre el futur d’Europa és una de les sis prioritats que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, va posar com a objectiu durant la legislatura. De fet, les prioritats són: un pacte verd europeu, una Europa preparada per a l’era digital, una economia al servei de la gent, una Europa més forta en el món, la promoció de l’estil de vida europeu i un nou impuls de la democràcia europea al món. I dintre d’aquesta darrera s’emmarca la Conferència sobre el Futur d’Europa, que vol ser una reflexió sobre el funcionament de les institucions europees i també de les polítiques que es defineixen i com s’apliquen, de l’eficàcia, de l’eficiència, de la connexió amb la ciutadania i de l’aplicació dels valors de la UE. More…

Disciplina de partit, com es percebuda per la societat? Respon

Jaume Burdils, sociòleg

La disciplina de partit és un tema molt ampli en la ciència política així com en la sociologia política. És variable segons el sistema polític de cada país o estat. I òbviament, condiciona una part de la percepció que arriba a la ciutadania quant al funcionament de la política institucional. A un país de capelletes i grups sovint marcadament endogàmics, cal preguntar-se fins a on alguns costums habituals en la pràctica totalitat dels partits són només un simple reflex del tipus de societat que som. O bé, si es tracta de vicis i privilegis mal entesos per part de les nostres elits polítiques. More…

El mandat imperatiu, com de lluny queda Sieyès i com de prop Michels

Albert Balada, sociòleg expert en sociologia política i electoral.

Quan des de la Ciència política i la sociologia analitzem els models “liberal-democràtics a model de llista” de la Europa continental, observem, i així ho constata (Müller, 2000) com existeix una dualitat inexcusable que les vesteix, i les defineix en el marc de la conceptuació representativa, és que a banda de ser sistemes democràtics de tall representatiu, són fefaentment sistemes democràtics “partidaris”, de manera que aquell canal de connexió que hauria de ser-ho des del parer ciutadà al parer institucional esdevé no ja la corretja de transmissió que en una interpretació benvolent podríem entendre, sinó encaixada (Michels 1911) en la definició del lideratge ferri de les elits polítiques i partidàries (…)
More…

L’encaix de la divisió provincial a Catalunya i la proposta de vegueries Respon

Des del restabliment de la democràcia amb el nou règim de la Constitució Espanyola de 1978, el debat de l’organització territorial de Catalunya ha estat una constant, però mai s’ha acabat de resoldre. Mentre la divisió provincial segueix tenint efectes a nivell administratiu del govern d’Espanya i les Diputacions segueixen pervivint o governant les quatre províncies catalanes, el Parlament de Catalunya ha anat dissenyant un model propi que, tot i ser constitucional, mai coincideix amb la divisió administrativa espanyola creant dues realitats paral·leles no coincidents que creen confusió, disfuncions i la percepció que hi ha massa nivells administratius. More…