Clàudia Puigderrajols Vehils
Tècnica d’afers europeus a la Generalitat de Catalunya

És necessari i essencial treballar per una Unió Europea i una Catalunya on les polítiques socials siguin l’eix central per desenvolupar i consolidar un veritable estat del benestar.

A les portes d’uns nous comicis europeus és necessari interrogar-se sobre qüestions que marquen el nostre dia a dia i que seran claus per al desenvolupament de la nostra agenda social. En les següents línies ens preguntarem més concretament quines polítiques s’han adoptat a Catalunya en matèria de polítiques socials i que vagin en consonància amb les directius polítiques formulades des de la Unió Europea (UE). Així mateix intentarem analitzar si des de Catalunya es treu el màxim rendiment a les polítiques socials plantejades des de la UE. Finalment, n’extraurem unes conclusions amb l’objectiu de, humilment, indicar quines són les temàtiques en què els nostres dirigents polítics s’haurien de focalitzar en els propers anys per tal de revertir situacions de desigualtat dins les nostres societats i per tal de millorar el sistema actual de l’estat de benestar.

Cal recordar que el Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) estipula que en matèria de política social la UE té competència compartida amb els estats membres  (article 4 del TFUE)[1]. En altres paraules, la UE i els seus estats membres tenen capacitat per a legislar i adoptar actes jurídicament vinculants[2]. Per altra banda, en el cas català, aquestes competències venen atribuïdes per l’Estatut de Catalunya. És doncs per aquesta raó que el debat sobre les polítiques socials resulta ser molt rellevant tant per la UE com per Catalunya perquè ambdues institucions tenen competències en aquest àmbit.

Durant la creació de la Comissió Juncker es van definir i desenvolupar unes línies de treball per redirigir cap a on es volia enfocar la nova Comissió Europea (CE). En aquest exercici es va presentar el Llibre blanc sobre el futur d’Europa (2017) i un seguit de documents de reflexió. Un d’aquests documents de reflexió, el document de reflexió sobre la dimensió social, fa un anàlisi íntegra sobre la dimensió social de la Unió Europea i s’erigeix com a “punt de partida d’un procés de reflexió per trobar resposta als nous reptes com l’envelliment de la població; la digitalització; l’impacte de la urbanització; i  la globalització”[3]. D’altra banda, la CE dins d’aquest marc va desenvolupar una proposta per crear el Pilar Europeu de Drets Socials. A grans trets, “la proposta pretén avançar cap a un mercat laboral i uns sistemes de protecció social més adequats, que millorin les condicions de treball i de vida dels ciutadans de la UE”[4]. Durant la celebració de la Cimera de Göteborg, el novembre de 2017, es van presentar ambdues iniciatives.

En el Llibre Verd del Pla Europa (2018) el Govern de Catalunya assenyala la rellevància de les polítiques socials i el compromís del Govern en el desenvolupament d’aquestes  argumentant “que el futur de l’estat del benestar és una de les principals preocupacions de la ciutadania i del Govern actual de la Generalitat segons els plans de treball que presenten els diferents departaments”[5]. D’altra banda, el Govern exigeix que el Pilar Social Europeu no quedi només en una declaració de principis i bones intencions així com que aquest serveixi per crear un impacte real i que doti realment als ciutadans europeus dels seus drets[6]. En el document també es denuncien les situacions de desigualtats econòmiques i socials a Europa que pateixen els sectors més vulnerables, com els joves, les dones, els aturats de llarga durada i les persones en risc de pobresa[7].

En el Llibre verd del Pla Europa s’indiquen les diferents polítiques que s’han adoptat a nivell de Catalunya en matèria de polítiques socials. Algunes de les iniciatives més rellevants realitzades en aquest àmbit són la creació d’un sistema de salut universal català; la instauració d’un sistema de protecció social que doni suport a les persones i a les famílies al llarg del cicle vital. Per altra banda, s’està treballant per l’enfortiment de l’atenció primària dels serveis socials així com també s’està dissenyant i desplegant un model integrat d’orientació professional, a més de la implementació de polítiques d’ocupació juvenil i del desenvolupament del Pla nacional de joventut de Catalunya 2020. Una altra qüestió molt rellevant, en la que s’estan gestant vàries iniciatives, és la promoció de la igualtat d’oportunitats de les dones en l’àmbit laboral amb projectes com el Pla Dona TIC. A més, el Govern de la Generalitat està gestant un model de treball per a persones amb discapacitat. També s’està treballant en la promoció d’una formació professional dual així com s’està desenvolupant un sistema propi de renda garantida de ciutadania (2017). El 2008 el Govern de la Generalitat va aprovar el Pacte nacional per a la immigració i més tard el Pla de ciutadania i de les migracions. El Govern utilitza el model plurilingüe com a eina per enfortir la inclusió social[8].

L’estat del benestar, com el coneixem a dia d’avui, està en perill. És, doncs, per aquesta raó que cal enfortir-lo i dotar-lo dels instruments necessaris perquè és pugui reduir el màxim possible els sectors vulnerables, amb risc d’exclusió social i pobresa que hi ha en les nostres societats. Malgrat el desenvolupament d’iniciatives i de determinats esforços emprats des de les institucions de la UE i el Govern de Catalunya, com els indicats anteriorment en aquest article, per revertir aquesta situació de desigualtat no s’ha fet el suficient des de les administracions públiques, i cal treballar-hi més. Els governs europeus s’han resguardat argumentat que això ha estat conseqüència de la greu crisi financera patida el 2008, però hem pogut veure exemples clars -com el del govern de Portugal- que les crisis no s’han de combatre amb mesures d’austeritat i amb retallades com la dels salaris, les pensions i la seguretat social sinó que és essencial invertir en el desenvolupament humà dels conciutadans i oferir incentius a les empreses. Cal destacar la baixa popularitat d’algunes mesures com la pujada d’impostos o bé crear un cert deute públic per poder prendre la decisió d’invertir més pressupost nacional en polítiques socials i no en d’altres matèries. El deute públic no s’ha de veure com quelcom negatiu sinó que pot incórrer a finançar adequadament serveis públics i socials per augmentar la seva qualitat i abast, fet que pot comportar una millora de l’estat general de la societat que és l’objectiu al qual els governs han d’aspirar. L’externalització a partir de concessions i la privatització dels serveis impedeix als sectors més vulnerables de poder gaudir en igualtat d’oportunitats de serveis bàsics. Aquesta manca d’inversió per part dels estats fa que els serveis públics es converteixin en deficitaris i de poca qualitat, conseqüentment  creant així unes societats més desiguals.

Per tal de revertir aquesta situació i no reproduir les desigualtats socials, pensadors com Philippe van Parijs aposten per a la creació d’una “política europea genuïna que acompanyi el Mercat Únic, amb institucions socioeconòmiques que organitzin la redistribució”[9]. Així com també proposen la introducció de la renda bàsica incondicional (RBI) per a tots els residents permanents de la Unió Europea[10]. Cal recordar que la RBI vol anar més enllà de les mesures aplicades per programes de rendes mínimes a través de prestacions econòmiques assistencials i condicionades a certes situacions de necessitat[11]. L’acadèmic Daniel Raventós assenyala que “la renda bàsica incondicional, a diferència dels subsidis condicionats, parteix de garantir l’existència material de tota la població” [12]. En altres paraules, destacar la incondicionalitat d’aquesta mesura per poder-la obtenir per tal de no estigmatitzar a cap persona ni col·lectiu així com subratllar que el seu objectiu és que tothom es pugui desenvolupar plenament a nivell humà. Per altra banda, Van Parijs indica que la quantitat de la RBI es regularia a partir del cost de la vida de cada un dels estats membres[13]. Així mateix, Van Parijs argumenta que la “RBI podria ser un estabilitzador macroeconòmic i demogràfic, necessari per a la sostenibilitat de la moneda única i pel lliure moviment de persones a la UE” [14]. L’acadèmic també destaca que aquesta mesura “evitaria la competició social i fiscal entre estats i aportaria un element de legitimació a ulls dels ciutadans europeus, ja que els avantatges materials lligats a la integració serien molt més tangibles”[15].

Concloc denunciant la situació de desigualtat en què es troben alguns dels sectors més vulnerables de la nostra societat. Cal que en els diferents nivells administratius es treballi per desenvolupar i executar polítiques que contribueixin en revertir aquestes tendències. Els nostres governs han d’apostar per una major justícia social, el desenvolupament d’uns serveis públics de qualitat i que deixin de banda la implementació de  mesures d’austeritat. A nivell europeu s’ha de continuar treballant pel desenvolupament del Pilar Europeu de Drets Socials. Finalment, cal apostar per la creació tan a nivell europeu com català d’una renda bàsica incondicional per poder assolir la màxima igualtat possible dins les nostres societats.

 

NOTES I BIBLIOGRAFIA

[1] Unió Europea, “Versions consolidades del Tractat de la Unió Europea i del Tractat de Funcionament de la Unió Europea”, Diari Oficial de la Unió Europe, C202, Volum 59, 7 Juny.

[2] Ibid.

[3] Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Llibre verd del Pla Europa, Generalitat de Catalunya, Novembre 2018, p. 24.

[4] Ibid.

[5] Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, op. cit., p. 24.

[6] Ibid.

[7] Ibid., p. 25.

[8] Ibid., p. 25-35.

[9] Philippe van Parijs, “Conferència-debat: La Construcció de l’Europa Social”. Març 2019.

[10] Ibid.

[11] Daniel Raventós, “Webinar sobre Renda Bàsica Incondicial – Procés participatiu del Pla Europa”. Febrer 2019.

[12] Ibid.

[13] Philippe van Parijs, op. cit.

[14] Ibid.

[15] Ibid.