El dret a decidir com a estratègia de moviment Respon

Ricard Vilaregut. Doctor en Ciència Política per l’IGOP-UAB, i director del Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN).

Els moviments socials, entesos com actors col·lectius que pretenen intervenir en el debat públic, desenvolupen tot un seguit d’estructures organitzatives, repertoris de mobilització, i especialment, estratègies discursives, per tal de posar el seu tema al bell mig de l’agenda política. More…

© Josep Tomàs

Democràcia, pluralisme, agonisme i antagonisme Respon

Marc Sanjaume. Professor associat i investigador a la Universitat Pompeu Fabra

A les eleccions del passat 25 de novembre de 2012 el dret a decidir saltà definitivament de la societat civil al Parlament de Catalunya. El concepte que popularitzà la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), des de 2005, apareixia al programa de totes les candidatures emmarcades dins el catalanisme. More…

© Assemblea Nacional Catalana

Per una Catalunya cosmopolita 1

Montserrat Guibernau. Catedràtica de política a Queen Mary University of London.

El nacionalisme democràtic de les nacions sense Estat contínuament ha d’explicar i justificar cadascuna de les seves actuacions per provar que són democràtiques. ar i justificar cadascuna de les seves actuacions per provar que són democràtiques. Tot i això, és natural que aquest tipus de nacionalisme democràtic o patriotisme, si preferim utilitzar aquest terme, provoqui aquest tipus de reaccions, perquè suposa un repte important per a l’Estat-nació modern. More…

© CDC

Del referèndum a la independència: Catalunya i la Unió Europea 2

Ferran Requejo. Professor de Ciència Política. Universitat Pompeu Fabra

Hi ha escepticismes que es basen en els límits del coneixement: sabem que a partir de les nostres capacitats empíriques i intel·lectuals no podem conèixer més enllà de determinats límits. I sempre queda el dubte de si aquests límits només són els que ara veiem. More…