MONOGRÀFIC: LES TRANSICIONS JUVENILS EN CONTEXT DE CRISI Resposta

Les transicions juvenils en un context de crisi

Pau Serracant
Sociòleg i coordinador de l’Enquesta a la joventut de Catalunya 2012
Observatori Català de la Joventut

El concepte de joventut sempre ha estat objecte de controvèrsia i, fins a cert punt, d’escarni. La cultura popular l’equipara amb una malaltia que el temps cura; la filosofia el vincula amb una crisi de valors que fa gairebé 2.500 anys que dura; les ciències socials l’han considerat poca cosa més que una paraula i han denunciat que, quan es tracta d’analitzar-lo, bells deliris (metodològics) han fascinat la raó (sociològica).

El cert és que l’etapa de la vida que anomenem joventut està experimentant una profunda transformació. En un passat no tan llunyà, la joventut era un període relativament acotat en el temps en què els individus seguien uns camins clarament marcats en funció de les seves característiques personals i familiars. En les darreres dècades, el pas de les societats industrials a les societats industrials avançades ha redefinit les diferents etapes del cicle de vida, i la joventut n’ha estat una de les més afectades. L’etapa juvenil és ara més extensa, menys lineal i més diversa. En part, aquests canvis es deuen a la millora en el benestar material de les societats occidentals, que ha permès disposar de més recursos per facilitar el pas a la vida adulta (un exemple clar seria la universalització de l’educació); en part, però, la transformació de la joventut també està lligada a un procés de desregulació del mercat de treball i d’afebliment de les polítiques socials.

La crisi econòmica actual i les reduccions de la despesa pública que hi estan vinculades reforcen aquesta segona tendència de vulnerabilització del col·lectiu juvenil. En el context actual, les desigualtats entre joves i no joves s’accentuen; però també les desigualtats dins del col·lectiu juvenil, especialment a través del reforç de les desigualtats de partida (com el lloc de naixement o la classe social).

D’altra banda, el context de crisi actual afecta el conjunt de la vida de les persones joves: la seva participació política i social (accentuant paral·lelament les mobilitzacions i la desafecció), la seva salut (incrementant els trastorns i malestars psicosocials) o les seves pràctiques d’oci (estimulant l’oci digital i la reducció de la despesa), per exemple.

L’EJC12

L’informe general de l’Enquesta a la joventut de Catalunya 2012 (EJC12) utilitza les dades d’aquesta estadística oficial de la Generalitat de Catalunya per tal d’aproximar-se, entre d’altres, a aquestes qüestions. Una característica central de l’EJC12 és que ofereix informació retrospectiva sobre la trajectòria educativa, laboral i domiciliària dels i les joves de 15 a 34 anys; d’aquesta manera l’EJC12 no només permet fer una fotografia de la joventut sinó també pel·lícula de les seves trajectòries. Igualment, l’EJC12 té una representació acurada de la població jove d’origen estranger, circumstància excepcional dins l’àmbit de les estadístiques socials.

L’informe general està publicat dins la col·lecció Estudis de la Direcció General de Joventut i es pot consultar en aquest enllaç. L’informe ofereix una visió aprofundida, actualitzada i rellevant de la situació i de les necessitats de les persones joves a Catalunya en un dels moments més crítics de la història recent del nostre país.

El present monogràfic

Aquest monogràfic se centra en alguns capítols de l’informe general. Els diferents articles no pretenen oferir un resum dels resultats (resums que també es troben disponibles online) sinó oferir una mirada particular sobre la joventut catalana, focalitzada en l’anàlisi de les trajectòries que les persones segueixen al llarg de la seva joventut en diferents àmbits.

Concretament, el monogràfic s’obre amb un article a càrrec de Pau Serracant i Saleta Fabra en què s’analitzen de manera conjunta les dues principals subtransicions que ocorren durant la joventut: el pas de l’educació al treball i de la família d’origen a la família pròpia; és a dir, el pas de la infància a la vida adulta.

L’article d’Oriol Barranco, Joan Miquel Verd, Mireia Bolíbar i Laia Castelló se centra en l’impacte de la crisi en les trajectòries laborals de les persones joves, i per fer-ho utilitza dades retrospectives que permeten copsar l’efecte del moment d’inserció.

Pau i Marga Marí-Klose i Albert Julià analitzen les diferents trajectòries d’emancipació i formació d’una família entre la joventut catalana, i per fer-ho també utilitzen la informació retrospectiva de l’EJC, que permet reconstruir aquests processos.

L’article sobre llengua, elaborat per Anna Torrijos, Joan Solé i Pau Serracant, es focalitza en els canvis en els usos lingüístics que es produeixen al llarg de la joventut. L’article quantifica aquestes variacions i analitza quins són els factors que les propicien.

En la seva anàlisi sobre l’oci de les persones joves, Jordi López Sintas, Àngel Cebollada i Ercilia García observen quin ha estat l’impacte combinat de la crisi i de l’expansió de les TIC en les activitats d’oci de les persones joves entre 2007 i 2012; i presenten una tipologia que classifica el conjunt de joves en funció del tipus d’activitats d’oci que realitzen i que reflecteix els diferents moments que caracteritzen l’etapa juvenil.

Verónica de Miguel es centra en un aspecte concret de les transicions de les persones joves d’origen immigrat: les seves trajectòries educatives, tenint en compte la doble transició (com a jove i com a estranger) d’aquestes persones.

L’impacte del territori sobre l’emancipació de les persones joves (col·lectiu especialment sensible als seus condicionants) és l’objecte d’anàlisi de l’article de Sergio Porcel.

El monogràfic es clou amb una entrevista a Enrique Martín Criado, sociòleg que, al seu moment, va sacsejar la sociologia de la joventut amb una crítica ferotge a l’ús imperant del concepte de joventut i a les tècniques emprades per produir-lo (especialment les enquestes a la joventut, que també havien estat durament criticades per Joan Estruch i Salvador Cardús). Martín defensava que el concepte de joventut servia per emmascarar les desigualtats de classe que marcaven els diferents destins de les persones. Ens ha semblat oportú, en el context present d’extensió de la joventut i d’increment de les desigualtats socials, saber com ha actualitzat el seu punt de vista sobre la qüestió.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s