© El Confidencial

ICV-EUiA (II). Canvi de rumb, dos pilars per a un nou espai 3

Ricard Ribera Llorens. Politòleg. Observatori dels Governs de Coalició

L’evolució de la coalició en el moment en que semblava indicar que s’avançava cap a la suma estratègica de dues propostes, fa pensar que les reticències la deixaren en una necessitat tàctica per a obtenir bons resultats, lluny de les propostes de federació. More…

El dret a decidir com a estratègia de moviment Respon

Ricard Vilaregut. Doctor en Ciència Política per l’IGOP-UAB, i director del Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN).

Els moviments socials, entesos com actors col·lectius que pretenen intervenir en el debat públic, desenvolupen tot un seguit d’estructures organitzatives, repertoris de mobilització, i especialment, estratègies discursives, per tal de posar el seu tema al bell mig de l’agenda política. More…

© Josep Tomàs

Democràcia, pluralisme, agonisme i antagonisme Respon

Marc Sanjaume. Professor associat i investigador a la Universitat Pompeu Fabra

A les eleccions del passat 25 de novembre de 2012 el dret a decidir saltà definitivament de la societat civil al Parlament de Catalunya. El concepte que popularitzà la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), des de 2005, apareixia al programa de totes les candidatures emmarcades dins el catalanisme. More…

© Assemblea Nacional Catalana

Per una Catalunya cosmopolita 1

Montserrat Guibernau. Catedràtica de política a Queen Mary University of London.

El nacionalisme democràtic de les nacions sense Estat contínuament ha d’explicar i justificar cadascuna de les seves actuacions per provar que són democràtiques. ar i justificar cadascuna de les seves actuacions per provar que són democràtiques. Tot i això, és natural que aquest tipus de nacionalisme democràtic o patriotisme, si preferim utilitzar aquest terme, provoqui aquest tipus de reaccions, perquè suposa un repte important per a l’Estat-nació modern. More…