Claudia Vallvé
Sociòloga. Sòcia de Xarxa Consultors
@claudia_vallve

Els espais de col·laboració i treball en xarxa entre diferents agents d’un mateix sector o territori poden generar molt bons resultats però requereixen un esforç important per part de tots els participants.

Durant els darrers anys, des de Xarxa Consultors, he ajudat a construir xarxes en diferents territoris i sectors. Amb aquest article vull compartir les reflexions que es deriven d’aquestes experiències, tant pel que fa als requisits i motivacions per al treball en xarxa com a les estratègies per generar implicació i participació.

Requisits per a la creació de xarxes
Crear xarxes que potenciïn el treball i la relació entre agents no és pas senzill. Des de la meva experiència els requisits que ens hem de plantejar des del començament són tres. I, generalment, són més difícils d’aconseguir del que pot semblar a primera vista.

En primer lloc, per generar dinàmiques de treball que funcionin i siguin exitoses, és necessari  que els qui promouen la xarxa “s’ho creguin” i estiguin realment implicats des del començament. I això vol dir estar disposats a invertir temps i esforços durant un procés que pot ser llarg i costós.

En segon lloc, empoderar els agents del territori generant espais de relació i de treball conjunt implica, necessàriament, estar disposats a escoltar. El diàleg en una xarxa no pot ser unilateral. Ni tan sols bilateral. Per naturalesa, la comunicació a la xarxa és multilateral – és a dir, ha de fluir en totes direccions.

I, en tercer lloc, crear una xarxa vol dir també estar disposats donar veu als qui participen. I això significa obrir la participació en la presa de decisions i establiment de prioritats.

Motivacions per al treball en xarxa
En una xarxa cal aconseguir la màxima implicació dels agents del territori, tant públics com privats. Per regla general, aquesta implicació sol donar-se sota un «efecte dominó». En una fase inicial n’hi ha prou amb aconseguir la implicació d’un nombre limitat d’agents, sempre que siguin suficientment representatius. Un cop es comencen a aconseguir resultats visibles, es produeix un «efecte crida» que permet ampliar la xarxa i fer-la créixer tant en quantitat com en diversitat d’agents.

El grau d’implicació dependrà del retorn que els agents obtinguin de la seva participació en el procés. Podríem dir que les principals motivacions per participar són quatre.

Generalment, la primera motivació – i la més fàcil d’assolir – és la d’obtenir informació. El fet de participar en espais de relació amb altres agents del territori implica la capacitat d’accedir a informació de primera mà, sobre el què passa o el que ha de passar en el context més immediat. Però la informació no pot ser mai l’objectiu principal d’aquests espais, ja que hi ha d’altres canals per canalitzar-la. A la llarga, si les reunions són merament informatives es perd la motivació per participar.

Els espais de treball en xarxa constitueixen una oportunitat immillorable per conèixer i establir relacions amb altres agents amb interessos comuns. Aquesta relació és la base per a futures col·laboracions basades en  la reciprocitat i la interdependència.

Aquests dos objectius, però, s’han de veure complementats a mig-llarg termini amb una tercera motivació que constitueix la base de la participació en estructures de treball en xarxa: la capacitat d’incidir en la presa de decisions. En la mesura que els agents veuen que la seva veu és tinguda en compte i que el fet de participar implica la possibilitat de decidir sobre accions o mesures concretes que els afecten directament, la seva continuïtat està garantida.

Finalment, el quart objectiu, que no sempre s’aconsegueix, és sumar esforços i accedir a projectes o recursos als quals individualment no es pot arribar. Es tracta d’un moment de maduració de la xarxa, on els agents implicats han de tenir la voluntat de treballar conjuntament,  sent conscients que caldrà renunciar cadascú a alguna cosa perquè tots en surtin guanyant.

En la meva experiència, per garantir la màxima implicació dels agents del territori és necessari generar espais de treball que donin resposta a aquestes quatre motivacions.

Estratègies per generar implicació i participació
Les estratègies per crear una xarxa varien en funció de cada territori i de cada projecte. A grans trets, podríem establir les següents premisses per a la creació i dinamització d’espais de participació.

Accés i selecció dels membres de la xarxa
Prèviament a la constitució de la xarxa, cal identificar els agents clau als que es vol implicar en la mateixa i realitzar visites individualitzades per presentar el projecte i motivar la seva participació.

Els participants a la xarxa han de ser representatius del territori i han de ser reconeguts com a tals – formal o informalment- per donar valor a les decisions i actuacions de la xarxa. A més, han d’estar motivats per col·laborar amb d’altres agents.

Així mateix, és important garantir la diversitat dels membres de la xarxa, cercant la complementarietat  i la generació d’interrelacions entre els diferents participants.

Per últim, el concepte de xarxa és oposat al de jerarquia, de manera que els qui formin part d’una xarxa hauran de ser capaços de concebre a la resta dels membres en un rang d’igualtat.

Eficiència del treball en xarxa 
Generalment, la disponibilitat de temps per participar en aquest tipus d’estructures és limitada. Posar en comú un grup nombrós de persones per quedar en un espai determinat a una hora determinada és complicat, i requereix un esforç per a tothom.

Per mantenir la motivació i garantir la continuïtat del grup és important que el treball sigui eficient. Tot i que pugui semblar obvi, a l’hora de dinamitzar una xarxa és important assegurar-se que es disposa d’uns objectius clars i una visió compartida sobre el què es vol aconseguir. També resulta útil disposar d’un reglament consensuat, que guiï el funcionament de la xarxa, així com d’un pla de treball que orienti les seves actuacions.

També pot ajudar comptar amb un espai de treball on-line, on els agents disposin de tota la informació generada i on, fins i tot, es puguin preparar les sessions de treball, dedicant els moments de trobada a les activitats que realment aporten valor afegit.

Creació d’espais de relació
Un dels aspectes de motivació per participar en el grup és la generació de relacions i creació de sinèrgies amb altres agents.

Per tant, en la mida del possible, cal preveure espais paral·lels que permetin aquestes sinèrgies. Depenent de cada cas, poden ser espais a nivell informal,  dinàmiques específiques per generar networking o espais formatius per compartir coneixements i experiències.

Continuïtat de la xarxa
Per acabar, cal preveure diferents fases en la vida d’una xarxa: una primera fase de «constitució», una segona fase de «maduració» i una tercera fase d”«autonomia».

Durant les dues primeres fases és recomanable comptar amb la dinamització d’una persona experta, que ajudi a establir les regles del joc i ajudi a crear dinàmiques de treball conjunt. Però, a mig termini la xarxa ha de ser capaç d’autoregular-se, sense necessitat de comptar amb un agent extern que s’ocupi de la seva dinamització. Aquest procés s’ha d’explicitar des del primer moment, i s’ha de treballar per ajudar a que la xarxa pugui funcionar de manera autònoma.