© Isma Monfort

La Llei de Consultes: el fil d’Ariadna per sortir del laberint (I) 1

Jordi Pacheco. Politòleg expert en consultes i participació ciutadana

L’agenda comunicativa i la política catalana des de juliol de 2010 gira al voltant de la relació entre Catalunya i Espanya, el que inclou l’elaboració d’una Llei de Consultes, com si fos el talismà que hagués de resoldre el problema. More…

Anuncis

D’aquí al referèndum 1

Ivan Serrano
Politòleg. Investigador postdoctoral de l’IN3-Universitat Oberta de Catalunya

La teoria política distingeix entre dos grans tipus de secessió. D’una banda, la bilateral, fruit de l’acord entre l’Estat i el territori secessionista sobre el procés per determinar el suport a la independència i posteriorment negociant aspectes com el repartiment d’actius i deutes entre els Estats resultants, la participació en institucions internacionals, etc. D’altra banda, les secessions unilaterals, que es produeixen sense el consentiment de l’Estat. More…

El dret a decidir com a estratègia de moviment Resposta

Ricard Vilaregut. Doctor en Ciència Política per l’IGOP-UAB, i director del Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN).

Els moviments socials, entesos com actors col·lectius que pretenen intervenir en el debat públic, desenvolupen tot un seguit d’estructures organitzatives, repertoris de mobilització, i especialment, estratègies discursives, per tal de posar el seu tema al bell mig de l’agenda política. More…

© Josep Tomàs

Democràcia, pluralisme, agonisme i antagonisme Resposta

Marc Sanjaume. Professor associat i investigador a la Universitat Pompeu Fabra

A les eleccions del passat 25 de novembre de 2012 el dret a decidir saltà definitivament de la societat civil al Parlament de Catalunya. El concepte que popularitzà la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), des de 2005, apareixia al programa de totes les candidatures emmarcades dins el catalanisme. More…

© Assemblea Nacional Catalana

Per una Catalunya cosmopolita 1

Montserrat Guibernau. Catedràtica de política a Queen Mary University of London.

El nacionalisme democràtic de les nacions sense Estat contínuament ha d’explicar i justificar cadascuna de les seves actuacions per provar que són democràtiques. ar i justificar cadascuna de les seves actuacions per provar que són democràtiques. Tot i això, és natural que aquest tipus de nacionalisme democràtic o patriotisme, si preferim utilitzar aquest terme, provoqui aquest tipus de reaccions, perquè suposa un repte important per a l’Estat-nació modern. More…