“No es pot desvincular desafecció de la política representativa de la situació socioeconòmica” 1

Alba Espílez, Marcel Planagumà

Josep Maria Vallès (Barcelona, 1940) és catedràtic emèrit de ciència política a la UAB. Amb anterioritat havia estat degà de la Facultat de Ciències Polítiques de la mateixa universitat i rector, president de l’Asociación Española de Ciencia Política y de la Administración (AECPA) i president de l’Institut d’Avaluació Política (Ivàlua). Membre fundador de l’associació cívico-política Ciutadans pel Canvi, en va ser president entre els anys 1999 i 2006, i fou diputat i Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya en el govern de Pasqual Maragall. More…

MONOGRÀFIC: LA TRANSFORMACIÓ DEL SISTEMA DE PARTITS Respon

El Pati Descobert

Fa uns quants anys que la política catalana i espanyola sembla que s’acostin a aquest punt d’inflexió. En el cas català, el procés ha estat lent, però continuat: des de les eleccions del 2003 el nombre de partits amb representació a la cambra catalana no ha parat de créixer. More…

El populisme: d’estigma a categoria analítica 1

Guillem Rico

D’acord amb una definició que ha esdevingut canònica, el populisme és “una ideologia segons la qual la societat es divideix en darrera instància en dos grups homogènics i antagònics, ‘el poble pur’ i ‘l’elit corrupta’, i que defensa la idea de la política com a expressió de la voluntat general del poble”. No són els aspectes comunicatius ni organitzatius sinó els ideològics els que defineixen el populisme. More…

I, me and my party: els diputats/es del Parlament a Twitter 2

Marc Esteve i Rosa Borge

Sembla que els representants del poble de Catalunya es relacionen molt més amb aquells diputats que són del seu partit i que es posicionen d’una manera similar en els eixos social i ancional que no pas amb els de la resta de grups. És en aquest sentit que la xarxa de Twitter dels parlamentaris no esdevé una esfera pública en línia ni un canal de diàleg interpartidista. More…

En defensa dels governs de coalició 1

Josep Maria Reniu

Una anàlisi del sistema polític català des de la recuperació de l’autogovern de ben segur que ens portaria a coincidir en algunes característiques bàsiques com són –entre d’altres- la consolidació del pluralisme polític sota la forma d’un multipartidisme moderat i, per altra banda, la rellevància del pacte com a eina de construcció de consensos polítics des de 1980. More…

Nova democràcia i crisi dels partits polítics 1

Josep Lluís Martí

Es tracta d’un fenomen puntual i passatger que puguem negligir? Si no és el cas, formacions com Podem i Guanyem representen una innovació significativa respecte el sistema de partits “tradicional”, estem davant de formes realment diverses d’intermediació política? I, si és així, voldria dir que els partits tradicionals estan en crisi i estem a punt de presenciar una transformació profunda de la democràcia representativa? More…