Ments femenines i cada dia més feministes! Resposta

Júlia Mas Maresma
Tècnica d’igualtat. Membre fundadora projecteella.org. Formadora i tècnica d’igualtat, facilitadora de grups, mediadora familiar i educativa.
@julia_mas

Judit Terés Rodriguez
Projecteella.org: membre fundadora. Politòloga i especialista en gènere, tècnica d’igualtat.
@juditeres

El cap de setmana del 3 al 5 d’octubre va tenir lloc a Salobreña, Granada, el “I Congreso Internacional de Mentes Femeninas” en el que des de projecte ella vam decidir participar-hi com a congressistes.

Què el feia diferent? Aquest Congrés es diferenciava d’altres congressos pel fet que totes les seves ponents i talleristes eren dones. I us preguntareu, per què només dones? D’una banda per visibilitzar-les a elles i els seus coneixements, trajectòries i experiències, ja que poques vegades tenen lloc i veu en la majoria de congressos i, de l’altra, per començar a trencar amb el fals sinònim que home i humanitat és i respon a la mateixa realitat. Les dones som una mica més del 50% de la població i ja és hora que es comenci a notar.

El Congrés estava organitzat en quatre blocs temàtics i activitats i tallers paral•lels, en un format de conferències breus d’una mitja hora i debats posteriors entre totes les ponents d’un mateix bloc i el públic.

L’objectiu d’aquest article no és tan fer un resum ni una síntesi del diferents blocs i temes que es van tractar sinó fer una breu valoració i reflexió general al voltant del Congrés, i quins considerem que són, humilment, els aprenentgatges i els reptes que se’n poden extreure.

En primer lloc feminitzar les ments femenines (i les masculines, òbviament). Malauradament al Congrés vam tornar a constatar, que ara per ara, ments femenines no és intrinsic a ments feministes. Així resulta que hi ha moltes dones expertes i professionals en diferents àmbits que enlloc de ser aliades de la causa feminista no defensen ni comparteixen el feminisme ni els seus valors. Al Congrés hi vam trobar un ampli ventall d’intensitats d’autodefinició feminista i això ens va semblar interessant d’analitzar.

Creiem que és important nombrar, en segon lloc, la necessitat de reivindicar la política com a eina transformadora de la societat. La militància feminista l’entenem, entre d’altres qüestions, com una forma molt important de fer política i tot i que moltes dones van parlar obertament d’aquesta necessitat, d’altres semblava que en volguessin defugir. Tot i que som plenament conscients, i podem comprendre, l’actual desprestigi de la classe política i el desencant generalitzat de la gent, nosaltres seguim apostant i defensant la necessitat de la política per transformar la societat. La lluita feminista s’ha de vehicular a través de moviments socials i partits polítics perquè també és a les institucions on es poden fer molts canvis importants que es precisen en aquest país. La política no es fa només des dels partits, però no podem menysprear, menystenir o ignorar aquests en la lluita feminista. Al nostre entendre, a més, el simple fet de ser feminista ja comporta un compormís polític, que no vol dir un compromís amb un partit polític. Per nosaltres la política es fa des de moltes trinxeres i a vegades les mancances venen en la falta de comunicació i coordinació d’aquestes.

Tenint en compte la gran difusió que es va fer, i traïdes pel nostre subconscient, hem de reconèixer que ens esperàvem una audiència més nombrosa. Tot i que la organització va estar molt aconseguida, hi va haver gran varietat de ponents i temàtiques i l’emplaçament era encantador val a dir que nosaltres, potser perquè teníem al cap la idea dels macro congressos masculinitzats, esperàvem una quantitat de gent bastant més nombrosa que les persones que van passar durant el cap de setmana que va durar. Potser cal posar en valor allò de la quantitat i la qualitat, perquè pel que fa a la qualitat en general, la valoració és molt positiva.

Les comunicacions i la publicitat durant els mesos previs al Congrés, via 2.0, van ser fluides i habituals de manera que era fàcil inferir que el seguiment durant el Congrés a les xarxes socials també seria directe i constant. Malauradament no vam poder participar la tarda de divendres i ens hagués agradat poder seguir les ponències i els debats en línia, però la organització ens va comunicar que no seria possible. Això ens va decebre lleugerament, d’una banda perquè les de divendres eren de les ponències que més ens interessaven i, de l’altra, perquè el cost de les entrades al Congrés no era baix. De fet hi havia diferents preus en funció del tipus d’entrada que compressis i això ens va sorprendre, ja que era una manera de fer distincions entre les congressistes a la qual, d’entrada, no hi veiem la necessitat ni trobem el sentit. Per properes ocasions, perquè creiem que cal donar continuïtat a aquesta iniciativa, apostem per tenir la possibilitat d’streaming i de fer un seguiment 2.0 més ampli. De la mateixa manera creiem que penjar els vídeos de les ponències a posteriori també pot ajudar a difondre el Congrés i facilitar la participació, encara que no sigui en carn i ossos, a aquelles persones interessades en fer-ho però que per les qüestions que sigui (econòmiques, de conciliació, etc) no ho han pogut fer.

Al llarg del Congrés van sortir diferents elements, que per nosaltres són claus, a l’hora d’analitzar les desigualtats, discriminacions i violències que actualment patim les dones. Per una banda la importància de la interessecionalitat. Si entenem el feminisme com un element indispensable per a la justícia social no podem deixar de banda altres diferències, que sovint esdevenen desigualtats, que poden patir col•lectius o persones concretes.

Per l’altra entendre que aquestes desigualtats estan lligades i formem part i necessiten d’un mateix imaginari per poder-se consolidar i reproduir. S’expressen i les dones les patim en àmbits i de maneres diferents, però tenen el mateix origen: el patriarcat que regeix la nostra societat.

I per combatre’l cal, també, visibilitzar, nombrar i combatre aquestes desigualtats des de tots els àmbits i camps possibles. És per això que Congressos com aquests són imprescindibles per seguir aprenent, seguir fent xarxa i seguir estenent el feminisme, fins i tot, i sobretot, en aquelles ments femenines que encara no són feministes!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s