Xavi Crehuet
Politòleg. Cap de premsa de l’Ajuntament de Banyoles des del 2007
@xavicrehuet

Marcar l’agenda política és un concepte clau per tot politòleg o politòloga. Sabem que és jugar amb avantatge i sabem que significa liderar els temes de debat públic. És un fet cabdal, i a l’àrea de comunicació d’un ajuntament és el concepte clau del dia a dia. I és que tal i com afirmava Walter Lippman: “si no surts als mitjans de comunicació no existeixes”.

Un degoteig de notícies aplicat com una pluja fina dóna arguments als ciutadans que volen defensar les accions de l’equip de govern municipal. En un ajuntament els temes i les novetats són per tot arreu, per totes les àrees. Així doncs, no cal acarnissar-se amb un sol tema, encara que sigui llaminer. El més imprescindible és tenir unes idees marc per englobar les notícies difoses del dia a dia. Una idea és, per exemple, que el govern municipal potenciï les petites actuacions a la via pública. Aquesta idea marc s’ha d’anar repetint i potenciant ja que en la repetició també hi ha una de les claus de l’èxit encara que suposa l’aplicació de constància i de disciplina.

En aquest sentit sovint el responsable de comunicació d’un ajuntament es troba en un encreuament que ha de saber gestionar. La legitimitat de la investigació dels periodistes i la legitimitat del responsable de comunicació de voler marcar l’agenda política.

Els líders d’opinió locals valoren les notícies d’actualitat. Per tant, marcant l’agenda política es delimiten els temes de debat dels líders d’opinió. Hi haurà diferents opinions però ja es detecta el primer èxit: es parlarà i crearà opinió d’un tema provinent i difós per l’àrea de comunicació. Els líders d’opinió amplifiquen el missatge i cal recordar que tant poden ser líders d’opinió un popular cambrer com un intel·lectual.

I per portar aquesta iniciativa s’ha de ser sacrificat en el treball per emetre notes de premsa i convocar rodes de premsa. En aquest context s’ha de trobar el punt just com en un bon cuinat. Ni abusar de les notes de premsa ni de les rodes de premsa. L’objectiu: ser presents a l’opinió publicada.

Per arribar al ciutadà es pot optar per una comunicació directa o a través dels mitjans de comunicació. Pel que fa als mitjans de comunicació, no totes les informacions es difonen de la mateixa manera. Les notícies més importants o amb una destacable força visual és imprescindible afrontar-les mitjançant una roda de premsa. Per la resta de notícies del dia a dia de l’ajuntament amb interès periodístic és suficient una nota de premsa acompanyada d’una fotografia. Finalment, hi ha les notícies d’interès ciutadà però amb un interès periodístic baix com per exemple campanyes informatives de l’Ajuntament i en aquest cas és suficient la publicació al mitjà oficial de l’Ajuntament, com ara la pàgina web. Així doncs, l’objectiu és el mateix però les maneres molt diverses tot i que sempre cal tenir en compte la presència de l’alcalde o del regidor per donar més força a la informació i, perquè no dir-ho, per promocionar-lo políticament. Però, finalment, l’indicador més important i font de l’èxit serà la influència a l’opinió pública.

Pel que fa a la comunicació directa amb el ciutadà cal tenir en compte que estem transmetent informació institucional i oficial. L’ús de les xarxes socials pot ser útil però no està prou consolidat en diferents franges d’edat. Encara són imprescindibles, per difondre informació dels ajuntaments, mitjans oficials, formals i tradicionals com ara, sobretot, una pàgina web o un butlletí d’informació municipal. En referència a la funció dels butlletins d’informació municipal, han d’oferir un recull de les notícies més destacades difoses des de l’ajuntament i fer-les arribar directament a dins de cada habitatge. No és el lloc de l’anunci de novetats sinó una oportunitat per fer arribar el missatge a la sala d’estar de cada ciutadà.

La comunicació i també la comunicació institucional està en constant innovació. Tanmateix, l’aplicació a les administracions públiques no sempre és ràpida. A més, cal tenir en compte les altes despeses de propostes com la creació de canals públics de TDT, que ha provocat la inviabilitat de molts d’ells. L’alternativa que alguns consistoris han aplicat és la creació de canals de vídeo al Youtube, amb una difusió a través l’internet, que suposa un gran estalvi econòmic.

Un apartat especial el mereix la publicitat i la imatge gràfica de la ciutat. Han de seguir una idea de ciutat provinent de la reflexió estructurada en la imatge corporativa. A més, no cal oblidar l’impacte de la publicitat comercial als mitjans de comunicació. Però és un fet que depèn principalment de la partida econòmica pressupostada.

Al final del trajecte hi ha el control de les notícies publicades. Aquest no és un assumpte que s’hagi d’oblidar. Així doncs, el recull de premsa continua essent una tasca imprescindible per saber en tot moment com s’han difós les notícies i a quins mitjans. Però també serveix per tenir un arxiu propi per consultar-lo en tot moment.

L’aspecte menys acadèmic d’una àrea de comunicació d’un ajuntament és la relació personal amb els periodistes dels mitjans de comunicació. El factor humà no és un tema menor. Cal tenir en compte que moltes accions de l’àrea de comunicació poden facilitar la feina dels periodistes, com ara enviar fotografies adjuntes. I cal tenir present que, per molt importants que resultin les accions dels periodistes, són treballadors i persones.

En definitiva, valoro i m’encaixo totalment en la Teoria Hipodèrmica. Una teoria que detalla que els mitjans de comunicació són com una agulla que penetra dins de la pell dels individus per encaminar-los cap a la construcció d’unes idees. I en aquest sentit, les àrees de comunicació, com hem vist, hi tenen molt a dir. I és que, com m’agrada dir, en política la percepció és la realitat. A partir d’aquí es crea l’opinió pública.