Digues-me què piules…

Núria Creus
Politòloga
@nuriacreus

Avui en dia, quan sents a algú parlar de piular, probablement no s’estigui referint al crit emès per ocells petits sinó que ho faci al missatge d’un màxim de cent quaranta caràcters emès en el sí de Twitter, la xarxa social de missatges curts que està revolucionat la manera de comunicar-se de les persones. Creada l’any 2006 per Jack Dorsey, i amb més de dos-cents milions d’usuaris a tot el món, en relativament poc temps s’ha convertit en una xarxa de referència per a l’intercanvi d’informació, amb una premissa bàsica, la instantaneïtat. Aquesta xarxa social es constitueix per mitjà de seguidors i seguits, que s’agrupen en funció d’interessos compartits o afinitats. Algú crea un missatge, tuit o piulada, i la seva redifusió l’escampa, amb major o menor fortuna i en funció de la capacitat d’influència del piulador.

Twitter i política

L’enorme altaveu en què s’està convertint Twitter a mida que s’eixampla el seu nombre d’usuaris n’està multiplicant la capacitat d’influència en termes de màxima actualitat, fet que l’està convertint en una gran eina per a la comunicació en general, també política, doncs hi ha prou motius per fer-ne un ús electoral, com que és un mitjà proper a l’actualitat, que humanitza els polítics o que, fins i tot, podria ajudar a guanyar les eleccions, per destacar-ne alguns.[1]

Així, els polítics i els seus partits comencen a veure en Twitter un seguit de qualitats innovadores per a fer arribar el seu missatge a l’electorat, però, a diferència de les formes convencionals de transmissió de missatges polítics, la comunicació en aquest cas s’estableix de manera bidireccional, i aquí és probablement on rau part de l’èxit. La ciutadania usuària d’aquesta xarxa social recupera protagonisme i interactua amb els polítics, hi conversa, n’obté respostes, en coneix aspectes de l’àmbit personal, alhora que la classe política té l’oportunitat d’opinar, explicar-se, interactuar amb la ciutadania i copsar l’estat de la part de la societat que forma part d’aquesta xarxa.

Essent com pot ésser una eina de comunicació política tan potent, tuitejar no és un fet banal, o no hauria de considerar-se així per part dels polítics que en fan ús. Al contrari, aquests estan entenent que és important una bona gestió d’un compte de Twitter, bé sigui directament pel polític, bé sigui mitjançant un equip de comunicació o un assessor proper i de confiança.

Per aquest motiu, tan important com què es diu, ho és la forma en què es transmet, i aquí és on l’estil de piulades pot fer decantar la balança. Fent ús de la ironia o d’un to agressiu, desvetllant confidències de la seva vida personal, indicant la seva activitat política o difonent accions de partit [2] [3], tots els estils tenen pros i contres, no hi ha una fórmula única d’èxit i, probablement, la combinació de tots els estils, cadascun en el moment adequat, seria el que més s’hi aproparia. En qualsevol cas, fer ús d’una xarxa 2.0. amb la mentalitat d’1.0. no és una bona recomanació si el que es pretén és guanyar capacitat d’influència en la política via Twitter.

Twitter i política catalana

L’any 2012 i, especialment, durant la campanya electoral del 25 de novembre, ha estat l’auge de Twitter entre els polítics catalans. De fet, actualment 110 dels 135 diputats i diputades al Parlament de Catalunya tenen compte en aquesta xarxa social. Tots els caps de llista de partits que han obtingut representació parlamentària en les darreres eleccions tenen compte en actiu, amb una sonada excepció, la d’Artur Mas.

Segons la consultora de comunicació Porter Novelli [4], la influència de Twitter en aquesta campanya l’hauria liderat Oriol Junqueras (82’6%), seguit de Pere Navarro (76’5%) i Joan Herrera (76’2%).

Però aquest no és l’únic estudi que ha mesurat l’impacte d’aquesta xarxa social en campanya; n’hi ha més i amb resultats ben diversos en funció de la metodologia emprada, que va des del nombre de tuits i retuits que s’han fet amb les etiquetes més destacades, passant per l’increment de seguidors d’uns i altres, el nombre de mencions positives que se n’han fet, fins al nombre de respostes que obté cada tuitaire, per posar només alguns exemples.

Algunes de les dades curioses que se n’extrauen són les següents:

Algunes etiquetes (#itantquepodem, #hovolemtot, …) no haurien implicat persones més enllà de les que són de l’entorn que les ha creades, mentre que d’altres serien tan centrals o transversals (#tenimpressa) que haurien reclutat gent de força àmbits, que s’agruparien per afinitats polítiques a l’hora de retransmetre informacions.
CiU seria el partit que hauria rebut més comentaris negatius, mentre que Ciutadans n’hauria rebut més de positius que cap altre.
Catalunya, independència, majoria o Espanya haurien estat dels temes més mencionats o que més haurien centrat la conversa al Twitter. L’atur, les retallades o la vaga, també, tot i que els dos darrers en menor mesura.
El debat de TV3 a les xarxes l’hauria guanyat CIU, seguit d’ERC i PP.
David Fernández, candidat de la CUP, hauria tingut més impactes a Twitter que altres candidats amb representació parlamentària en l’anterior hemicicle.
CUP i PP obtenen el resultat electoral que més s’hauria desviat de la seva popularitat a la xarxa 2.0.

En qualsevol cas, el nombre de seguidors que hom hi acabi tenint no es tradueix de manera lineal en capacitat d’influència, menys encara en nombre de vots, ni aquesta xarxa social substitueix les estratègies tradicionals de difusió de missatges polítics, sí bé és cert que, ben tractada, es pot convertir en una eina complementària bàsica i, hores d’ara, alguns estudis comencen a posar de relleu que el nombre de seguidors i de mencions positives podrien arribar a tenir una elevada correlació amb l’èxit electoral. La xarxa social Twitter està portant, doncs, a una nova manera de fer política a Catalunya en un món virtual que, per ara, crea estats d’opinió i, a la llarga, podria arribar a ser un bon mesurador de tendències polítiques, qui sap si amb més fiabilitat que les enquestes.

Altres fonts consultades

http://www.324.cat/eleccions-catalunya-2012/tuitometre

Feu clic per accedir a evoca.pdf

http://eleconomista.com.mx/contra-esquina/2010/05/12/que-sirve-twitter-campana-politica
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/eleccions-2012/eleccions-catalanes-25-n-diputats-twitter-2259129
http://albertolumbreras.com/2012/12/analisis-visual-de-comunidades-durante-la-campana-electoral-25n/
http://www.abc.es/20120418/medios-redes/abci-twitter-influyentes-politica-201204181136.html