Júlia Palmarola, politòloga i jurista. Actualment treballant com a Tècnica als departaments de Formació i Serveis Compartits de Metropolis, Xarxa Mundial de les Grans Metròpolis.
El sensellarisme és un fenomen complex i multifactorial, en què convergeixen múltiples causes, que exigeix una mirada polièdrica sobre la realitat social que el conforma. Precisament per aquesta naturalesa, resulta complicat obtenir una visió completa i precisa de com es manifesta aquesta situació a la ciutat de Barcelona.
No obstant això, gràcies a la tasca portada a terme per la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) ens en podem fer una idea bastant aproximada. La XAPSLL ha impulsat diversos recomptes de persones sense llar al llarg dels últims anys; segons l’últim recompte, realitzat el 15 de juny del 2022, a Barcelona 1.231 persones dormen al carrer i 3.046 persones dormen en recursos públics i privats de la ciutat (en concret, el 57% d’aquestes persones en hospedatges públics i concertats, i el 43% en entitats socials privades). Segons aquestes xifres, podem asumir que la situació al juny del 2022 a la ciutat de Barcelona era d’aproximadament 4.277 persones en situació de sensellarisme.
Segons les dades de la XAPSLL, el perfil que trobem de manera majoritària entre aquestes persones és el d’home, de 44 anys de mitja i procedència extracomunitària. En aquest sentit, cal remarcar que el racisme estructural és un factor que contribueix de manera significativa al sensellarisme a Barcelona. A Espanya, el racisme es manifesta en diferents nivells, incloent l’àmbit polític-institucional, on s’estableixen lleis i polítiques molt restrictives per a persones estrangeres. La legislació espanyola distingeix entre persones comunitàries i persones extracomunitàries, i dins aquesta última categoria, entre les que tenen situació administrativa regular i irregular, el que genera una classificació amb diferents nivells d’accés als drets. Així doncs, s’adverteix que la irregularitat administrativa és un factor determinant per a què les persones migrants caiguin en una exclusió extrema, a causa que la invisibilitat social i legal a la que es veuen sotmeses les fa viure en precarietat i sense garanties. Moltes d’elles, en no accedir als recursos socials i treballar en condicions precàries, acaben en situació de sensellarisme.
Quan una persona es troba en situació de sensellarisme, es troba sotal’estigma i els judicis morals que acompanyen a la dependència, les malalties mentals i les addiccions. Aquestes persones són relacionades amb conductes delictives i se les caracteritza com a una amenaça per la seguretat i la convivència. De la mateixa manera, aquestes persones són vulnerables davant actituds aporofòbiques: segons una investigació de l’Observatori de Delictes d’Odi contra les Persones sense Llar (HATENTO), basada en 261 entrevistes a persones sense llar, el 47,1% havia patit algun incident o delicte per raó d’aporofòbia durant la seva història de sensellarisme.
Què s’està fent per reduir o eliminar el sensellarisme a Barcelona?
Sense perdre de vista el fet que la garantia del dret a la vivenda a les ciutats depèn en gran mesura del finançament i de la normativa supranacional, cal remarcar que la dimensió local és fonamental per protegir els drets de la ciutadania. La ciutat de Barcelona per fer front a aquesta situació disposa de recursos molt importants, amb reconeixement a nivell europeu. Aquests serveis històricament s’han basat en el model d’escala o transició desenvolupat conjuntament per diverses entitats amb una àmplia experiència en intervenció. No obstant, una gran part de les persones sense llar en situació crònica no es vinculen als recursos existents, i els utilitzen de manera puntual, amb una recurrència del 34%.
Davant aquesta situació, des de l’any 2014 l’Ajuntament de Barcelona ha estat incorporant noves propostes d’actuació, entre altres: l’adopció del model Housing First a través d’una prova pilot al juny del 2015, mantenint la resta de serveis d’atenció a persones sense llar. Aquesta metodologia centra la intervenció social primer en l’accés directe a la vivenda estable de persones sense llar que dormen al carrer, així com en un acompanyament de les seves decisions, sense límit temporal, a diferència del model d’escala de transició en què la vivenda és l’últim pas del procés. Després de dos anys d’implementació del projecte, es va observar una millora significativa de la qualitat de vida i la salut dels participants, així com de la seva capacitat per mantenir la vivenda sense més recolzament que la xarxa normalitzada de serveis. També hi va haver canvis positius en els ambients socials dels participants, els quals majoritàriament es van allunyar de relacions vinculades al consum de tòxics, i es van obrir de manera progressiva a noves relacions de proximitat. El projecte segueix implementant-se gràcies a diferents pròrrogues, però no s’ha ampliat, i és interessant advertir que a dia d’avui 42 dels 50 participants disposen d’ingressos i contribueixen al pagament del lloguer.
Aquest projecte pilot és una clara demostració de bona pràctica en la lluita contra el sensellarisme. En concret, ha demostrat la importància de l’habitatge per a un procés de recuperació integral de les persones en situació d’exclusió, ja que comptar amb la seguretat de les condicions materials d’un habitatge contribueix de manera positiva a que la persona tingui l’equilibri emocional necessari per afrontar un procés de recuperació.
No obstant, diverses qüestions han impedit que pugui ser ampliat, i són els reptes que haurà d’afrontar la ciutat de Barcelona per poder apostar per l’adopció total del model Housing First: en primer lloc, la falta d’habitatge disponible a preu assequible; en segon lloc, la insuficiència d’ingressos de les prestacions a les que es poden adherir les persones usuàries per poder garantir la plena autonomia econòmica a la ciutat; i finalment, la pressió assistencial en relació a les persones sense llar juntament amb l’escassetat d’habitatge social.
Referències
Arrels Fundació. (2022). El sinhogarismo en Barcelona.
Fortea Busquets, C., & Herruz Pamies, L. (2017). Primer la Llar: aplicación del modelo Housing First en la ciudad de Barcelona. Primeras reflexiones. Zerbitzuan (Vitoria-Gasteiz), 64, 239-253. https://doi.org/10.5569/1134-7147.64.17
Maranillo Castillo, L., & Penya Guilarte, M. (2022). La gran carrera de obstáculos: experiencias de mujeres migrantes en situación de sin hogar de Barcelona. Una aproximación narrativa. Perspectivas, 40, 111-147. https://doi.org/10.29344/07171714.40.3144
Observatorio Hatento. (2015). Informe de investigación. Los delitos de odio contra las personas sinhogar. RAIS Fundación.
Sindicatura de Greuges de Barcelona. (2020). El sinhogarismo en la ciudad de Barcelona. https://www.sindicaturabarcelona.cat/wp-content/uploads/2020/11/sensellar.es_.pdf
Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar. (2022). Diagnosi 2022 La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i relació amb el mercat laboral.
Àmbits de Política i Societat 