L’Agenda 2030, una nova oportunitat per als infants Resposta

Roger Garcia Rodoreda
Responsable de polítiques d’infància i sensibilització d’UNICEF Comitè Catalunya
@rgrodoreda

L’èxit de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible depèn del seu procés de localització i de situar la infància com a prioritat

El 19 de setembre de 2017, en el discurs d’obertura del 72è període de sessions de l’Assemblea General de les Nacions Unides, el Secretari General, António Guterres, enumerà alguns dels reptes als quals ha de fer front la humanitat: la lluita contra la pobresa i les desigualtats, alguns retrocessos en les llibertats democràtiques i en certs  indicadors econòmics i socials, els conflictes i les violacions sistemàtiques dels drets humans, el creixement dels discursos d’odi i la xenofòbia i el canvi climàtic[1].

A tots i cadascun d’aquests reptes, i més, pretén donar resposta l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible[2]. Aprovada per l’Assemblea General de l’ONU el 25 de setembre de 2015, és el marc global de desenvolupament per als propers anys. Els seus 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 fites[3] són el resultat de la voluntat conjunta de la comunitat internacional, amb la participació sense precedents de la societat civil i la ciutadania, per establir un full de ruta mundial equitatiu i sostenible que situï les persones al centre i contribueixi a que l’any 2030 el món sigui un lloc millor, on ningú quedi enrere i tothom pugui desenvolupar-se com a persona i gaudir d’una vida plena[4].

L’Agenda 2030 és transversal i s’articula al voltant de les dimensions social, econòmica i ambiental del desenvolupament sostenible. Alhora és integral i indivisible, ja que tots els 17 ODS tenen la mateixa importància. Però, sobretot, l’Agenda suposa un canvi de paradigma, atès que és un programa d’acció comú que compromet tots els països del món.

Partint dels èxits i fracassos dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) que, malgrat haver contribuït a la reducció de la pobresa extrema, la mortalitat infantil o la fam[5], van tenir un impacte limitat, l’Agenda 2030 fa un pas més enllà i interpel·la tots els Estats, amb independència del seu nivell de desenvolupament. Tots han de contribuir al compliment de les fites, trencant així amb l’esquema Nord-Sud i reconeixent que cadascun d’ells té camí per recórrer en pro dels 17 ODS.

Cada Estat ha d’alinear les seves polítiques per adaptar-les a l’Agenda. Si bé els ODS són globals, el seu compliment depèn de la voluntat i la capacitat per convertir-los en realitat internament a cada territori, poble i ciutat. I en aquesta localització són clau les administracions autonòmiques i locals.

Catalunya no és aliena a aquesta crida. Han passat gairebé tres anys des de l’aprovació de l’Agenda i el 2030 és aquí mateix. Ara és el moment d’avançar a casa nostra en l’anàlisi de la situació, revisar l’adequació de les polítiques i normatives existents i identificar aquelles a adoptar. L’aterratge demana un compromís i lideratge polític al més alt nivell que impulsi un treball transversal i cooperatiu entre les diferents àrees de govern de la Generalitat, els ens locals i la societat civil per definir una Estratègia de Desenvolupament Sostenible per a Catalunya, elaborada en el marc d’un procés participatiu i dotada de l’assignació de recursos per fer-la efectiva. Alhora, cal definir un sistema d’indicadors amb fites ambicioses i mecanismes efectius de seguiment i rendició de comptes i garantir un rol destacat del Parlament en aquest procés.

A nivell local, els ajuntaments, els consells comarcals i les diputacions tenen també l’obligació de localitzar-la en els seus àmbits.

L’Agenda 2030 només serà un èxit si aconseguim que esdevingui una autèntica eina de transformació, i per això cal que tant les administracions com la ciutadania se la facin seva.

D’altra banda, l’Agenda posa èmfasi en els drets dels col·lectius més vulnerables, com és la infància. Tots els problemes als quals els 17 ODS volen donar solució afecten la vida, els drets i les oportunitats dels infants. Apostar per al  compliment de l’Agenda 2030 suposa fer-ho per un model social i polític que posa tots els nens i nenes com a prioritat, d’aquí que obri noves oportunitats per a la infància.

Malgrat que la Convenció sobre els Drets de l’Infant (CDI) reconeix que tots els nens i les nenes tenen uns drets, la promoció i el respecte dels quals els ha de permetre viure la seva infantesa en plenitud i desenvolupar-se fins al màxim de les seves potencialitats, la realitat ens mostra que també a Catalunya ens queda molt per fer. Molts infants pateixen els efectes de l’exclusió, la desigualtat i la pobresa[6]. No en va, el Comitè sobre els Drets de l’Infant de les Nacions Unides, l’òrgan que supervisa l’aplicació de la CDI per part dels Estats, ha traslladat a Espanya la seva preocupació per com la pobresa, les desigualtats i la insuficient inversió estan tenint un efecte negatiu sobre els infants més vulnerables[7].

Si com a societat volem complir amb l’Agenda 2030, els infants han de ser una prioritat en la seva localització. Per contribuir a aquest procés, UNICEF Comitè Catalunya ha elaborat  l’informe No val a badar. L’Agenda 2030 en clau d’infància a Catalunya.[8] Dels 17 ODS, l’informe n’analitza 7 per als quals, a partir del diagnòstic de la situació de la infància a Catalunya i de les fites de l’agenda corresponents, proposa mesures i indicadors per avançar en la seva consecució.

Ara és el moment de posar fil a  l’agulla en qüestions essencials per generar impactes positius en els nens i les nenes, el que passa per una més gran inversió en tots els infants, especialment en aquells que es troben en una situació més vulnerable i lluitar contra la pobresa, la desigualtat i l’exclusió, amb l’equitat com a referència i amb l’objectiu prioritari de no deixar cap infant enrere. I en aquests reptes cal que involucrem activament els nens i les nenes. Com a ciutadans de present que són, han de conèixer i fer seus els ODS i han de disposar de mecanismes perquè puguin aportar la seva perspectiva en el procés de definició, implementació i avaluació de l’Agenda 2030 a Catalunya.

L’Agenda és una eina per millorar el benestar dels nens i nenes a Catalunya i no podem deixar passar aquesta oportunitat. Invertir en els infants, a més d’una obligació jurídica i política, és una bona decisió que no només impacta directament en les seves vides, sinó en el conjunt de la societat. Si volem que l’any 2030 Catalunya sigui més justa i sostenible, ara és el moment d’actuar. No val a badar.

Notes

[1] https://www.youtube.com/watch?v=t-oHFzwQAo0

[2] http://www.un.org/ga/search/view_doc.asp?symbol=A/RES/70/1&Lang=S

Veure aquí la traducció al català feta per la Generalitat de Catalunya: http://cads.gencat.cat/web/.content/Documents/Publicacions/Coleccio_Documents/DOCUMENTS_21_Resolucio_NNUU_AGENDA_2030.pdf

[3] Per veure tots i cadascun dels 17 ODS i les 169 fites, accediu aquí: https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/objetivos-de-desarrollo-sostenible/

[4] El preàmbul de l’Agenda 2030 estableix que “(…) Es pretén fer realitat els drets humans de totes les persones (…)”

[5] Vegeu l’informe de l’ONU sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (2015)

http://www.un.org/es/millenniumgoals/pdf/2015/mdg-report-2015_spanish.pdf#http://www.un.org/es/millenniumgoals/pdf/2015/mdg-report-2015_spanish.pdf

També l’informe d’UNICEF Progreso para la infancia. Más allá de los promedios: lecciones de los ODM.

https://www.unicef.org/spanish/publications/files/Progress_for_Children_WEB_Spanish_1607.pdf

[6] D’acord amb les darreres dades de l’ECV 2017, el 27,7% dels nens i de les nenes a Catalunya viu en risc de pobresa (385.600 infants), percentatge que puja fins al 29,5% si ens fixem amb la taxa AROPE (At risk of poverty or social exclusion rate), que a més de tenir en compte la pobresa monetària té en compte elements com la privació material i la intensitat de treball dels adults de les llars on viuen els infants.

Aquestes dades, que han empitjorat respecte el 2016, continuen mostrant que els infants són el grup d’edat més perjudicat per la pobresa, que la pobresa infantil és quelcom estructural a Catalunya i que continua sent un repte per a les polítiques públiques, que es caracteritzen per una poca inversió en infància i les famílies i per tenir poc impacte en la reducció de la pobresa.

[7] Observacions finals sobre els informes periòdics cinquè i sisè combinats d’Espanya, aprovades pel Comitè dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides en el seu 77è període de sessions (14 de gener a 2 de febrer de 2018). En elles, el Comitè també ha alertat de la discriminació que viuen alguns col·lectius d’infants, la violència sobre els nens i les nenes i de la situació d’aquells privats d’un entorn familiar, amb atenció especial cap als infants estrangers no acompanyats.

https://www.unicef.es/publicacion/observaciones-finales-del-comite-de-los-derechos-del-nino-espana-2018

[8] https://www.unicef.es/cat/noticia/agenda-2030-catalunya

 

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s