Víctor Solé Ferioli
Treballa actualment al Parlament Europeu. És membre de l’associació d’anàlisi política Finestra d’Oportunitat.
@sule25

Brussel·les, dijous 10 de gener de 2019

La gran recessió va crear unes quantes conseqüències negatives per a la Unió Europea. Una d’elles és la crescuda dels populismes, especialment de les dretes il·liberals i euroescèptiques, que recullen l’enuig de la ciutadania, la qual ha viscut una sortida massa desigual de la recessió. Una altra conseqüència és de caire financer i pot ser la causa d’una nova gran recessió. Estem parlant dels crèdits o préstecs morosos o improductius.

La bombolla europea de Brussel·les viu capficada amb uns quants temes. Catalunya no és un d’ells, tristament. Un és el Brexit, que a hores d’ara causa tedi i cansament. Un altre són els encara 800 mil milions d’euros en préstecs morosos que la Unió arrossega des de 2014, any en què, segons la Comissió, la recessió va cessar al conjunt del bloc, però va seguir uns anys més al Sud. En anglès, els préstecs morosos són anomenats non-performing loans o NPLs. Van arribar a ser de 17 bilions (sí, 17 milions de milions) d’euros al 2014. Un NPL és un préstec improductiu: no està en compliment, o està prop de ser improductiu. Per a que un préstec deixi de complir-se i passi a ser improductiu no s’ha de retornar durant 90 dies. Cada NPL té les seves característiques, poden ser hipoteques, o crèdits per a fer rutllar una empresa.

La UE està obsessionada en aprimar els quilos d’NPLs que té de més. Per això, la Comissió s’ha tret de la màniga dues propostes legislatives per aconseguir-ho. La primera és un reglament per a que les entitats creditícies –principalment els bancs– estableixin uns coixins de capital en cas que vulguin posar a la venda l’stock d’NPLs en els mercats secundaris que desenvoluparà la segona proposta legislativa, sobre una directiva que ha d’harmonitzar els mercats d’NPLs avui existents. N’hi ha al Regne Unit, a Espanya, a Holanda i a Alemanya.

El Parlament Europeu i el Consell ja han acordat el text final del reglament, el qual inclou una disposició inicial, promoguda pels grups liberal i verd i liderada per Ramon Tremosa, que reconeix que els NPLs es van multiplicar, entre altres causes, per la mala implementació per part dels Estats Membres de tres lleis comunitàries molt rellevants: una directiva sobre la protecció dels consumidors, una directiva sobre el pagament degut de les hipoteques, i una directiva que estableix mesures contra la morositat en les operacions comercials. La mala transposició de la legalitat europea (que posseeix la primacia legal en tota la Unió) és una causa del deute financer europeu, patit de retruc per la ciutadania.

Les institucions europees, amb la Comissió al capdavant, creuen que els préstecs improductius podran canalitzar-se en uns mercats secundaris per a que es puguin comprar i vendre, com altres productes financers. Convertir un NPL, amb tot el que això implica, crea certes reticències en alguns grups polítics, sobretot en el socialdemòcrata i en el verds. Es tem que poders estrangers, com la Xina o els Estats Units, trobin una porta d’entrada al deute europeu, i puguin comprar-ne sense miraments. Les entitats que vulguin tenir cabuda en aquests mercats secundaris hauran de crear una cobertura mínima per a les pèrdues derivades de les exposicions dubtoses (en anglès: minim loss coverage for non-performing exposures).

Alguns grans bancs (Deutsche Bank, Santander, Unicredit, PNB Paribas) ja han avisat que les institucions necessiten casar ambició amb pragmatisme. A més, el Banc Central Europeu (BCE) espera que les entitats de crèdit facin els deures i presentin informes sobre la cobertura mínima estipulada per part de la UE.

Les mesures en quant als NPLs tenen a veure amb el desenvolupament de la unió bancària europea. Al 2012 es va crear el Mecanisme Únic de Supervisió, enllaçant-lo amb el BCE, i al 2016 va establir-se el Mecanisme Únic de Resolució bancària. Només falta el Sistema Europeu de Garantia de Dipòsits, el qual no es farà, insisteixen els Estats Membres del Nord (Alemanya, Països Baixos, Finlàndia, els Bàltics), fins que el ràtio d’NPLs a la UE baixi. I avui queda encara en 3,4%, quan als EUA és del 1,2%. Les mesures per aprimar la UE d’NPLs estan encaminades a reduir el risc (risk-reduction), mentre que les que hauran de crear el Sistema Europeu de Garantia de Dipòsits són l’altra plat de la balança, dirigit a compartir els riscos (risk-sharing).

El cert és que les mesures d’austeritat han servit sobretot per a canviar la cultura financera dels països del Sud. O almenys això és el que esperen els països del Nord. Els ràtios de préstecs improductius són molt diferents depenent dels país: a Suècia és de 0,7%, mentre que a Grècia és 46,7% (dades de novembre de 2018). Espanya té menys del 10%, mentre que Itàlia arriba al 25%. Aquests percentatges s’acumulen en un total de 800 mil milions d’euros en préstecs morosos a tota la UE, com hem vist: un de cada vint préstecs és morós a la UE.

En quant als mercats secundaris d’NPLs i com desenvolupar-los a partir de la seva harmonització, les grans entitats creditícies són les més atractives, ja que tendeixen a tenir stocks més diversificats i per tant un millor accés als mercats. Les entitats més petites, en canvi, podrien veure la seva capacitat minvada i no aconseguir vendre els seus stocks de préstecs morosos. L’Autoritat Bancària Europea (EBA en el seu acrònim anglès) ja ha creat una plataforma per ajudar tots els bancs a introduir els seus NPLs als mercats secundaris, depenent del stock que tinguin. Es busca crear, des del principi, un terreny de joc equilibrat, tot i que l’escepticisme és gran. Al cap i a la fi, com tot en la vida, els que ho tinguin més fàcil tendiran a fer-se forts davant dels que ho tenen més difícil.