Jordi Pacheco
Degà del Colpis. Doctor en Dret i Ciència Política
@JordiPachecoCol

Sònia Pereda
Secretària Junta de Govern del Colpis. Politòloga
@soniapereda

NOTA: Aquest text ha estat publicat originàriament al bloc de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya

No podem perdre de vista que el punt de partida és la visió de Weber, la seva idealització de com havia de ser l’Administració en societats suposadament homogènies i amb un interès general basat en fomentar i fer possible l’activitat econòmica. Per a Weber, l’Administració s’havia de limitar a actuar racionalment i assegurar l’acompliment de les normes.
Lluny ens ha de quedar, i així ha de ser, aquest model d’organització basat en rols clarament diferenciats. Els pilars de l’Administració i la seva gestió s’han d’adaptar a les noves realitats que Bauman avançava, societats cada cop més líquides on s’imposa l’individualisme i més conscients de la seva complexitat. En conseqüència, el principal repte de les administracions públiques catalanes és saber en què i com adaptar-s’hi.
El primer que s’ha de fer és incorporar el punt de vista ciutadà, que les administracions siguin més properes, obertes i sensibles a les necessitats i diversitat de la població. El respecte a la ciutadania fa que siguin tan importants els principis bàsics de la bona gestió dels recursos públics (eficiència, eficàcia, transparència, equitat etc.) com establir canals de comunicació multidireccionals i àgils que permetin no només donar respostes ràpides sinó també interactuar de manera permanent amb tots els actors implicats en cada política pública.
En aquesta línia, destaquem quatre elements claus per què les administracions puguin fer front als nous reptes:
Adaptar l’Administració a les múltiples tecnologies existents en l’actualitat.
Fer més senzills els tràmits que es posen a disposició de la ciutadania i fer-los accessibles des de qualsevol canal, sense perdre de vista que l’accessibilitat ha de ser universal.
Aprofitar els amples coneixements dels treballadors públics per a què gestionin de manera transversal tots els processos existents.
Reforçar la legitimitat democràtica de la seva actuació amb la integració de totes les visions i sensibilitats presents en l’opinió pública en el moment de prendre decisions i de dissenyar els serveis públics, el que el politòleg Auby anomena “democràcia administrativa”.

Com ha de ser el personal públic que assumeixi aquests nous reptes?

En la reflexió sobre què i com s’han d’adaptar les administracions públiques catalanes al futur, un dels elements clau és el personal públic. Aquest no només hauria d’aportar el punt de vista oficial de les administracions sinó també les seves opinions ja que coneixen de primera mà les mancances i fortaleses de la gestió administrativa. Individualment en el desenvolupament de les seves tasques però també és vital incorporar les seves reflexions col·lectives al debat estratègic com, per exemple, fa la Xarxa d’Innovació Pública.
Així, quines han de ser les seves funcions en una administració cada cop més oberta i transparent envers el ciutadà? Només una pinzellada, l’administració ha de pensar en els rols, les habilitats i les competències exigides. Hem d’enviar a la paperera de la història la descripció que la sociòloga Mayntz feia dels empleats públics. Es necessita personal públic tecnificat, de perfil transversal i dotat d’habilitats que els permeti adaptar-se a les circumstàncies canviants de cada moment. Parlem doncs, d’un gestor públic amb amplis coneixements del funcionament de la seva organització i dels processos i normativa, així com també, amb habilitats i coneixements propis de la sociologia i la ciència política, que sàpiguen transcendir el mer acompliment mecànic dels reglaments gràcies a la prospectiva, el coneixement de la diversitat de l’entorn social, les habilitats comunicatives i per a crear complicitats socials, la capacitat per avaluar els serveis, etc. Menció especial mereix la consciència que la finalitat de la seva activitat es regida per impulsos polítics que han de ser profundament democràtics.

Quin paper ha de jugar el sector públic en el futur i sobretot en relació a la ciutadania?

A nivell estratègic, el sector públic ha de continuar liderant la transformació social i econòmica segons les preferències que estableixen els processos polítics. Per sort, disposem d’eines tecnològiques i metodologies socials que faciliten actualment la participació de la ciutadania: no hi ha excusa per no cercar consensos socials interactuant amb la societat civil per a trobar solucions justes. El Sector Públic ha de ser un veritable govern obert on regeixin els principis de participació, transparència i la col·laboració amb empreses i societat civil.
En especial, ha d’adaptar una actitud deliberativa, amb l’obertura contínua de processos de participació ben conduïts, inclusius i equilibrats; amb processos de co-creació i, sobretot, reforçant la seva presència i interactuació a les xarxes socials.
A nivell operatiu, l’avaluació dels serveis públics ha de ser permanent i abandonar dogmatismes i apriorismes sobre la millor forma de gestió pública. Cal per estar cas a cas sobre quina és la millor forma de gestió i acceptar la coexistència de la provisió directa amb proveïdors concertats, tenint en compte el dinamisme i especial sensibilitat del tercer sector social. De fet, avaluar i decidir de forma periòdica la millor forma de provisió en cada cas en concret pot esdevenir un al·licient a la seva millora contínua.