Marta Martorell i Camps
Directora de la consultora Civis Govern Obert
@MartorellMarta

Canviar el futur i la realitat de les ciutats passa per incorporar el màxim de mirades ciutadanes i en aquest escenari els governs locals, els agents socials i la ciutadania conformen els actors principals de la vida quotidiana d’una ciutat educadora. Una ciutat integradora ho és en funció de com es relaciona amb el seu entorn, tant amb els seus nuclis urbans més propers com amb les grans ciutats que l’envolten. Però, on queda la mirada dels infants?  la seva visió de com ha de ser el seu entorn immediat? No tots els governs locals, per ser francs, una minoria dels governs locals, són valents i prenen la iniciativa per incorporar la mirada dels seus ciutadans més joves a les polítiques públiques que s’implementen en el seu territori.

Els infants d’avui són els adults dels propers anys i és per això que la ciutat del demà hauria de mirar cap al futur amb una perspectiva integradora i amb una visió de creixement. Promoure una societat on el concepte de participació estigui incorporat en la manera de fer de la ciutadania passa per un procés d’aprenentatge i educatiu. Necessitem que els infants d’avui incorporin la participació ciutadana i la transparència com un element incondicional en la vida social, col·lectiva i política del futur.

És en aquest nou paradigma que resulta imprescindible obrir el ventall de les experiències i donar veu i vot a aquells que hauran de viure en les noves urbs. I és que avui en dia els nostres infants viuen en ciutats pensades per gent adulta i és crucial  incloure la seva perspectiva i implicar-los en les decisions estratègiques per deixar-los créixer en un entorn favorable al seu desenvolupament personal.

Per què els nens i nenes han de créixer en parcs tancats? Per què han de renunciar a jugar a pilota a les places dels nostres barris? Les ciutats d’avui estan plenes de prohibicions infantils per evitar les molèsties als adults. Els parcs infantils i les places públiques són espais de joc pels infants que estan dissenyats sense comptar amb la seva opinió. Els patis de les escoles no inclouen la perspectiva de gènere infantil i només fomenten la pràctica dels dos esports majoritaris (futbol i bàsquet) i obvien la integració i el coneixement de la resta esports.

Les nostres ciutats són, cada dia més, espais encotillats i més reglamentats en els quals es  continua prioritzant el concepte de seguretat per davant de la llibertat, l’expressivitat i la promoció del joc com a pal de paller del procés d’aprenentatge i de la creativitat.

Els governs locals han estat sempre el motor del canvi de model social i avui dia no són una excepció i han iniciat un nou procés de transformació a través de la mirada dels infants. Són governs valents que han apostat per la participació infantil, i no només com a rèpliques dels plens municipals. Tot el  contrari, ja que el nou procés es fa incorporant la visió i l’opinió dels infants en les polítiques públiques de les ciutats per transformar-les. Perquè ser agosarat és el camí per promoure el canvi des de la perspectiva plural de les persones que conviuen dins de la ciutat, sense oblidar cap col·lectiu.

La participació infantil és un dret, però sinó l’executem ni el comuniquem és com si no existís. Fer efectiu aquest dret ens permet generar una oportunitat per enfortir els vincles comunitaris i la cohesió social de les nostres ciutats.

Disseny del camí dels infants a través del Consell d’infants de Tiana – autora: Marta Martorell