Equitat de gènere: una oportunitat per repensar el món Resposta

Sara Moreno i Colom
Professora de Sociologia
Universitat Autònoma de Barcelona
@SaraMorenoColom

El text que podeu llegir sota aquestes ratlles és la conferència que Sara Moreno Colom pronuncià durant l’Acte Institucional del Dia de la Dona, celebrat el 8 de Març de 2015.

Per tal de desenvolupar la idea que proposa el títol de la conferència, estructuraré la meva intervenció en tres apartats breus. En primer lloc, exposaré una reflexió sobre els conceptes d’equitat i gènere en relació als conceptes d’igualtat i sexe. En segon lloc, em referiré als reptes que, des de meu punt de vista, planteja avui l’equitat de gènere. Finalment, en tercer lloc, intentaré concretar en termes d’oportunitat per repensar el món.

1. Sobre equitat i gènere

La necessitat de construir teòricament la realitat per a poder-la analitzar explica la importància que tenen els conceptes en la diagnosi i el disseny de les polítiques. Malgrat que sovint es fan servir de manera indistinta, equitat i igualtat no són sinònims, molt menys encara gènere i sexe. Per què parlar en termes d’equitat i gènere i no en termes d’igualtat i sexe?

En la seva obra “Moral a Nicómaco” Aristòtil aborda el tema de l’equitat entesa com la justícia aplicada al cas concret. En efecte, el concepte d’equitat incorpora la idea de justícia com a punt de partida i la idea d’igualtat com a horitzó. Mentre que la igualtat es refereix a la idea aritmètica de repartir a parts iguals per situar a tothom en un mateix punt de partida, l’equitat permet reconèixer totes les condicions i característiques específiques de partida. L’equitat  introdueix la necessitat de corregir les desigualtats de partida i reconèixer les diferències per a  poder garantir la igualtat en el punt d’arribada sense discriminar. Per aconseguir la igualtat, cal garantir l’equitat ja que resulta injust tractar de la mateixa manera a dues persones que es troben en un mateix lloc però en condicions diferents.

En la seva obra “El segon sexe” la filòsofa Simon de Beavouir defensa que “no es neix dona, s’arriba a ser-ho”. És a dir, assenyala que les desigualtats entre els homes i les dones no són fruit d’un innatisme biològic sinó d’un procés de construcció sociocultural que distingeix arbitràriament allò masculí i femení segons rols associats al sexe. El concepte gènere permet desnaturalitzar les diferències entre els homes i les dones i entendre que la desigualtat inventa diferències per justificar-se.

Com es tradueix l’equitat en termes de gènere? L’equitat de gènere, en considerar les condicions materials i les característiques específiques, permet identificar tres realitats que conviuen: els homes i les dones no es troben en una mateixa situació de partida, dins del col·lectiu d’homes i dones també hi ha diverses situacions de partida i les construccions culturals entorn dels gèneres donen peu a identitats múltiples en termes de feminitat i masculinitat.

2. Els reptes actuals de l’equitat de gènere

En la mesura que l’equitat incorpora la idea de justícia, és possible definir els reptes actuals a partir de les injustícies vigents. La politòloga Nancy Fraser desenvolupa un exercici epistemològic per integrar, tal com diu ella, el millor de les diferents teories feministes protagonistes de la segona onada del feminisme. És així com introdueix tres dimensions d’injustícia de gènere analíticament específiques: econòmica, cultural i política. En aquest sentit, es pot argumentar que la manca de garanties en l’equitat de gènere comporta problemes en termes de redistribució, reconeixement i representació.

Assenyalats els reptes, Fraser alerta dels perills (de resignificació) entre els quals em sembla oportú destacar:

– El risc que suposa la institucionalització del discurs feminista al oferir un espai propi de confort per les dones que pot frenar la voluntat de canvi estructural (imaginaris socials) i dificultar la percepció de la desigualtat (moviments feministes).

– El risc que acompanya l’astúcia de la història (canalitzar desitjos utòpics) que permet al sistema vigent acceptar les reivindicacions de reconeixement en l’àmbit cultural com estratègia per diluir les reivindicacions de redistribució i representació.

3. L’oportunitat: el canvi estructural en un moment de crisi

Assenyalats els reptes i els riscos, l’equitat de gènere representa una necessitat davant les desigualtats creixents i una oportunitat per repensar el món en un moment de crisi on les possibilitats de canvi són més factibles que en un moment d’estabilitat. El canvi implica la voluntat de transformar les estructures profundes (més enllà del discurs) del sistema de valors sobre el qual es construeixen les relacions de poder entre els gèneres. Cal repensar el valor que donem al treball, al temps o a la cura i canviar la pràctica quotidiana. Poso tres exemples en termes de redistribució, reconeixement i representació.

– Redistribució entre gèneres de la càrrega total de treball. És a dir, del treball remunerat, el treball domèstic i la cura. Les dones han avançat més en termes d’empleabilitat que els homes en termes de domesticitat (influència altres eixos de desigualtat). L’equitat no pot compensar la divisió sexual del treball. La corresponsabilitat és una urgència social davant l’envelliment de la població i l’exponencial creixement de les necessitats de cura de les persones dependents.

– Reconeixement de les identitats múltiples una vegada garantides les condicions materials d’existència. Dues idees al respecte: la diversitat cultural no pot diluir la desigualtat social; la falsa il·lusió de la lliure elecció quan les preferències no són neutres al gènere.

– Representació en l’àmbit públic més enllà del mercat de treball. Per exemple, el cas de la política i els mitjans on encara hi ha menys dones que homes i han d’assumir més renúncies personals i exigències professionals.

Perquè l’oportunitat per canviar el món que representa l’equitat de gènere sigui factible cal frenar l’astúcia de la històrica que s’empeny en naturalitzar les desigualtats de gènere. Cal seguir ampliant el significat de la justícia per assenyalar les relacions de poder que s’estableixen entorn dels treballs (àdhuc la cura), la reproducció o la sexualitat. Cal recordar om va dir Kate Millet que “allò personal és polític”. Les desigualtats de gènere no es poden reduir a una qüestió de percepció i estratègia individual perquè són una injustícia social.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s