Transparència, un concepte generador de confiança Resposta

Armand Giménez
Politòleg. Cap de Comunicació i Difusió del Consorci de Formació Continua de Catalunya. Generalitat de Catalunya
@agimeneznavarro

Si observem l’evolució política en els últims temps, és clar que assistim a un punt d’inflexió del nostre sistema polític, com a conseqüència directa del deteriorament del teixit social, econòmic, i també de la gestió pública.

Cal abordar doncs, possibles canvis del  sistema polític vigent, que haurien de fer èmfasi en dos eixos: oferir claredat en el finançament de les organitzacions polítiques i socials, regular la participació, i la defensa d’interessos del món privat en la gestió pública (legislació, activitat econòmica de l’administració pública).

Els que ens dediquem al servei públic hem “patit” aquesta situació de buit legal, ja que no hem disposat mai d’eines per poder treballar i interactuar eficientment sota paràmetres d’interès general amb el món privat.

La redacció de processos legislatius de Transparència a Catalunya[i], a Espanya[ii], i a la UE[iii], han de regular l’accés a la informació pública, i afavorir la regulació de la col·laboració público-privada.

L’any 2011 la Unió Europea va aprofundir en el camí de la transparència, creant el seu Registre Conjunt de Lobbies entre Parlament i Comissió Europea. Un primer pas que facilita la informació de l’activitat de la UE a la ciutadania, i delimita els contactes públics-privats dins de l’àmbit europeu, i és una primera pedra per a construir conductes de transparència a Catalunya i a Espanya, i determinar com ha de ser l’acció de fer lobby, per a aconseguir fer compatibles interessos privats amb els objectius públics.

A Catalunya la X Legislatura, engegada al desembre de 2012, ha reprès els treballs de Ponència Conjunta Parlamentària de redacció d’una Llei de Transparència i d’Accés a la Informació Pública, tot seguint les directrius estratègiques del Pla de Govern 2013-2016. Els eixos fonamentals per on les tasques de la ponència hauria d’incidir són: bona governança, publicitat activa per als actors, principi de garantia procedimental, règim sancionador exemplar, regular la tasca dels grups de pressió.

Catalunya es troba en un procés legislatiu preliminar encara massa verd per conèixer si es podran complir les previsions, i molt lligat a d’altres processos legislatius com el de la Llei Electoral, que poden endarrerir l’assoliment de nivells de transparència adequats i homologables.

A l’Estat espanyol, el Congrés dels Diputats està treballant en el Proyecto de Ley de Transparencia, Acceso a la Información Pública y Buen Gobierno. Aquest projecte de text legislatiu mostra un interès del Govern espanyol de reprendre el camí de la confiança amb la ciutadania (cosa ben difícil a hores d’ara), oferint participació en el procés, i obrint les aportacions per poder consensuar al màxim com ha de ser tot procés públic, i com s’ha d’articular la informació pública. Cal afegir que no es considera que l’activitat dels grups de pressió (la creació d’un registre) s’hagi d’incloure en aquest projecte de Llei, sinó que hauria d’anar pel camí de la reforma del Reglament del Congrés i del Senat. El diagnòstic, a hores d’ara del procés a Espanya, no és doncs tampoc massa optimista.

Cal però tenir esperança. Els processos legislatius en curs a Catalunya i a Espanya, o en la pràctica ja operativa de la UE, són molt positius per a la regeneració del sistema polític, i per a donar una “nova oportunitat” a la gestió pública. Davant nostre apareixen conceptes tan potents com governança, vigilància del procés, publicitat activa, supervisor independent, registres de grups de pressió o lobbies, entre molts d’altres, conceptes no massa utilitzats fins ara en la gestió pública. Per una altra banda, assenyalar que el paper ho aguanta tot, però tot aquest procés i les energies i sinèrgies emprades en ell no són cap garantia d’èxit per assolir uns resultats òptims: informació directa i neutral, processos de contractació pública traçables i monitoritzables en el temps per a tothom. Una norma com aquesta ha d’anar més enllà del seu articulat, ha de ser entesa per qui gestiona lo públic, i qui gestiona lo privat, com una estratègia guanyar-guanyar, sent el beneficiari final el ciutadà.

Alguns encara som “romàntics” pel que fa al servei públic, i creiem que si som transparents en la gestió pública, en la contractació pública, les retribucions, aquells actors, que són “productes derivats” del sistema polític (partits polítics i agents socials) han de sumar-se en la seva actuació a aquests principis de transparència. D’aquí que és molt important incloure i avançar en el concepte d’outcome públic (concepte que assenyala l’impacte de les decisions que prenguin tots els actors) que es generi a la ciutadania, i que es convertirà en un element generador de confiança per a la ciutadania. Si els actors privats també entren en aquesta línia de treball, volent influir en decisions i lleis, però tenint clar que els seus interessos han de tenir aquest outcome d’interès general, de ben segur que els beneficis a mig llarg termini també seran positius per a ells, i les seves actuacions generaran també confiança dins de la ciutadania.

Institucions públiques i privades són caixes de vidre, transparents, on les seves accions són plenament visibles per a tothom. En aquest context tenen gran importància els outcomes que generin, que serviran per consolidar un sistema polític creïble per a la ciutadania .

Els processos normatius de transparència no són més que la institucionalització del concepte de “responsabilitat social pública” (en les administracions públiques), i de “responsabilitat social corporativa” (a les empreses privades), on es generi un outcome a la societat, que reinstal·li la confiança de la ciutadania envers el sistema.



[i]
Parlament de Catalunya. Ponència: Proposició de Llei de Transparència i Accés a la Informació Pública

[ii] Congrés dels Diputats. Proyecto de Ley de Transparencia, Acceso a la Información Pública y Buen Gobierno

[iii] Unió Europea. Parlament Europeu-Comissió Europea. Registro de Transparencia, gestionat de forma conjunta pel Parlament Europeu (PE) i la Comissió Europea

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s