Georgina Dalmau
Sociòloga. Fundadora i Responsable  de Milimetric Marketing, empresa de Marketing on-line.
@georginadalmau

11 de Setembre del 2001, una jove adolescent estava asseguda al seu ordenador xatejant a través de la xarxa. De sobte la seva mare la va avisar de que anés a mirar una cosa a la televisió. Va deixar el teclat sense tenir-ne masses ganes i va anar a veure què passava. Igual que mig món, va veure en directe com un segon avió s’estavellava contra una de les torres bessones de Nova York. Al cap d’uns minuts, va sentir la necessitat de compartir les impressions amb els seus companys del xat i efectivament, allà, tothom estava parlant del mateix. En aquell moment cap dels que estava xatejant a través de l’ordinador n’era conscient però allò ja era una tendència del que anys més tard s’anomenaria “2.0” i és que,  des que existeix internet, existeix una nova forma de comunicació.

El concepte de la Web 2.0 (http://es.wikipedia.org/wiki/Web_2.0)  va aparèixer definit per primera vegada el 2004 en una conferència a on O’Reilly, Battelle i Edouard van resumir els principis de la web 2.0, basada en el que van anomenar una “Arquitectura de la Participació”. Malgrat que el concepte no responia a un comportament global sí que hi havien elements que ja ens empenyien cap a aquella direcció. En són dos clars exemples la wikipedia (fundada al 2001) o Youtube (fundat al 2005). Malgrat tot, no ha sigut fins aquests últims anys que el món 2.0 ha pres una força molt important en el conjunt de la població amb la democratització d’Internet i el desenvolupament de les noves tecnologies.

En els últims anys hem incorporat facebook a les nostres vides, molts de nosaltres ja no sabem mirar la televisió sense twitter, eina que ens permet comentar el que veiem per la televisió amb milers de persones a la vegada i hem après a informar-nos a través de moltes altres fons.  Les nostres formes d’obtenir informació s’han ampliat i recórrer a tot tipus d’informació es cada vegada més fàcil. Podem consultar coses que han passat durant els últims anys, informació oficial, informació dels diferents mitjans de comunicació o informacions d’altres usuaris.

Però no només es la diversitat de fonts d’informació el que ha variat. La velocitat en la que circula la informació també s’ha accelerat fins al punt que en moltes ocasions arriba als usuaris de forma casi instantània. Durant les manifestacions del 11-M eren molts els usuaris que seguien en directe allò que es produïa al carrer.  Va ser tal l’impacte que fins i tot persones que estaven a prop acudien a la plaça Catalunya responent a una crida que s’havia fet des de les xarxes socials.

Aquesta revolució 2.0, que ja està molt present a les nostres vides, es més que una nova forma de comunicar-nos, també ha afectat a altres formes de relacionar-nos entre nosaltres i de relacionar-nos amb les empreses o institucions, fins i tot ha canviat en allò que els exigim. Un exemple més és l’evolució que està patint la idea de  transparència i la intensitat amb que l’usuari la demanda ha evolucionat a tots els nivells. La gran velocitat de la informació, la gran quantitat de fonts que hi ha a la xarxa  i la diversitat d’escletxes informatives que s’obren estan obligant a moltes institucions a ser  transparents davant la demanda constant dels usuaris, que s’estan acostumant a tenir molta informació.

Un cas força interessant el trobem en grans corporacions que ja s’han vist obligades a ser transparents amb els seus clients i en relació als seus productes. A Internet tot se sap i s’han produït situacions crítiques que no haguessin sospitat mai. Un cas molt conegut es el de Nestlé i l’Oli de palma, a on, després d’una campanya viral promoguda per GreenPeace es van veure obligats a emetre un comunicat.

La campanya:
https://www.youtube.com/watch?v=1pZPb93uDdM

El comunicat de Nestlé:
http://www.nestle.es/web/pdf/declaracion_sobr_el_aceite_de_palma.pdf

Sense la potència d’Internet, aquesta gran empresa no s’hagués vist mai obligada a prendre aquestes mesures i encara menys a donar explicacions i a difondre-les per la xarxa.

Encara que ja fa anys que convivim amb Internet, tot just estem al principi d’una època que no sabem com evolucionarà. Sens dubte, en els propers anys, l’evolució de la tecnologia mòbil tindrà un gran paper. Un altre dels grans dubtes en relació a la situació actual es el “Com” els diferents grups de pressió actuen en contra de la llibertat de comunicació i d’informació que hi ha ara mateix a la xarxa. M’agradaria pensar que en uns anys podrem dir “Recordo quan tot això començava” però és molt possible que acabem dient “Recordo el principi d’Internet quan hi trobàvem tot el que volíem”.