Carles Viñas
Politòleg. Tècnic de l’Àrea de Coneixement i Promoció Associativa de Torre Jussana – Centre de Serveis a les Associacions
@carlesvin

(Article publicat originalment al Bloc de Qualitat Democràtica“)

Fa un parell d’anys els carrers i places dels nostres municipis rugien plens de ciutadans i ciutadanes disconformes i “indignats” (en terminologia hesseliana (1)-mediàtica) amb l’actual sistema democràtic i els seus resultats. Pancartes, assemblees, eslògans, comissions de treball i un munt d’idees per millorar la societat en què vivim i les normes amb les quals ens dotem com a ciutadans per viure-la. El 15M és, doncs, un clar exemple del que l’economista Albert O. Hirschman exposava ja el 1970 en el seu llibre Exit, Voice, and Loyalty (2). Resumint les principals idees, Hirschman planteja tres possibles solucions davant d’una situació insatisfactòria: canviar de “producte” (exit), denunciar aquesta insatisfacció als responsables (voice) o mantenir-se lleial (loyalty) a causa de la inexistència d’alternatives, de l’esperança que aquesta insatisfacció sigui transitòria o d’altres motius.

Cal entendre, però, que les accions de “veu” anaven dirigides a tots els responsables, no només als partits polítics majoritaris, les entitats financeres i elits extractives (3), sinó que reclamava també dels ciutadans i ciutadanes la implicació conjunta per crear un sistema millor. Eslògans com “li diuen democràcia i no ho és” o “no ens representen” posaven en entredit el model de sistema democràtic, i el “no ens miris, uneix-te”  instava la ciutadania a assumir un paper actiu en aquest procés.

El sector associatiu, que també compta per essència amb sistemes democràtics de funcionament, ha estat un dels agents clau per plantejar aquests aspectes en les mobilitzacions esmentades. Un estudi recent (4), sense representativitat estadística, però amb 4.300 persones enquestades, indica que la majoria de les persones participants no novelles en aquestes mobilitzacions prèviament havien format part d’associacions i entitats no lucratives (percentatges no acumulatius: 30% en ONG, 26% en grups culturals, 13% en associacions de veïns, 11% associacions professionals, etc.). Com ja apuntava el politòleg i sociòleg Robert Putnam en el llibre Making Democracy Work: Civic Traditions in Modern Italy (5), el capital social que representa la “comunitat cívica” (entitats) és un dels agents explicadors del benestar social, i afirma, fins i tot, que “com més cívica (capital social) és una regió, més efectiu és el seu govern”.

Ara bé, a tot aquest potencial transformador, a aquest capital social, als anhels de democràcia i implicació, quin espai realment li donem en el funcionament intern de les associacions? Com potenciem i aprofitem el capital que representa la nostra base social? Com apliquem la transparència en el dia a dia de la nostra entitat? El millor dels sistemes democràtics és aquell que només ofereix les assemblees anuals com a espais de decisió per a la totalitat de la base social? El millor dels sistemes democràtics és aquell que tracta les persones associades com a “clientes/usuàries” i no com a actius? El millor sistema democràtic és aquell que no ofereix alternatives a l’hora d’escollir els òrgans de govern? I el que permet mandats il·limitats? Donem prou espai per a la “veu” o ens refiem de la “lleialtat” de les persones associades? I ho fem de manera permanent o només per a les situacions d’insatisfacció? Tracteu d’aplicar alguns dels eslògans del 15M a la realitat de les associacions que conegueu i potser us endureu alguna sorpresa… i és que tot sovint s’esmenta aquestes associacions com a “escoles de democràcia”, però… de quina mena de democràcia?

No hem deixat mai de tenir, i potser el tenim ara més que mai, el repte de fer que les associacions siguin un veritable model d’implicació i participació, de debat i decisió, d’esforç i compromís continu, en resum, un model de democràcia. Cal, doncs, facilitar al màxim que la nostra base social pugui participar i decidir, hem de garantir que sàpiga sobre què debatre i decidir i com pot fer-ho, i potenciar al màxim que vulgui fer-ho (Poder, Saber, Voler). En el XIX Fòrum Primavera de les Associacions organitzat Torre Jussana el 31 de maig i l’1 de juny de 2013 es van exposar alguns exemples de com fer-ho possible. Des de l’aplicació de l’Informe per a la Llei electoral de Catalunya (6) per escollir els membres de la junta directiva d’una associació d’àmbit nacional, fins a la creació de correus electrònics per a les persones associades per tal de facilitar i agilitzar la seva participació, passant per la celebració de referèndums a la base social per establir els posicionaments de l’entitat i la utilització exhaustiva dels mitjans de comunicació, les xarxes socials i les eines col·laboratives de treball i organització que les noves tecnologies ens ofereixen. La trajectòria del sector associatiu és llarga, valuosa i potser poc reconeguda, però queda molta feina a fer encara. Ens hi posem?

(1) HESSEL, Stéphane. Indignez-vous!, Indigène éditions, Montpeller, 2010

(2) HIRSCHMAN, Albert O. Exit, Voice, and Loyalty: Responses to Decline in Firms, Organizations, and States. Cambridge, MA: Harvard University Press 1970

(3) http://politica.elpais.com/politica/2012/09/08/actualidad/1347129185_745267.html

(4) L’enquesta ha estat realitzada per Juan Linares, Óscar Marín, Yolanda Quintana i Ariadna Fernández amb el suport del grup d’investigació DatAnalysis15M i el projecte d’investigació GENIND. Vegeu tota la informació a http://www.encuesta15m.cc/index.html

(5) PUTNAM, R. Leonardi R, NANETTI, R. Making Democracy Work: Civic Traditions in Modern Italy New Jersey: Princenton, 1993.

(6) Informe dels experts per a la llei electoral de Catalunya