La mesura de l’atur. La història de dos fonts estadístiques complementàries 1

Marta Masats
Sociòloga de formació, estadística de professió
Institut d’Estadística de Catalunya
@mmasats

L’atur és un dels indicadors més rellevants de la situació socioeconòmica i la font de preocupació més important de la població. Sempre s’espera amb expectació les dades de l’atur registrat mensual, i les de l’Enquesta de Població Activa trimestral. Si revisem les hemeroteques trobaríem una correlació positiva entre cicles econòmics regressius i el nombre d’articles qüestionant la validesa estadística d’ambdues fonts estadístiques. De totes maneres, val la pena agafar una certa perspectiva històrica i descriure el llarg procés cap a la consolidació de metodologies harmonitzades aquí i arreu, que permeten obtenir dades comparatives en el temps i en els territoris. L’atur és un fenomen modern que apareix amb les societats industrialitzades, i ha estat teoritzat per científics socials de totes les escoles: Adam Smith, David Ricardo, Malthus, Marx, Pigou, Keynes, … i tants d’altres.

Amb l’entrada del segle XX i força abans de la gran crisi del 1929, el fenomen de l’atur ja preocupava a molts científics socials i agents socials. La primera reunió de la Conferència internacional d’Estadístics del Treball va tenir lloc l’any 1923, sota la Lliga de les Nacions, amb 33 països representats. En la de l’any 1925 es van fer recomanacions als Estats per a què recullissin estadístiques de desocupació a partir de les dades registrals, censos o enquestes. En el 1938 el Comitè d’Experts Estadístics va formular, per primera vegada, la definició de la població econòmicament activa. Paral·lelament, l’estadística teòrica vivia un gran desenvolupament, especialment les teories de mostreig probabilístic, les quals van impulsar la producció estadística a partir d’enquestes, i conseqüentment de les estadístiques laborals. El US Census Bureau dels Estats Units va usar per primer cop les tècniques de mostreig en una enquesta oficial sobre la desocupació, l’any 1937, recollint informació de 20.000 llars[1].

L’any 1947 es formula el concepte de força de treball, considerant treball tota aquella activitat de transformació de béns i serveis que era remunerada en un període de temps determinat. S’estaven posant els fonaments del que serien les futures enquestes de força del treball. No és fins a la 13a Conferència Internacional d’Estadístics del Treball de la OIT de l’any 1982 que s’estableixen les bases per a un consens internacional sobre la seva definició i operacionalització. Mitjançant una resolució[2], s’adopten les normes que defineixen la població econòmicament activa, l’ocupació i la desocupació. S’estableix que una persona és ocupada si realitza una activitat i rep una remuneració per aquesta; una persona és desocupada, si té l’edat per treballar, busca activament ocupació i està disponible per a treballar però no troba feina. Per tant, la població activa és el conjunt de la població ocupada i desocupada.

L’entrada d’Espanya a la Unió Europea va comportar l’adaptació de la veterana Enquesta de Població Activa, que l’INE realitzava des del 1964, a les enquestes de força de treball europees que recollien les resolucions de la OIT del 1982. Tot i que les adaptacions del qüestionari es van fer el 1987, es van poder produir sèries retrospectives fins el 1976, i per aquesta raó, la primera dada d’atur estimat, sota la definició de l’OIT, data del tercer trimestre d’aquell any. Òbviament mai s’han deixat de fer diverses revisions conceptuals i  metodològiques, sent la darrera la del Reglament (CE) núm. 1897/2000 de la Comissió, que va tocar la definició operativa d’atur i va suposar un trencament de la sèrie[3]. Val a dir que l’impacte a Catalunya del matís introduït en aquella nova definició va ser menor que en d’altres comunitats autònomes.

A l’Estat espanyol, com en d’altres països de l’entorn, les dades de l’atur OIT (o estimat si es vol) conviuen amb dades d’atur provinents dels sistemes públics d’ocupació. Aquestes dades, originades en registres administratius, responen a definicions normatives que són tan estables com ho siguin les normes que les estableixen en cada moment i territori. Pel que fa a Espanya, les dades registrals d’atur es remunten al 1943, les quals s’obtenien a través del servei de col·locació de la Organización Sindical. Es comença a parlar d’atur registrat al 1978, però no és fins al 1985 que s’estableix un criteri per a identificar a les persones que efectivament estan desocupades dins el conjunt dels demandants d’ocupació que s’adreçaven a l’incipient INEM. A partir dels anys 90 es van anar restringint aquests criteris, i és el 1994 quan aquests criteris d’inclusió/exclusió es fan públics. Els aturats registrats són tots aquells demandants d’ocupació en alta, enregistrats en les oficines públiques d’ocupació, amb una bateria d’exclusions que fan referència a les circumstàncies laborals, de prestacions i de formació dels demandants. L’any 2005 es va introduir un nou model de gestió que va permetre millorar l’actualització i gestió automatitzada de la informació (anomenat SISPE) com per exemple, el creuament sistemàtic amb els fitxers d’afiliació de la Seguretat Social, que va comportar un augment de la qualitat i fiabilitat de les estadístiques, que a la pràctica va suposar un trencament de la sèrie de l’atur registrat.

A Catalunya disposem d’ambdues fonts estadístiques. Tot i ser diverses en els conceptes, en les metodologies, en els resultats i en les prestacions, són justament aquestes  diferències les que les fan complementàries. L’atur estimat provinent de la EPA és la dada harmonitzada, comparable a nivell internacional, i protagonista sense discussió en qualsevol descripció macroeconòmica conjuntural o estructural del mercat de treball a Catalunya. L’atur registrat té periodicitat mensual i amb una significativitat territorial molt més detallada del que permet qualsevol estadística d’enquesta per mostreig. Les revisions metodològiques en ambdues fonts estadístiques van fer aproximar les dues xifres de forma considerable durant els anys previs a la crisi (com es mostra en el gràfic) i a partir del 2008 la diferència s’ha incrementat.

La mesura de l’atur té una llarga història, i ha requerit llargs processos, debats i reglamentacions per assolir convencions conceptuals i consensos internacionals de gran abast. La mesura de l’atur no té el monopoli de ser un fenomen dimensionat a partir de fonts estadístiques que eleven resultats dispars; passa en molts altres objectes de mesura. El debat sobre la validesa de les fonts que mesuren els mateixos fenòmens és improductiu i estèril. El valor afegit que han d’aportar estadístics i analistes del mercat de treball  radica en l’ús complementari d’ambdues mesures, per tal de produir nova informació estadística rellevant, i elaborar noves anàlisis, combinant en tots els casos les millors de les seves prestacions.


[3] Va haver-hi una darrera revisió en la que s’inclouen en el qüestionari noves variables, algunes altres es recullen en una submostra anual i  es fa èmfasi en les ocupacions de poques
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:32003R2257:ES:HTML

Anuncis

One comment

  1. Retroenllaç: La mesura de l’atur. La història de dos fonts estadístiques complementàries | Bloc d'estadística oficial

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s