Laia Pineda
Sociòloga. Cap de projecte a la Fundació Jaume Bofill i Coordinadora general de l’Enquesta Panel de Desigualtats Socials a Catalunya
@laiapineda

Des de finals dels anys noranta, la Fundació Jaume Bofill (FJB en endavant) ha dirigit bona part dels seus esforços a comprendre i dimensionar les desigualtats socials a Catalunya.

L’any 2000, en un context en el que emergien noves formes de pobresa i a on es constatava una creixent dualització social, els estudis que permetien dimensionar aquestes realitats eren escassos i insatisfactoris. Segons Jordi Sànchez Picanyol, director en aquell moment de la FJB “les dificultats per disposar de fonts de dades pensades exclusivament per mesurar les desigualtats socials, convertien qualsevol intent en aquesta direcció en una mena d’empresa inabastable”[1]

A falta de dades que poguessin donar respostes satisfactòries a l’estudi de les desigualtats socials, la FJB va decidir-se l’any 2000, a impulsar una enquesta pròpia que garantís la provisió d’una forma sistemàtica i amb prou cobertura temàtica de dades per l’estudi de l’estructura social catalana i, en especial, de les desigualtats socials.

Entre els anys 2001 i 2002 es va editar la primera onada de l’enquesta Panel de Desigualtats Socials a Catalunya (PaD en endavant), amb l’enquestació de 2000 llars i 4.500 individus, una mostra representativa per Catalunya i les seves quatre províncies. Les edicions de l’enquesta s’han succeït de forma anual fins a completar 11 onades del PaD el passat 2012. El volum de dades recollides ha fet merèixer a l’enquesta el qualificatiu de joia sociològica. Per donar una petita idea de les dades que s’emmagatzemen a les matrius del PaD, assenyalar que la mitjana de variables en una onada és de 678 a l’enquesta individual i 218 a l’enquesta de llar. Aquest nombre de variables es tradueix en un nombre mitjà de 3.215.347 possibles observacions per onada a la matriu de dades individual i 373.209 de mitjana per les matrius de llar.

Cal subratllar que l’enquesta PaD ha tingut, des del seu naixement, una vocació pública, de servei a la comunitat científica i al país. Amb aquesta finalitat, l’accés a les dades del PaD és gratuït, per tal d’afavorir l’explotació de les dades dins i fora de la FJB amb total llibertat sobre l’enfocament de l’anàlisi i els resultats.

A més de proveir al país amb una àmplia base de dades d’accés lliure i gratuït, la FJB ha tingut especial cura en transferir els coneixements obtinguts a la societat en general (per a una societat més informada i amb major capacitat de discerniment sobre les qüestions socials) i, en especial, als agents socials formals (policy makers, Administració, agents socials, tercer sector, sindicats) per tal d’orientar el disseny de polítiques socials i programes d’intervenció social.

El PaD: una enquesta pionera

Si una cosa es pot dir del PaD és que va ser, en el moment del seu naixement, una aposta metodològica inèdita i valenta. Per primera vegada a Catalunya s’apostava per les dades longitudinals, en base a una mostra panel. L’any 2001 ja eren nombroses les experiències internacionals que avalaven la bondat de les dades longitudinals front a les dades transversals (els panels del BHPS-Understanding Society, SOEP, PSID, en són clars exemples). Encara avui, el PaD és la única font del sud d’Europa en les seves característiques.

Les enquestes longitudinals recullen els petits canvis que es succeeixen en la vida dels individus: opcions educatives, canvis de feina, canvis de pis, canvis de parella, tenir fills, canvis en els ingressos, i un llarg etcètera. La mirada dinàmica transcendeix la foto fixa, pròpia de les enquestes transversals, i s’assembla més a una pel·lícula, en la que és possible resseguir el fil de les transicions individuals.

Quan l’enquesta és administrada a una mostra panel -que vol dir que s’enquesten any rere any a les mateixes llars i individus- no només és possible resseguir els canvis sinó que, a més, és possible reconstruir les trajectòries individuals (educatives, d’emancipació, laborals, de salut… etc.) i establir relacions de causalitat més robustes en l’anàlisi del canvi social.

A més de les característiques longitudinal i panel, cap enquesta s’ha desenvolupat a Catalunya amb una periodicitat anual i amb una cobertura temàtica tan àmplia (abraçant dades d’educació, treball productiu i reproductiu, conciliació, ingressos, salut, habitatge, posició i relacions social o els usos del temps, entre altres). A més, també es va apostar per la doble unitat d’anàlisi: l’individu i la llar, per tal de poder contextualitzar la informació individual, amb informació del context familiar (tipus de llar, estudis i feines dels pares i avis, habitatge, etc). Des de la primera onada, l’enquesta es va fer amb el sistema d’enquestació assistit per ordinador (Computer Assisted Interview).

Principals resultats

Parlar de “resultats”, ens porta automàticament a preguntar-nos com s’ha traduït el PaD en articles científics que ens parlen sobre desigualtats socials. D’aquests no en falten: el web del PaD es detallen més de 50 informes publicats. Però en el cas del PaD, a més dels resultats científics, cal destriar aportacions significatives en almenys tres àmbits diferenciats: en l’àmbit del coneixement dinàmic de les desigualtats, en l’àmbit de la innovació metodològica, i en l’àmbit de la transferència de coneixement  a la societat.

En l’àmbit del coneixement de les desigualtats, cal destacar les aportacions sobre la dinàmica de les desigualtats socials, una mirada que només és possible realitzar en base a dades longitudinals. El PaD ha permès donar resposta a preguntes com:

Qui entra, qui es queda i qui aconsegueix sortir de la pobresa? (Ramos, Ayllón 2008), Qui entra al mercat de treball per quedar-s’hi i prosperar i qui cau en el cercle viciós de la precarietat i temporalitat laborals? (Verd, Martí, 2012), Qui puja qui es manté i qui baixa en l’ascensor social català? (Martínez-Celorrio, Marín, 2010-2011) Quins han estat els col·lectius més vulnerabilitzats des de l’esclat de la crisi? (Martínez-Celorrio, Marín, 2012), Quin impacte té la formació al llarg de la vida sobre la trajectòria laboral?(Vono-de-Vilhena, et al., 2012).

En paral·lel, el PaD ha estat una font de dades usada per a l’estudi de les desigualtats des de la mirada estàtica o transversal, amb la publicació d’un rellevant nombre d’estudis. Un recull dels principals resultats el trobareu a la publicació Trajectòries i canvi social a Catalunya, elaborada en motiu dels 10 anys del PaD i amb possibilitat de descàrrega gratuïta.

En l’àmbit de la innovació metodològica, 10 anys de l’enquesta deixen un pòsit metodològic important, un know how català[2] a l’abast de les institucions i la comunitat investigadora, junt amb la possibilitat d’impulsar formació sobre l’anàlisi d’aquest tipus de dades.

En l’àmbit de la transferència de coneixement, el PaD i la FJB han tingut un especial interès en transformar el coneixement científic en valor social, tot i que encara queda molt de camí a recórrer en aquest àmbit. El recentment tancat Cicle de debats “El valor social de la recerca”, amb el que hem celebrat els 10 anys del PaD, es va estructurar sobre la voluntat d’incrementar la utilitat social del coneixement, preguntant-nos sobre les eines disponibles pel coneixement de la realitat social, sobre si són prous els esforços que fem per transferir el coneixement generat (societat informada) i sobre la necessitat d’establir ponts entre coneixement i acció política, per fonamentar el disseny i l’avaluació de les polítiques públiques en una sòlida base científica.