© El Confidencial

ICV-EUiA (II). Canvi de rumb, dos pilars per a un nou espai 3

Ricard Ribera Llorens
Politòleg. Observatori dels Governs de Coalició
@ricardribera
http://cienciadesdelapolitica.cat/

L’evolució de la coalició en el moment en que semblava indicar que s’avançava cap a la suma estratègica de dues propostes, fa pensar que les reticències la deixaren en una necessitat tàctica per a obtenir bons resultats, lluny de les propostes de federació. Aquest procés porta a que ICV-EUiA no es vegi com a una força acabada en el seu disseny, sinó que hi ha propostes de construir un nou espai que superi la coalició, sobretot per part d’EUiA que aspira a ampliar-la amb aliances per l’esquerra que tirin el discurs més cap a l’esquerra i ampliïn la base social. Vegem aquesta evolució de la coalició i amb quin escenari es troba per impulsar un nou espai més ampli.

En el moment en que es podia donar un pas endavant, es donaren diversos fets que generaren desconfiança a ambdues parts. Per un costat, a IU hi ha un canvi en la direcció, on el Partit Comunista d’Espanya recupera força i es dóna un discurs més contundent amb la socialdemocràcia, malgrat que les diferents famílies tinguin una cohesió prou correcta, no hi ha la proximitat amb ICV i la concepció d’esquerra verda que tenia la direcció de Llamazares. De fet, la direcció d’EUiA (dominada pel Partit dels Comunistes de Catalunya), que havia donat suport a Llamazares, en aquest procés se’n desmarcà i va fer de frontissa entre aquest sector i el PCE.

Aquest nou escenari en l’àmbit espanyol i els canvis en la línia política i de direcció del  PCC ara encapçalat per Joan Josep Nuet, provoca una millora de relacions entre PCC i PCE que desemboca a un canvi de la coalició dominant (Panebianco) dins d’EUiA, incorporant els sectors més crítics amb l’anterior etapa (PSUCviu, referent del PCE) i perdent molta influència d’aquells qui defensen a ICV-EUiA com un tot i proposen la “coalició política”. Això ha portat a EUiA a mantenir un discurs més a l’esquerra i a ser més exigent en les negociacions.

La resposta per part d’ICV en els canvis a IU també ha generat desconfiança a EUiA, la formació ecosocialista ha pres com a referent a les escissions d’IU com són Iniciativa del Poble Valencià (coalició Compromís), Iniciativa Verds a les Balears o quadres del sector de Llamazares que han abandonat l’organització per integrar-se a un projecte estrictament ecologista: Equo, que pretén confrontar en un espai intermedi entre PSOE i IU, afectant de ple l’espai que aspira a hegemonitzar IU. ICV des del principi dóna suport a la creació d’Equo, membre del Partit Verd Europeu, fet que ha creat molts recels a EUiA i a IU. El 26 de setembre de 2011, en ple procés de negociació de la coalició per les eleccions del 20N i un cop Equo ja havia rebutjat coalligar-se amb IU, ICV firmà un protocol de relació orgànica amb la formació ecologista espanyola.

Finalment, en plena precampanya, es va acordar de nou la coalició entre IU, EUiA, ICV i d’altres formacions per al 20N. Tant mateix, el tema de Equo va posar-ho en perill, existia la possibilitat que ICV s’aliés amb els possibles parlamentaris d’aquesta formació. Per aquest motiu EUiA exigia coalició amb IU i el segon lloc de la llista per Barcelona, volent garantir la seva representació al Congrés. EUiA va obtenir el tercer lloc que no assegurava la representació i el compromís ambigu de garantir la seva representació a les Corts al menys un any. Contra els pronòstics inicials EUiA assoliria representació al Congrés, però ICV només va acceptar la coalició amb IU sota el concepte de “coalició tècnica” que no la comprometés a formar part del grup parlamentari d’IU.

El fracàs d’Equo a les eleccions generals ha facilitat el grup parlamentari conjunt i el seu bon funcionament, en el cas de que Equo hagués funcionat ara parlaríem d’un escenari diferent, sobretot si EUiA no hagués obtingut representació. Hi ha episodis recents que ho fan pensar: l’acord de les europees del 2009, en que Raül Romeva ocupava el segon lloc de la llista d’IU-ICV-EUiA, representant tant sols el 20% dels vots i el 50% de la representació obtinguda, i s’adscrigué al grup parlamentari verd tot i haver acordat escollir-ho conjuntament. O més recentment, ICV recupera el senador del Parlament català que per acord correspon a EUiA, sota l’argument de que ha perdut representants i EUiA no, malgrat mantenir-se el desequilibri de representació.

Després de les eleccions generals, les dues organitzacions s’abocaren en un debat intern i ambdues es plantejaren com ampliar aliances. EUiA prengué la iniciativa realitzant la seva VI Assemblea Nacional realitzant un canvi profund en la direcció i reformulant la línia política. EUiA llançà la proposta d’un nou espai de l’esquerra catalana posant èmfasi que la limitació de la coalició amb ICV s’ha de superar sumant altres actors sorgits dels moviments socials i d’altres formacions polítiques de l’esquerra transformadora de diferents tradicions. Cal veure com evoluciona la proposta i com ICV plantejarà la coalició després del seu debat, però és evident que EUiA vol tibar de la coalició cap a l’esquerra.

Les eleccions del 25 de novembre de 2012 agafen a ICV i a EUiA amb el peu canviat, sobretot per part d’EUiA que es trobà consolidant el seu canvi intern (de fet els seus diputats anteriors no repetiran a les llistes) i trucant a la porta de possibles aliats (CUP, Revolta Global, etc.).  La manca de temps i les exigències de re equilibri dificulten les negociacions amb ICV, signant l’acord de coalició el darrer dia del termini legal per inscriure-la.

L’acord de 2012 avança en l’equilibri però no en excés. EUiA exigia un tercer diputat, que amb la representació de l’hemicicle anterior seria la proporció justa comparant amb els resultats electorals del 1999. Esquerra Unida tindrà el tercer i el vuitè lloc per Barcelona, com fins ara, i aconsegueix el novè a la llista, podent assolir el seu tercer escó però assumint el risc de poder perdre el vuitè representant si els resultats no són bons. Tantmateix, la coalició aconsegueix tretze diputats, deu d’ells per Barcelona i la correlació torna a quedar desequilibrada: deu diputats per ICV i tres per EUiA.

Referències

ICV-EUiA (I). De la coalició tàctica cap a l’aliança estratègica

ICV-EUiA (III). Quin pot ser el nou espai

Advertisements

3 comments

  1. Retroenllaç: ICV-EUiA (III). Quin pot ser el nou espai « Àmbits de Política i Societat

  2. Retroenllaç: ICV-EUiA: un anàlisi en tres articles | Ciència des de la Política

  3. Retroenllaç: ICV-EUiA (II). Canvi de rumb, dos pilars per a un nou espai | Ciència des de la Política

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s