La ferida oberta entre democràcia i política: els moviments socials com a cura 1

Jordi Mir. Professor del Departament d’Humanitats de la UPF

Se da la particular circunstancia de que la democracia sólo puede existir como un proceso en crecimiento. Si no crece y echa raíces profundas en el tejido social, la democracia acaba por agostarse, se convierte en oligarquía y empieza a peligrar para todos. Francisco Fernández Buey More…

La potència ciutadana en xarxa, la tecnopolítica i la democràcia del futur Respon

Arnau Monterde. Investigador

“No només és indignació, és el desig de canvi i l’alegria d’estar junts”
Diuen que tot comença amb la crisi, però amb això no n’hi ha prou per catalitzar moviments multitudinaris, capaços de convertir la frustració, la desesperació, la indignació o la tristesa en potència col·lectiva, més aviat al contrari. More…

Els tres esgotaments del règim (o la necessitat d’institucions del comú) 2

Ivan Miró.Sociòleg
David Fernàndez. Periodista i diputat per la CUP-Alternativa d’Esquerres al Parlament de Catalunya

El règims polítics espanyol i català, nascuts dels Pactes de la Transició, experimenten un triple esgotament. En primer lloc, d’aquella escissió constituent de la democràcia representativa, on s’adjudicà el monopoli de l’acció política al sistema de partits. More…

© Moisès Rial

Les associacions, escoles de quina democràcia? Respon

Carles Viñas. Politòleg

Fa un parell d’anys els carrers i places dels nostres municipis rugien plens de ciutadans i ciutadanes disconformes i “indignats” (en terminologia hesseliana (1)-mediàtica) amb l’actual sistema democràtic i els seus resultats. Pancartes, assemblees, eslògans, comissions de treball i un munt d’idees per millorar la societat en què vivim i les normes amb les quals ens dotem com a ciutadans per viure-la. More…

El declivi de la sobirania nacional Respon

Ignasi Medà. Sociòleg. Doctorand del Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) a la Universitat Autònoma de Barcelona

Diu la fatigada Constitució Espanyola de 1978 en el seu article primer que “La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del que emanen els poders de l’Estat”. Teòricament doncs, el sobirà és el poble, tot i que en l’exercici de la democràcia s’entén que aquest acabi delegant el seu “poder sobirà” a uns representants polítics que seran els que exerciran el seu rol com a representants a les Corts Generals. More…