Xavier Ferrer Junqué. Doctor per la UB. Economista i politòleg.
President del Consell Català del Moviment Europeu
@xavierferrerj

Antecedents

La Conferència sobre el futur d’Europa és una de les sis prioritats que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, va posar com a objectiu durant la legislatura. De fet, les prioritats són: un pacte verd europeu, una Europa preparada per a l’era digital, una economia al servei de la gent, una Europa més forta en el món, la promoció de l’estil de vida europeu i un nou impuls de la democràcia europea al món. I dintre d’aquesta darrera s’emmarca la Conferència sobre el Futur d’Europa, que vol ser una reflexió sobre el funcionament de les institucions europees i també de les polítiques que es defineixen i com s’apliquen, de l’eficàcia, de l’eficiència, de la connexió amb la ciutadania i de l’aplicació dels valors de la UE. Es tracta de què la societat europea debati i opini sobre com millorar la qualitat democràtica i l’eficiència de la UE, i aporti propostes de millora a la Comissió Europea, que haurà de valorar la manera i idoneïtat d’aplicar-les.
De fet, no és la primera vegada que es fa una reflexió d’aquesta naturalesa. Recordem que en el 2004, en el marc de donar un impuls a la UE, es va optar pel que es va conèixer com a Constitució Europea, que volia agrupar tots els tractats de la UE i incorporar-hi elements substantius, com la bandera, la moneda o l’himne. Es va crear una Convenció, presidida per Valery Giscard d’Estaing, i es va impulsar que la ciutadania, entitats de la societat civil i estaments polítics, proposessin millores. A l’àmbit de Catalunya s’hi va treballar de valent, a partir del Fòrum Cívic i de la Convenció Catalana, i es varen fer arribar les propostes de millora a la Convenció Europea. El desengany va ser que no es varen incorporar gaires propostes presentades, el que va motivar una certa decepció de la ciutadania i més encara quan no va ser refrendada en els referèndums de França i del Païssos Baixos.

Governabilitat de la Conferència

Amb la finalitat de gestionar tot el procediment de millores que es proposaran des de la societat civil, les institucions europees han creat una governança que està presidida per un Comitè Executiu format per representants de les tres institucions més representatives de la UE, com són el Consell, la Comissió i el Parlament, donat que no va ser possible consensuar un president o presidenta acceptat per tothom. Així, formen part d’aquest Comitè Guy Verhofstadt, diputat al Parlament Europeu, Clément Beaune, secretari d’estat per assumptes europeus per a la presidència francesa del Consell de la UE i Drubavka Suica, vicepresidenta de la CE responsable de la democràcia i demografia. I una Assemblea de 449 membres, amb la següent composició: 108 representants del Parlament Europeu, 54 del Consell, 3 de la Comissió Europea, 108 representants dels Parlaments estatals, 80 representants dels panels de ciutadans europeus, dels quals una tercera part tenen menys de vint-i-cinc anys, també en forma part la presidenta del Fòrum de la Joventut, 27 representants dels panels estatals de ciutadans, i 18 del Comitè de les Regions, 18 del Comitè Econòmic i Social (CESE), 6 representants de Regions i 6 de Ciutats, 12 representants dels interlocutors socials i 8 representants de la societat civil organitzada. A més, l’Alt Representant per a la Política Exterior de la UE en forma part com a observador. Com es pot veure, hi ha molta diversitat, però amb majoria del món polític, fet que d’alguna forma no va en la línia de donar una veu significativa a la societat civil, entesa com a associacions europeistes o a la pròpia ciutadania europea.

També cal destacar que, des del punt de vista operatiu, està dissenyada una aplicació (plataforma multilingüe) que permetrà, fins al 20 de febrer de 2022, entrar les propostes de millora que es facin des de la ciutadania i des de qualsevol entitat social o política. A part, s’elaboraran propostes concretes que es faran arribar directament a l’Assemblea o al Comitè Executiu de la Conferència.
Tot plegat, un organigrama feixuc que haurà de permetre que les propostes que es recullin des dels diferents estaments arribin a l’Assemblea i s’hi debatin, amb la finalitat de què es valori la idoneïtat d’introduir-les a l’ordenament jurídic de la UE.

Actualitat

La realitat és que la Covid 19 també ha alterat els plans de la Conferència, la qual es va retardar un any i finalment es va establir que es faria durant un any, concretament en el període que va des del maig de 2021 a l’abril de 2022.
Es proposa treballar en deu temes que engloben la totalitat de la realitat europea, com són: el canvi climàtic i el medi ambient, la salut, una economia més forta, justícia social i ocupació, la UE en el món, valors i drets, estat de dret i seguretat, transformació digital, democràcia europea, migracions, educació, cultura, joventut i esport i altres temes.
Moltes entitats i associacions europeistes i ciutadans particulars estan fent un esforç de recerca i debat per trobar propostes que millorin la democràcia i l’eficiència de la UE. I també ja s’han realitat plenaris de l’Assemblea en les que s’han tractat temes a millorar, a través dels panels de ciutadans i altres formes de debatre per obtenir propostes de millora de la qualitat democràtica i de l’eficiència de la UE.

Conclusions

Si ens centrem en el motiu de la Conferència, que és preguntar a la ciutadania com vol que sigui la Unió Europea en el futur, quins canvis s’haurien de fer per aconseguir una Unió Europea més eficaç, més eficient, més respectuosa amb la democràcia, la llibertat, els drets humans i tots els valors que defineixen la UE i també més propera a la ciutadania, caldrà que es compleixin els següents aspectes.
D’una banda, que la comunicació de l’existència de la Conferència sigui més eficient, perquè podem constatar que la majoria de la societat no coneix aquest mecanisme, el qual queda reduït al món polític, entitats i associacions europeistes i a ciutadania interessada. Cal un esforç en aquest aspecte, perquè com més participativa sigui, més credibilitat tindran les propostes que es presentin.
I, d’altra part, també cal que l’operativa de funcionament sigui àgil i permeti que, tant la plataforma multilingüe per entrar les propostes, com les relacions amb l’Assemblea de la CoFoE, siguin efectives i no es quedin en simples aparadors.
I, finalment, que les propostes que arribin a les institucions europees siguin ben valorades i es faci un bon treball de síntesi i que les aprovades, finalment, siguin introduïdes en l’ordenament jurídic de la UE. Perquè si no, pot passar com el succeït en la Convenció Europea de 2004, que no es varen acabar aplicant i el resultat va ser una decepció de la ciutadania vers el projecte europeu.
En conclusió, cal destacar que la idea de crear la Conferència sobre el Futur d’Europa és excel·lent, perquè posa en mans de la ciutadania millorar la qualitat democràtica i l’eficiència de les institucions europees, però també és tant o més important que s’apliquin les propostes que hagi suggerit la ciutadania. No malbaratem el somni d’aquesta oportunitat històrica, en la que la ciutadania té la possibilitat d’incidir en les normes que s’apliquen a la Unió Europea.