Com es guanyen unes eleccions? La Teoria lineal del vot Respon

Xavi Crehuet i Niubó
Politòleg, col·legiat al COLPIS i autor del llibre “30 anys d’eleccions democràtiques al Pla de l’Estany”.  Treballa al servei de Comunicació de l’Ajuntament de Banyoles.
@xavicrehuet

L’objectiu de la Teoria lineal del vot és ambiciós: explicar en cada elecció per què uns guanyen i els altres perden. Aplicar la Teoria permet conèixer el perquè del comportament electoral d’un elector, d’un municipi o d’un país sencer. Es pot emprar, entre d’altres coses, per saber per què un alcalde ha guanyat o per explicar els factors que han fet que un partit no entrés a l’Ajuntament. El treball constant i perllongat en el temps de l’autor li ha permès trobar la tecla màgica del comportament electoral.

1. Situació personal de cadascun dels electors

Tots els ciutadans tenen unes característiques particulars que en el conjunt de la societat provoca divisions socials. És a dir, cada ciutadà té unes característiques i una situació personal objectiva. Així doncs, cada ciutadà té el seu nivell de renda i propietats, té un nivell de formació professional, viu en un entorn rural o urbà, té una edat i un gènere, se sent d’una comunitat nacional o d’una altra, professa una religió o no, és materialista o postmaterialista…

Així doncs, a partir de la situació personal objectiva de cada ciutadà, es planteja la Teoria lineal del vot.

teoria lineal del vot

2. La ideologia

La ideologia és estable en valors i identificació política. La ideologia explica l’estabilitat en el comportament electoral.

2.1.       Eix dreta-esquerra

2.2.       Eix nacional. A Catalunya: nacionalisme català- nacionalisme espanyol

2.3.        Eix nova política-vella política. La creació de nous partits els últims anys ha provocat una fractura entre algunes maneres de fer dels partits tradicionals. L’aparició de nous líders amb nous missatges competeix amb els líders dels partits tradicionals, amb molta més experiència de govern. Hi ha un xoc cultural i polític entre la nova política, més vinculada a la participació ciutadana, i la vella política, que creu més en les virtuts de la democràcia representativa. Per regla general, la nova política està liderada per polítics més joves que els partits de la vella política.

A les eleccions municipals, aquests 3 eixos conflueixen en el model de municipi (tant en municipis molt poblats com poc poblats).

Un aspecte paral·lel és la identificació de partit, que també pot marcar la ideologia de l’elector. Tanmateix, cal tenir en compte que, en alguns casos, els partits poden variar la seva ideologia.

3.      Factors de context i conjunturals.

La ideologia explica l’estabilitat en el comportament electoral. Tanmateix, com tots sabem, no sempre es produeixen els mateixos resultats. Per què passa? Doncs perquè hi ha 11 factors de context o conjunturals que poden canviar (o no) el vot que ja sembla decidit per la ideologia. Per tant, alteren o qüestionen el vot decidit per la ideologia.

Els 11 factors de context o conjunturals són:

–       Campanyes a les xarxes socials. Amb l’arribada del 2.0, s’ha obert un nou món d’influència a les xarxes que pot decantar el vot, en alguns casos amb l’ús de mentides per tal d’assolir l’objectiu electoral. En aquest context hi ha una prevalença de la incògnita, ja que qualsevol comentari de qualsevol usuari pot esdevenir viral i influent i propiciar un canvi de vot.

–       Mitjans de comunicació. Els mitjans segueixen les seves línies editorials. Aquestes línies editorials modifiquen o reforcen el vot però, en tot cas, influeixen especialment en la creació de la imatge dels candidats i en la creació d’un determinat ambient polític. A més d’influir en les opinions, també són importants a l’hora de marcar una agenda temàtica.

–       Les enquestes. La publicació d’enquestes provoca diferents efectes en el comportament electoral. Un d’ells és l’ “Efecte del carro guanyador”: als electors els agrada guanyar i voten el partit previsiblement guanyador. Un altre és l’ “Efecte Underdog”: consisteix en la simpatia envers el partit petit i amb poques opcions a les enquestes. Les enquestes també generen mobilització i desmobilització. En aquest sentit, el vot útil també està mediatitzat per les enquestes.

–       Conjuntura econòmica. Quan l’economia del país (o d’un municipi) va bé, els governs solen sortir reelegits. L’atur o el PIB poden augmentar o disminuir la popularitat d’un govern. En aquest aspecte, el de la conjuntura econòmica, és tan important la percepció com la realitat.

–       Líders polítics. Les característiques i personalitat dels candidats cada vegada són més cabdals a les eleccions.

–       Líders d’opinió. Tant un carnisser o un tertulià de la televisió són potencials líders d’opinió i són capaços d’influir en el vot. En un espai més íntim i proper, però també important, hi hauria les influències familiars o les amistats.

–       Sistema electoral. Pot provocar el vot útil, ja que pot fer que el partit que un elector voldria votar, per exemple, sigui percebut com un actor que no superarà la barrera electoral o no assolirà els objectius que se li pressuposen. Aleshores l’elector, pensant que la seva primera opció no té opcions de guanyar o d’entrar al Parlament o l’Ajuntament, vota una altra candidatura.

–       Temes de discussió durant la campanya electoral. De fet, aquest factor conjuntural es transforma efectivament en el Vot temàtic. És a dir, el vot el determina l’opinió sobre uns assumptes concrets, i no la ideologia general.

–       Acció de govern. En aquest sentit, tant pot ser per bones pràctiques com per males pràctiques.

–       Utilitat i interès personal. Els individus poden actuar de manera molt racional i votar en funció de la utilitat personal d’alguns punts del programa electoral. Els jubilats poden votar en funció de les propostes sobre les pensions, per exemple. Hi ha un segment d’electors que fan un balanç cost / benefici.

–       Factors personals. Estar malalt, de viatge, no presència al cens, o prefereixen fer altres coses i no van a votar.

En cas que l’elector no tingui ideologia, l’anàlisi cal transportar-lo directament als factors de context. Alerta: hi ha electors sense ideologia, que no tenen preferències polítiques, o sense prou coneixements com per autodefinir-se.

NOTA: La Teoria lineal del vot de Xavi Crehuet i Niubó (col·legiat 1.011 del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya) té protegits els drets d’autor i en queda prohibit el seu ús comercial. Per a qualsevol ús, o per aplicar la Teoria lineal del vot (per exemple, a una candidatura a les eleccions municipals), cal contactar amb l’autor al correu electrònic xavicrehuet@gmail.com.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s