Podemos o la victòria del socialisme postmodern (II): entre el marxisme i el 15-M. Resposta

Mario Ríos Fernández
Politòleg
@Oliver_Tuit1989

Un cop analitzat els principals punts del programa polític que Podemos presentava a les eleccions europees a l’anterior article, categoritzarem aquesta nova força política a nivell ideològic i politològic.

Marxisme actualitzat

Alguns dels trets més distintius del seu programa són la seva defensa de la intervenció pública en l’economia per mitjà d’instruments nacionals o internacionals, el seu qüestionament del poder financer i de l’economia especulativa davant de l’economia productiva, i la titularitat pública dels sectors estratègics de l’economia. Aquestes peces del programa polític de Podemos estan dirigides a redreçar les conseqüències que el capitalisme financer de les ultimes tres dècades esta infligint a les nostres societats. Aquest objectiu entronca directament amb el que per a Josep Maria Vallès defineix les ideologies socialistes: la reacció contra les conseqüències socials i econòmiques del capitalisme: precarietat, desigualtat, marginació, pobresa, etc. Però no només basta amb un seguit de mesures econòmiques per acabar amb el flagell neoliberal. També cal apostar pel benestar material. Seguint amb el catedràtic emèrit de ciència política, les ideologies socialistes entenen que cal actuar deliberadament per a conduir a les societats a nous estadis de desenvolupament que assegurin el seu benestar col•lectiu. Això queda molt patent al programa de Podemos quan parla de la garantia pública de tot un seguit de drets econòmics, socials, culturals i reproductius associats a la condició de ciutadà i ciutadana, que s’emmarquen en un procés de transformació social destinat a assolir una igualtat social i econòmica col•lectiva. Intervenció pública per tal de garantir un ordre social basat en el benestar material del col•lectiu. Aquest és el principi fundacional de les ideologies socialistes, tant de la corrent comunista com de la més reformista.

També ens podem remetre’ns a la definició que el historiador britànic marxista Eric Hobsbawm fa de socialisme a la seva obra “Cómo cambiar el mundo”. Hobsbawm esmenta la famosa clàusula IV del manifest fundacional del Partit Laborista Britànic per afirmar que un dels trets distintius del socialisme és la propietat comuna dels mitjans de producció per mitjà de la nacionalització dels sectors econòmics importants del país. Aquesta proposta també ve recollida al programa. El historiador també afirma que la planificació econòmica és una característica bàsica del socialisme, la qual cosa també enllaça amb la banca i les agencies de qualificació públiques que defensa Podemos i amb l’orientació estatal de l’economia per tal d’invertir en sectors productius.

Per justificar la nostra hipòtesis, hauríem d’esmentar el pare del socialisme científic, Karl Marx, per enllaçar directament la doctrina d’aquest economista i filòsof alemany amb el ideari del partit de Pablo Iglesias. Karl Marx defineix el socialisme al Manifest Comunista, com el moviment independent de la immensa majoria en interès de la immensa majoria. Dins d’aquesta definició de socialisme encaixa perfectament el discurs de Podemos sobre la lluita entre oligarquia i ciutadania, és a dir, la confrontació entre la immensa majoria lluitant pel seus drets i pel seu benestar, i una minoria política que legisla per als cercles de poder econòmic i financer. Seguint amb aquest discurs, que com hem vist és la peça fonamental del ideari de Podemos, ens adonem que és l’actualització per al S.XXI del materialisme dialèctic de Marx, és a dir, de la lluita de classe. Per al pensador alemany el motor de la historia és la lluita de classes entre opressors i oprimits, o el que és el mateix, entre aquells que posseïen els mitjans de producció i aquells que només posseeixen la seva força de treball. Quan ell estableix en el Manifest Comunista aquesta característica bàsica del desenvolupament de la historia humana, els oprimits eren la classe obrera i els grups que giraven al seu voltant, i els opressors els burgesos (capitalistes, financers, industrials, polítics). Evidentment el context i la situació han canviat, ja que actualment estem patint un procés de desclassament social important. Ara bé, l’èxit de Podemos rau en haver sabut identificar els nous oprimits, és a dir, la ciutadania, la gent normal, i els opressors, els privilegiats i la casta política que es desentén del que passa al carrer. Aquesta actualització del fil de la historia ha calat polititzat a l’electorat, probablement per la seva claredat, i ha estat la bandera que ha distingit a la formació política de Pablo Iglesias.


15-M i la nova política

El 15-M o Moviment Indignat va ser una protesta social espontània de caràcter juvenil i estudiantil, però a la que aviat se li van afegir molts altres col•lectius socials en tot un seguit d’acampades i manifestacions en múltiples punts d’Espanya esperonades per la crisis econòmica de 2008 i les seves derivacions socials i politiques. El seu objectiu era aconseguir una democràcia més participativa allunyada del bipartidisme i dels interessos financers i econòmics que regeixen la política actual, per mitjà d’una bateria de propostes adreçades a millorar el funcionament de la democràcia espanyola. Aquest moviment, que entre els seus eslògans més corejats comptava amb “No som una mercaderia en mans de banquers i de polítics o Democràcia real JA! No som mercaderia en mans de polítics i banquers”, té com a document fundacional el Manifest de la plataforma Democràcia Real Ja! i totes les resolucions adoptades en les assemblees populars de les places. En aquest document i en aquestes resolucions trobem moltes propostes que formen part del ADN de la formació de Pablo Iglesias, sobre tot en aquelles que afecten al funcionament de la democràcia i del sistema polític. En són un exemple les següents: supressió de privilegis dels polítics; reforma de la llei electoral; mesures contra la corrupció política; major democràcia participativa per mitjà de referèndums i d’iniciatives legislatives populars; llistes electorals obertes; separació de poders real i transparència en el funcionament de partits polítics i administracions públiques. Com podem observar, aquest seguit de propostes són el nucli fonamental dels apartats de participació política ciutadana i de transparència política i institucional que hem definit en l’anàlisi del programa polític de Podemos. Però no únicament d’aquestes propostes adreçades a la regeneració del sistema polític espanyol beu la nova formació política. Altres mesures com la defensa dels serveis públic, de les empreses publiques i de la nacionalització de certs sectors de l’economia, a més de la regulació de la banca, també hi són presents en el ideari de Podemos.

Conclusions
Podemos actualitza el discurs i els mecanismes polítics i econòmics del socialisme científic, marxista, els adapta al S.XXI, però segueix mantenint el seu fons: intervenció econòmica, lluita de classes com a motor de la transformació social i un horitzó de benestar material social com a objectiu bàsic de l’acció política. La gran novetat, doncs, rau en l’altre tret característic del programa de la formació nascuda a la Complutense que entronca amb el 15-M i les seves demandes d’una nova política. Queda clar després de tot aquest anàlisis que la formació del presentador de Fort Apache és una formació que l’hem de situar a l’esquerra del espectre polític espanyol, i més concretament, en la branca ideològica del socialisme marxista. Ara bé, és un socialisme marxista actualitzat a nivell discursiu i amb una forta presència d’elements de política regeneradora provinents del 15-M i de l’onada de protestes globals que ha estat present en les places i carrers de mig món. Podríem definir, per tancar aquest primer article de la sèrie sobre Podemos, aquesta nova iniciativa política com una força política inserida en la corrent ideològica del socialisme que defensa una democràcia social, econòmica i política real per mitjà de la intervenció dels poders polítics en l’economia i de la participació ciutadana en les decisions polítiques que l’afecten, amb l’objectiu d’assolir un major benestar social col•lectiu.

Bibliografia
ENGELS, Friedrich et MARX, Karl. Manifiesto comunista.2n. ª Edición. Madrid: Alianza Editorial, 2011. 135 pág. ISBN: 978-84-206-5500-0.
HOBSBAWM, Eric. Cómo cambiar el mundo: Marx y el marxismo 1840-2011.1r. ª Edición. Barcelona: Critica, 2011. 490 pág. ISBN: 978-84-9892-450-3.
VALLÉS, J.Mª. Ciencia Política: una introducción.7. ª Edición. Barcelona: Ariel, 2008. 455 pág. ISBN: 978-84-344-5628-0.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s