El treball és garantia per no caure en la pobresa? Resposta

Xavier  Riudor
Politòleg. Director del Gabinet Tècnic del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) www.ctesc.cat
@XRiudor 

Fa unes setmanes, el CTESC va presentar el seu informe sobre el risc de pobresa relacionat amb el mercat de treball. L’informe resulta demolidor pel que fa a la constatació de les limitacions que té el  mercat de treball per evitar que les persones treballadores caiguin en la pobresa. A aquest fet, s’afegeix la incapacitat de les polítiques de protecció social per donar cobertura a aquest col·lectiu.

Les dades posen en evidència aquesta realitat: el 30% de les persones aturades l’any 2010 es trobaven en risc de pobresa. I gairebé un 14% de les persones ocupades es trobaven en una situació similar.

No hi ha dubte que la crisi econòmica està tenint un rol essencial en explicar aquestes dades. Però per tenir una millor fotografia d’aquesta realitat, és important no deixar de banda tres canvis estructurals que s’han produït en les últimes dècades que han facilitat aquesta nova situació.  En primer lloc,  els canvis produïts en el mercat de treball, a partir del nou model de producció sorgit de l’anomenada globalització econòmica i que ha comportat un mercat més flexible i adaptable, amb un increment de les feines que requereixen un contingut elevat d’informació i coneixement. Com a segon canvi, el relacionat amb la família, amb un increment de la nuclearització, la monoparentalitat i les ruptures i reconstitucions, que afavoreixen períodes d’una certa inestabilitat al llarg del cicle vital de les famílies. I per últim, els canvis que ha patit l’Estat del benestar,  i que en relació amb els canvis anteriors, és incapaç de fer front a dos tipus de dèficits del sistema de protecció social: d’una banda, el dèficit de cobertura de les llars amb una intensitat de treball baixa[i], i un dèficit d’intensitat protectora en les llars amb infants, en altres paraules, hi ha prestacions però són clarament insuficients per cobrir les necessitats.

Podem dibuixar els perfils més vulnerables, com són les persones immigratòries, els homes de més de 40 anys amb una sola ocupació en la seva trajectòria professional, els joves, però el que és realment rellevant, en el context de la crisi actual, és que s’ha produït una generalització del  risc, la percepció que gairebé tothom pot trobar-se en una situació de pobresa.

Els factors explicatius de l’entrada al risc de pobresa relacionat amb el mercat de treball són els següents: lògicament, la pèrdua del treball és el principal detonant, amb el 30% de persones aturades en risc de pobresa. Però un segon factor és el que està relacionat amb les condicions laborals, que es tradueix en salaris insuficients, l’empitjorament de les condicions laborals que dificulten molts cops la conciliació laboral i familiars, la temporalitat o l’abocament cap a l’economia informal. Un tercer factor és el la relació existent entre les circumstàncies personals i les característiques del mercat de treball i el sistema de protecció social, en altres paraules, la dificultat que té el sistema de protecció social i el propi mercat de treball per tenir cures amb problemàtiques com les relacionades amb la salut o amb una baixa formació, amb les consegüents barreres per accedir a una ocupació. I per últim, les característiques personals, o la capacitat per mantenir la motivació, la iniciativa o la perseverança per continuar cercant una nova via laboral que permeti de nou generar ingressos.

Els impactes que comporta entrar en aquest risc de pobresa  se centren en tres grans àmbits: en l’econòmic, amb un impacte moderat gràcies al suport familiar, la reducció de la despesa i a les prestacions de protecció social; la salut, amb l’aparició de l’estrès i una significativa erosió de l’autoestima. I per últim, la família, amb un impacte més incisiu, que sobretot es detecta en l’increment dels conflictes de parella i en la pèrdua de legitimitat davant dels fills/es.

L’informe ha volgut fer incidència en quines són les vies per poder tenir més oportunitats per sortir-se’n d’aquesta situació. No hi ha dubte que en el paradigma actual, l’element clau i que ha de servir com a detonant de millora, és la reconstitució del vincle amb el món del treball. I aquí hem detectat dues portes d’accés. La primera, l’accés directe al mercat de treball, davant dels estralls de la crisi econòmica, s’ha convertit en una possibilitat cada vegada més remota. La segona, l’accés als itineraris d’inserció laboral que incorporin un tracte de proximitat i personalitzat, es converteix en l’eina més potent que tenim a l’abast per revertir la situació de pobresa.

En aquest sentit l’informe incorpora cinquanta recomanacions que se centren en tres grans eixos: el primer és que no podem deixar sense recursos ni serveis a les persones que es troben en aquesta situació. A l’informe es parla de rendes de subsistència, de construir una veritable política pública adreçada als treballadors pobres, o de prioritzar famílies amb una intensitat laboral molt baixa. Un segon eix és el que està relacionat amb la necessitat d’acompanyar-les, a través d’un referent professional únic, uns bons serveis d’orientació i acompanyament amb l’objectiu d’empoderar les persones. I per últim, la necessitat peremptòria, en un context de recursos molt escassos, de millorar l’eficiència de les polítiques públiques i de l’administració: la millora de la coordinació, de la transversalitat o la insistència habitual en avaluar les polítiques. Però concretament es destaca la necessitat de vincular les polítiques actives i passives, l’aposta per la formació que combina coneixement i experiència professional o la capacitat d’adequar els serveis a les necessitats dels usuaris i no a l’inrevés. En definitiva, tot un seguit de mesures que, segons el CTESC, si el govern realment vol prioritzar aquesta problemàtica, es podrien dur a terme al llarg dels propers anys.


Notes

[i] L’indicador sobre la intensitat del treball a la llar s’adopta l’any 2004 i es desenvolupa l’any 2010 en el marc de l’Estratègia Europa 2020. Es defineix com la ràtio entre el nombre de mesos que han estat treballant durant l’any tots els membres de la llar en edat laboral, en relació amb el nombre total de mesos que teòricament podrien treballar. El valor intensitat del treball (IT)=1 indica que a la llar totes les persones en edat de treballar ho han fet durant tot l’any. A l’altre extrem, el valor IT=0 indica que a la llar cap dels membres en edat de treballar ha estat ocupat durant el període de referència. Les llars amb una intensitat del treball baixa són aquelles en les que els seus membres adults (persones de 18 a 59 anys, excloses les de 18 a 24 anys que estudien) treballen menys del 40% del seu temps de treball total potencial durant els 12 mesos anteriors.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s