Les polítiques de gènere a la cua de les polítiques públiques (I) 1

Rosa Maria Rosales
Sociòloga
Docent del màster Agents d’Igualtat d’Oportunitats per a les Dones de l’Àmbit Rural. Universitat de Lleida

Breu ressenya de les polítiques d’igualtat i gènere

Per realitzar un resum concís del desenvolupament de les polítiques d’igualtat i gènere al territori espanyol i específicament al català, em remetré a alguns fets que em serviran com a indicadors per explicar un llarg i complex procés.

Així doncs, l’Institut de la Dona es va crear a Madrid el 1983 com a organisme autònom amb la finalitat d’impulsar la lluita contra la discriminació de les dones i alhora promocionar la igualtat entre homes i dones. Sota aquest mateix model es van crear els instituts en les diferents comunitats autònomes. A Catalunya l’Institut Català de la Dona es constitueix el 1989.

Posteriorment, les normatives de les directives de la Unió Europea s’han incorporat gradualment a la legislació espanyola. Aquesta transposició s’ha produït d’una forma més o menys satisfactòria, encara que amb algunes limitacions. En termes generals, però, es pot dir que la Unió Europea ha estat un marc impulsor fonamental en el desenvolupament de les polítiques d’igualtat. [1]

Pel que fa a Catalunya, a partir dels anys 80 es comencen a crear les regidories de dones i els primers plans d’igualtat. Les actuacions en aquesta dècada se centren més en accions específiques orientades a la promoció de les dones. Cal remarcar que en aquest període es va incrementar al territori català el nombre d’associacions de dones.[2]

Al llarg d’aquest procés, però, va haver-hi un punt d’inflexió marcat per la IV Conferència Mundial, celebrada a Pequín el 1995, en la qual es va introduir el principi de transversalitat de gènere (gender mainstreaming). Això significa que la integració de la igualtat entre dones i homes ha de ser transversal; és a dir, que s’ha d’incorporar en totes les polítiques de tots els àmbits d’actuació i en tots els nivells. El Tractat d’Amsterdam (1997) recull aquest canvi qualitatiu que supera les directives més centrades en el mercat de treball, mentre que la transversalitat implica que el principi d’igualtat ha de ser inherent a tota l’acció del govern.[3]

Pel que fa a la legislació, es van promulgar dues lleis importants: la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, que introduïa mesures de prevenció en l’àmbit sanitari, educatiu i en els mitjans de comunicació. I, la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. Aquesta llei afecta altres lleis relatives al treball i la Seguretat Social. Per tant, és una llei vinculant, de caràcter obligatori per a totes les empreses, siguin públiques o privades.

En aquest recorregut marcat pels esdeveniments abans esmentats, cal destacar que la participació del moviment feminista i de dones ha estat clau en aquest procés com a veu propulsora i crítica en el desenvolupament de les polítiques d’igualtat.

Consolidació de les polítiques d’igualtat

L’any 2007 les polítiques d’igualtat amb perspectiva de gènere havien assolit una relativa importància, tant en l’Administració pública com en el món acadèmic i associatiu. Aleshores, s’estava produint una expansió de les polítiques de gènere a tot Catalunya. Alguns dels resultats d’aquesta empenta es van concretar en diverses actuacions, com ara les següents:

–        La implantació de plans transversals d’igualtat avança i s’estén arreu dels municipis i consells comarcals.

–        La introducció dels plans d’igualtat a les empreses dins del marc de la Llei d’igualtat 3/2007.

–        Subvencions adreçades a les empreses per desenvolupar plans d’igualtat i incorporar la figura de l’agent d’igualtat en l’àmbit empresarial.

–        Creació d’una xarxa d’agents d’igualtat mitjançant un conveni de col·laboració entre el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i les diputacions de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. Acord vigent entre 2007 i 2010.

–        Consolidació d’accions formatives en matèria d’igualtat i gènere en l’àmbit universitari.

Llavors va arribar la crisi

No obstant això, aquest procés de consolidació va coincidir amb la intensificació de la crisi que avui ens afecta. Per tant, els poders polítics han centrat la seva atenció en el desenvolupament econòmic. Malauradament, aquesta orientació està tenint un impacte negatiu en les polítiques de gènere, ja que en l’agenda política actual ocupen un lloc secundari o irrellevant. Actualment, algunes de les accions esmentades més amunt s’han posposat o s’han suspès, i d’altres s’estan desenvolupant molt a poc a poc, per exemple les següents:[4]

–        La desigualtat salarial i la manca de conciliació persisteixen, i en el marc de la reforma laboral, l’objectiu de la igualtat es dilueix o desapareix del tot, per la qual cosa el desenvolupament de la Llei d’igualtat està sota mínims.

–        La paritat en les llistes electorals i en la representació d’organismes públics i privats és quasi un tema oblidat.

–        L’ajut econòmic que estableix la Llei de dependència arriba amb molt retard o bé la concessió es posposa, cosa que afecta les persones cuidadores que habitualment són les dones de la família.

–        La reducció de pressupostos està limitant els recursos per a les víctimes de la violència de gènere.

Així doncs, la manca d’interès polític de mantenir els avanços en matèria d’igualtat assolits fins ara incrementa no solament la desigualtat entre dones i homes, sinó la precarietat social en el conjunt de la població. En realitat, sota l’argument d’estalvi en  la despesa pública, s’està aprofitant l’ocasió per aturar, per motius purament ideològics, el desplegament de les polítiques de gènere. [5]

En aquest sentit, l’edifici de les polítiques d’igualtat que s’ha estat construint amb esforç en els darrers vint anys corre el risc de quedar sepultat sota un llarg ordre de prioritats considerades més importants pels governs actuals.


Notes

[1] LOMBARDO, EMANUELA. “La Europeización de la política española de igualdad de género”. Revista Española de Ciencia Política [en línia] [Madrid: Asociación Española de Ciencia Política y de la Administración], núm. 9 (octubre 2003), p.65-82. http://www.aecpa.es/recp/revista-09/

[2] Ministeri de Treball i Assumptes  Socials. Institut de la Dona. “Igualdad de oportunidades entre mujeres y hombres: hacerla realidad en los ámbitos privado, laboral y público”. Madrid: 1999.

[3]  La Diputació de Barcelona creà el projecte “Agents d’assessorament de gènere i igualtat d’oportunitats” 2000-2002 amb la finalitat d’introduir el gender mainstreaming en l’àmbit local mitjançant els plans d’igualtat transversals.

[4]  Per motiu d’espai només s’esmenten alguns àmbits afectats, encara que el retrocés en matèria d’igualtat és molt més ampli.

[5]  En aquest cas, hi ha l’Educació per a la ciutadania, substituïda per l’assignatura de religió, la Llei de l’avortament  i la Llei del matrimoni homosexual, que ha superat per ara els recursos imposats.

Referències

Les polítiques de gènere a la cua de les polítiques públiques (II)

Anuncis

One comment

  1. Retroenllaç: Les polítiques de gènere a la cua de les polítiques públiques (II) « Àmbits de Política i Societat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s