La cruïlla europea Respon

Ignasi Centelles
@ignasics
És coordinador del think tank Centre Maurits Coppieters a Brussel.les, i abans ha treballat a la Comissió Europea (DG d’Ampliació), la Secretaria d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. És màster en polítiques públiques per la Johns Hopkins University – IdEC i col.labora amb el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, l’associació europeista Horitzó Europa-UEF i la European Association of Communication Directors.

La gestió de la crisi ha erosionat greument la confiança dels ciutadans europeus envers les seves institucions. Les dades de l’Eurobaròmetre publicades recentment per The Guardian així ho demostren. El mateix president de la Comissió Europea, Jose Manuel Durão Barroso en el seu discurs de dilluns 22 d’abril del 2013 al Think Tank Dialogue – la reunió anual dels think tanks més influents de Brusseŀles – reconeixia la preocupació notable dels grans líders europeus per aquesta constatació i en parlava tot fent referència a les mesures d’austeritat: “Aquestes polítiques [d’austeritat] han arribat al límit perquè han de tenir un mínim de suport polític i social”[1] va afirmar.

Així, la necessitat de relegitimar les institucions de la nostra tant malmesa Europa és fa més evident que mai: Europa no pot girar l’esquena a l’opinió dels ciutadans. Aquesta és però una tasca difícil i s’ha de desenvolupar, com a mínim, en dos fronts: (1) repensant i l’arquitectura institucional que aguanta els pilars de la política financera i fiscal de la Unió europea i els seus països membres. Això implica rigor i seriositat en la gestió econòmica i el respecte al pacte de creixement i estabilitat – que s’ha flexibilitzat massa en temps de bonança i sacralitzat arrel de la crisi- i canviar el focus cap a objectius diferents que la reducció del dèficit i el deute públic – per posar-lo al creixement, atur i benestar i (2) aprofondint en els mecanismes de control democràtic de les institucions, donant més pes als òrgans de govern europeus, en especial al Parlament Europeu, incrementant la transparència en el procés de presa de decisions i creant mecanismes que permetin l’expressió d’una opinió pública europea que mica en mica comença a configurar-se i que demana solucions alternatives per a l’economia i sobretot també per a la política.

Les eleccions europees del maig del 2014 han estat una oportunitat per engegar algunes de les reformes que la UE necessita i donar un nou impuls al projecte europeu. Analitzem fins a quin punt aquestes elecccions representen una oportunitat per redreçar el rumb en aquest dossier monogàfic exclusiu sobre les eleccions Europees.

El present monogràfic
La col.laboració entre el Col.legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya i l’Associació Horitzó Europa va permetre al 2011 la publicació del dossier: « Europa, Quoi de neuf ? » sobre l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa i les seves consequencies institucionals per la Unió Europea. El present monogràfic vol repetir l’experiencia i obrir un debat sobre Europa, aquest cop des d’una prespectiva política d’anàlisi de les eleccions Europees però centrant-la en els esdeveniments i tendències més rellevants que s’observen després de les eleccions un cop transcorreguda la campanya electoral, les eleccions europees i la posada en marxa del nou parlament.

Per aquest motiu hem contactat amb politòlegs i analistes especialitzats en temes de la Unió Europea, corresponsals de mitjans catalans a Brussel.les (i Londres), activistes, personal de les institucions europees i de think tanks i fundacions polítiques que advoquen per un enfortiment de la Unió Europea. Més concretament, la Blanca Blay, policy officer a Friends of Europe, ens desgrana les claus de la campanya electoral promoguda pel Parlament europeu per motivar a la participació i intentar reduir la creixent desafecció envers les institucions europees. També ens parla de comunicació en Josep Xurigué, DEA i doctorand en Ciència Política (UAB) i assessor municipal a l’Ajuntament de Badalona, que analitza les estratègies electorals i eslògans (o hashtags) dels diferents partits amb presència a Catalunya.

Precisament una – i probablement la més important – de les novetats d’aquesta campanya ha estat la designació de candidats a la presidència de la Comissió Europea. D’aquest fet ens en parlen l’Erika Casajoana, consultora en comunicació pública, docent sobre lobbisme i grups d’interès a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i a l’Escola Superior de Relacions Públiques (ESRP), i la periodista experta en comunicació europea Laura Rahola. Ressalten el resultat incert d’aquest pas endavant dels partits polítics europeus i la forta oposició que els membres del Consell Europeu presenten a aquesta mesura, per tal de reservar-se la prerogativa recollida als tractats per la designació d’un President de la Commissió Europea.

Un dels altres elements més rellevants dels darrers temps ha estat el creixement de l’euroescepticisme i la ppèrdua de confiança en les institucions de la UE. En Victor Solé, cap de la secció d’Internacional de Finestra d’Oportunitat.com, en fa una extensa anàlisi. La Laura Pous, corresponsal a Londres de l’Agència Catalana de Notícies, analitza el fenomen des d’una perspectiva britànica, posant el focus sobre l’UKIP.

Max Vives, director de la Fundació Catalunya Europa, fa una anàlisi general de les eleccions des d’una triple perspectiva (europea, espanyola i catalana) i apunta per què considera que la cita electoral i el nou parlament no representaran un canvi substancial en l’estructura i funcionament de les institucions europes.

Finalment en Joan Manel Lanfranco, policy and communications manager a VoteWatch Europe, ens explica com les diferentes previsions i enquestes electorals han previst els resultats i l’impacte d’aquests en la governabilitat de la UE.

Horitzó Europa
Horitzó Europa és una associació plural, catalanista i europeista que es va constituir a Catalunya l’any 2008 amb la voluntat de romandre oberta a tothom. Neix a partir de la constatació que hi ha una gran distància entre la ciutadania de Catalunya i el projecte de construcció europea. Aquesta distància empobreix el debat polític, econòmic i social a Catalunya i fa de l’Europa actual una estructura burocràtica, llunyana i poc sensible a la seva veritable diversitat. Horitzó Europa treballa amb vocació europeista, mediterrània i internacionalista per promoure promoure el debat sobre els afers europeus i internacionals així com la contribució de Catalunya en el procés de construcció europea. També per apropar els debats polítics, socials, econòmics i culturals sobre el futur d’Europa a la ciutadania de Catalunya i fomentar-ne la participació i per promoure la reflexió sobre els reptes de la globalització i la governança internacional per a Europa i per a Catalunya. Ho fa amb l’objectiu d’aconseguir (1) una Europa federal amb institucions potents, capaces de defensar els drets dels ciutadans i els consumidors i, al mateix temps, de representar la Unió a nivell internacional; (2) una Europa Diversa, dinàmica culturalment i econòmica, socialment justa, respectuosa amb el medi ambient i solidària amb les regions més pobres i (3) una Europa que pugui oferir al món un sistema internacional alternatiu a l’actual: més equilibrat, pacífic i sostenible. El 2013 Horitzó europa es constitueix com al referent de la Union of European Federalists a l’Estat Espanyol.

Voldria acabar amb un fort agraïment a tots els autors del monogàfic, al Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (Colpis) i a Horitzó Europa pel seu suport i esforç en la seva realització.

Aquest és el sumari dels articles del present monogràfic:

 

 

[1] “The policy has reached its limits because it has to have a minimum of political and social support”. Barroso’s Speech 22 April 2013 at the Residence Palace in the framework of the 2013 Think tank dialogue

Deixa un comentari