Bernat Miquel. Becari al Parlament Europeu i coordinador del monogràfic Europa, Catalunya i Millennials. @BernatMiquel

Entrevista a Mireia Borrell, Secretària d’Acció Exterior i de la Unió Europea de la Generalitat de Catalunya

En aquest monogràfic parlem de la translació de les polítiques europees a Catalunya. Per capacitat administrativa i legislativa, la Generalitat és l’administració catalana que més capacitat té per fer-ho. Es segueix l’agenda europea, a Catalunya?

Catalunya té vocació europeista, i això es tradueix a l’hora de fer polítiques. L’agenda 2030 de la Generalitat de Catalunya, que és el pla nacional per assegurar l’aplicació de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides a casa nostra, n’és un bon exemple: es tenen en compte les postures europees en temes de gran rellevància com el medi ambient, la digitalització o la recerca per dur a terme la nostra pròpia política. Es demostra que estem alineats amb la política europea perquè som una de les regions que més fons europeus rep i tenim una cooperació transfronterera més desenvolupada. Allà on tenim les competències és on estem alineats amb les polítiques europees.

Què podria fer millor la Unió Europea perquè la translació de les seves polítiques a les regions sigui més eficient?

Com és sabut, la Unió Europea és, en molts sentits, un club d’estats. Això fa que el rol de les regions tendeixi a tenir un rol consultiu. Per tant, per molt que hi hagi un discurs de promoció de les regions, els fons estan finalment gestionats pels estats. Europa s’ha de creure més la subsidiarietat i el rol que tenen altres estrats de govern com les regions o les ciutats: d’aquesta manera també guanyaria en eficiència. D’altra banda, també cal que l’Estat espanyol aprofiti les capacitats de les regions per maximitzar-ne el seu potencial. Per exemple, fer que les regions tinguin un rol més prominent al Consell de la UE a través de la participació a la posició estatal al Comitè de Representants Permanents (COREPER).

I des de Catalunya, amb què es podria millorar? Cal fer autocrítica?

D’autocrítica sempre se n’ha de fer. És cert que no s’aprofiten totes les possibilitats de cooperació amb la Unió Europea: als departaments de la Generalitat; de vegades tenim una agenda catalana i una d’europea, en comptes d’una sola. Tot i això, no podem passar per alt que tenim uns recursos limitats: per molt que hi hagi voluntat, de vegades ens falten recursos. Seria ideal tenir un equip de coordinació d’agenda europea a cada departament de la Generalitat. En aquests moments, tant la Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea com la cooperació interdepartamental són claus per maximitzar les possibilitats que ofereix Europa.

Hi ha polítiques que vénen de Brussel·les on els ajuntaments tenen molt a dir. Treballeu conjuntament Generalitat i ajuntaments? La coordinació pot millorar?

La resposta curta és que sí. Tot i això, en temes de relacions internacionals ens coneixem molt bé. A molts llocs anem junts, ens coordinem molt amb els ens consorciats, com passa a Barcelona amb l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). En algunes ocasions ens presentem junts en concursos de licitació per projectes europeus. Hi pot haver més cooperació amb l’ajuntament? Sí. N’hi ha molta? També. Un altre punt important és que l’Estat espanyol no sempre està alineat amb el que proposem Generalitat i ajuntaments, cosa que fa que la cooperació no doni el resultat esperat.

Catalunya ha estat en molts casos una regió puntera a Europa. Com pot la Unió Europea facilitar la feina a les regions que són el motor econòmic d’Europa?

Per respondre a aquesta qüestió primer cal que ens preguntem si els fons europeus han de prioritzar reduir les desigualtats o fomentar la inversió. Depenent de la resposta, podrem dir si la UE s’ha de centrar més en Catalunya o no. En qualsevol cas, la UE està utilitzant bé els fons en alguns àmbits, com la recerca, però la utilització dels fons europeus pot millorar en diversos aspectes. Per exemple, la UE ha de descentralitzar els fons de cohesió i donar més capacitat de decisió a les pròpies regions, cosa que faria els fons més eficients que si els gestionen els estats. Aquí ho veiem amb algunes línies de l’AVE: la UE dona diners i els estats els gasten de manera ineficient.

Un dels grans problemes de la UE és la manca de coneixement de la Unió per part dels propis ciutadans europeus. Què pot fer millor la UE en aquest sentit? Quina és la responsabilitat dels estats i de les regions per a què això sigui així?

La Unió Europea es va crear per fer front als nacionalismes: la idea era crear una organització internacional tècnica i burocràtica centrada en fer que les coses funcionin. A mesura que han passat els anys la UE s’ha polititzat i s’ha fet evident que també hi ha una ideologia darrere, i això ha canviat les normes del joc: que l’engranatge funcioni és una condició necessària però no suficient. Elements com la identitat o el dèficit democràtic passen a ser temes prioritaris, i fan que la UE hagi de ser més propera. També és cert que els estats i les regions solen nacionalitzar els èxits europeus i europeïtzar els seus propis fracassos. Cal que els ciutadans sàpiguen quins són els èxits europeus.

De tots els actors que hi ha al panorama europeu, uns dels que millor coneixen les regions europees són els eurodiputats. Creus que podrien jugar un rol més important a l’hora de divulgar el que es fa des de Brussel·les?

Els eurodiputats estan força desaprofitats: quan vénen a la seva regió els vénen a escoltar els que ja els coneixen. Part de la responsabilitat que això sigui així la tenen els mitjans de comunicació, que no solen informar massa sobre assumptes europeus. Europa no hauria de ser a Brussel·les, hauria de ser a casa. Els eurodiputats tenen un paper clau per fer que això sigui possible.

A les eleccions del 2014, només un 27% dels joves van votar a les eleccions europees. Sembla evident que les noves generacions necessiten que Europa aporti alguna cosa més que la garantia de pau i seguretat per sentir-se atretes pel projecte europeu. Que ha de fer la UE per ser més atractiva?

Aquest és el gran repte de la UE. No tenim prou clar que la UE ens garanteix aquesta pau i seguretat, i ho hem de valorar. També hem de valorar altres grans èxits europeus, com la creació de l’espai Schengen o el programa Erasmus. Cal dir que aquests programes afecten més a les classes mitjanes i altes que a les baixes, que es beneficien menys de la Unió. Cal que les polítiques europees arribin i siguin visibles a tots els estrats de la societat. Un dels deures pendents de la UE és la creació de programes específics en estrats socials on aquesta és menys visible.