La nova Unió Europea Resposta

Juan Luis Aparicio
Politòleg

En el seu discurs sobre l’estat de la Unió davant del Parlament Europeu del passat 14 de setembre el president de la Comissió Europea[1], Jean-Claude Juncker afirmava: “La nostra Unió Europea es troba, almenys en part, en una crisi existencial […] mai abans havia vist que hi haguessin tant poques coses en comú entre els nostres Estats membres, tant pocs àmbits en els que s’acordin treballar junts”.

En els darrers anys la UE no té un rumb clar, no sap cap a on es dirigeix. L’intergovernamentalisme s’ha apoderat del procés de construcció europea amb un creixent proteccionisme dels Estats membres que està portant el procés cap a un retrocés. Per primera vegada els màxims responsables de la UE i d’alguns Estats membres ho verbalitzen i reconeixen una crisi excepcional en el procés[2]. Tant el president Juncker com el president del Consell Europeu, Donald Tusk, reconeixen la impossibilitat d’avançar. Tusk és explícit en aquest sentit, els Estats membres consideren que “la concessió de noves competències a les institucions europees no és la fórmula desitjada”[3]. Igualment Juncker ho remata reconeixent que en el present any la Comissió Europea ha presentat un 80% menys d’iniciatives al Parlament Europeu que durant els darrers cinc anys. L’objectiu és centrar-se en allò que només és comú. Què implica això? Una desactivació progressiva, conscient, i des de dins del procés d’integració europea tal i com l’hem conegut.

La cimera extraordinària del Consell Europeu del passat 16 de setembre a Bratislava ha establert un full de ruta que enceta les bases de l’agenda política i les línies definitòries de la nova UE. Una UE, sense el Regne Unit, que avança no cap a més integració sinó cap a una renacionalització de les polítiques comunitàries. I parafrasejant a Juncker, què és allò que es considera com comú? La seguretat, el control de la immigració i la defensa del model europeu social de mercat.

El concepte de seguretat a la nova UE gira en torn a la defensa de les fronteres interiors i exteriors amb l’objectiu de reduir l’entrada d’immigrants irregulars i lluitar contra el terrorisme. D’una manera obscena s’equipara als immigrants irregulars amb els demandats d’asil. El mot refugiat o desapareix o es vincula, als discursos dels representants de les institucions comunitàries, de la majoria dels Estats membres i del full de ruta de Bratislava, com un problema d’immigració econòmica o de seguretat pública. Es nega un dret humà que reconeix el dret internacional i que assisteix els refugiats que intenten entrar a la UE i fugen de la guerra a Síria, Iraq o Eritrea. L’acord entre la UE i Turquia, el qual preveu l’expulsió massiva de refugiats al considerar-los immigrants irregulars, és un clar exemple de la concepció de seguretat a la nova UE.

Respecte al terrorisme es vol potenciar la col·laboració en l’intercanvi d’informació entre Estats membres per garantir la identitat de tothom que entri o surti de les fronteres exteriors. Això inclou a tots els ciutadans dels Estats membres. Cada vegada que algú entri o surti de la UE, quedarà registrat quan, on i per què. Però la nova UE vol anar més enllà de l’intercanvi de dades. Es perfila una política de defensa amb instruments concrets com la creació, abans de finalitzar el present any, d’un Fons Europeu de Defensa. Aquest fons tindria l’objectiu de potenciar l’R+D+i de la indústria europea de defensa per poder dur a terme operacions comunes. Caldrà veure si aquest nou fons d’R+D+i té finalitats militars i és en detriment de l’R+D+i civil.

Sobre el manteniment del model europeu social i de mercat l’objectiu és reduir l’atur, especialment el juvenil, i garantir un creixement econòmic sostenible. La nova UE hauria de tenir en compte que per assegurar el que queda del model europeu de protecció social, després de la reducció d’aquest en els darrers anys, resulta imprescindible la participació al mercat de treball d’immigrants i de refugiats[4]. Ells són els nous europeus. L’envelliment de la població europea i les baixes taxes de natalitat porten a que la UE vagi perdent progressivament força de treball i es necessitin nous treballadors no europeus per garantir la continuïtat del model econòmic i social. Però no només això, el model europeu són també els valors de l’humanisme. La UE amb les darreres actuacions està perdent els valors humans de la cerca de la pau que fa més de 60 anys el fundadors van impulsar.

La seguretat centra el nou impuls polític de la UE. Aquest concepte inclou tot allò relacionat amb refugiats, terrorisme, immigració i defensa. El discurs de la por, que els populismes xenòfobs i proteccionistes a tota la UE han potenciat des d’inicis d’aquesta dècada, finalment és central. La UE, i la majoria dels seus Estats membres, ho han assumit i l’han incorporat al nucli d’allò que ha de definir la UE en els propers anys. El full de ruta de Bratislava no és res més que la confirmació definitiva d’aquest fet. La seguretat tal i com s’enfoca a la nova UE, amb instruments i mesures de tipus coercitiu, és més defensa, més policia i més control. La confiança dels ciutadans, i per tant la seguretat en un futur estable, s’assoleix amb una UE que centri les seves polítiques en garantir les llibertats i el desenvolupament econòmic i social. Aquest futur també passa per integrar a refugiats i a immigrants. No són el problema sinó part de la solució.

El procés d’integració europea es redefineix tot reconeixent que potser ha tocat sostre, que els Estats membres no estan disposats a delegar més competències en un ens supranacional. Resulta més senzill això que reformar les institucions comunitàries per fer-les més democràtiques i obertes. Amb la sortida del Regne Unit, els representants polítics ens van prometre que la solució seria més UE. No obstant això aquesta vegada, i en comparació amb d’altres crisis, el proteccionisme s’ha instal·lat no per mantenir el millor del que s’ha assolit en els darrers 60 anys a la UE sinó per potenciar el procés de renacionalització i per primera vegada recular.

[1] Transcripció del discurs disponible a: http://europa.eu/rapid/press-release_SPEECH-16-3043_es.htm

[2] Destaca la declaració del President de la República Francesa, François Hollande, en motiu de la cimera franco-alemanya amb la cancellera Angela Merkel, del passat 15 de setembre a Paris. Disponible a: http://www.elysee.fr/declarations/article/declaration-conjointe-a-la-presse-avec-angela-merkel-2/

[3] Carta del president Tusk als membres del Consell Europeu en motiu de la cimera de Bratislava. Disponible a: http://www.consilium.europa.eu/es/press/press-releases/2016/09/13-tusk-invitation-letter-bratislava/

[4] Segons les darreres previsions la força de treball a la UE passaria dels 240 milions de treballadors el 2015 als 207 milions el 2050. Si el flux migratori és redueix la força de treball baixaria fins els 169 milions de treballadors. Font: Article de Giles Merrit, editor en cap de la revista Europe’s world  http://europesworld.org/2015/10/26/the-refugee-crisis-europe-needs-more-migrants-not-fewer/

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s