Podemos, la victòria del socialisme postmodern (I): anàlisis del programa polític. Resposta

Mario Ríos Fernández
Politòleg
@Oliver_Tuit1989

Sorprenent és l’adjectiu per qualificar el resultat de Podemos en aquestes eleccions europees. Menyspreat pels mitjans comunicació i finançant-se per crowfunding, en només tres mesos Podemos ha aconseguit un milió dos-cents mil vots a tot l’Estat, un 7,9% del vot total, 5 escons al Parlament Europeu i ser tercera força a Madrid o Astúries. Aquests resultats l’han portat a la ser la gran guanyadora d’aquestes eleccions, mobilitzant a molts abstencionistes i aconseguint grans resultats en zones que sempre han estat feus tradicionals de l’esquerra com al cinturó roig de Barcelona o Madrid. Podemos va ser el gran triomfador polític de la jornada. Una formació política nascuda el 17 de gener al Teatre del Barri de Lavapiés, on Pablo Iglesias i Juan Carlos Monedero, dos professors de Polítiques a la Complutense, presentadors de La Tuerka i de Fort Apache, juntament amb altres persones provinents del moviment estudiantil, d’Izquierda Anticapitalista i d’altres col•laboradors actius en les marees ciutadanes, van presentar una iniciativa política denominada Podemos llençant un manifest fundacional i on Iglesias es posicionà com a candidat al Parlament Europeu. Després, mesos de precampanya i campanya que han situat a la formació nascuda a la Complu amb aquests espectaculars resultats i en el punt de mira de l’atenció mediàtica i científica.

Vist aquest panorama els politòlegs i sociòlegs hem de formular-nos dos qüestions bàsiques per explicar l’èxit d’aquest fenomen. La primera d’elles ha d’estar relacionada amb allò que caracteritza aquesta iniciativa política que fa uns pocs mesos ni tan sols existia. Hem de buscar les característiques de Podemos: el que de la nova formació política, el fons. La segona qüestió bàsica ha d’estar relacionada amb el com, la forma. Per tal de respondre aquestes dues preguntes, iniciaré una sèrie de tres breus articles sobre el fenomen polític del moment que es centraran en el que al meu parer, són els punts més importants d’aquest fet: el ideari, i el model organitzatiu i l’acció política. En aquest primer article analitzaré i resumiré el programa polític de Podemos, el que, amb la intenció de definir els principis programàtics d’aquesta iniciativa ciutadana i popular. Aquesta definició ens servirà de base per al segon article, que se centrarà en categoritzar la nova formació política en algunes de les categories ideològiques i polítiques que ens dona l’acadèmia.

Anàlisis del programa polític
Per analitzar el component ideològic de Podemos ens basarem en fonts d’informació primària, en el seu programa electoral. Distingim quatre punts molt diferenciats d’aquest programa:

1. Ciutadania vs. oligarquia
El tret més característic i popular de Podemos és el seu discurs contra l’anomenada casta política, és a dir, els polítics professionals que porten anys monopolitzant i patrimonializant els càrrecs públics d’aquest país i la seva relació interessada amb el poder econòmic i financer. Aquest discurs, pronunciat en les múltiples intervencions televisives del seu popular líder, afirma l’existència d’una elit política desconnectada dels problemes ciutadans perquè gaudeix d’uns privilegis econòmics derivats d’aquesta monopolització i patrimonialització dels càrrecs polítics i institucionals de la que parlàvem. Aquesta elit a més, treballa a les ordres del poder econòmic i financer, i es limita a satisfer els interessos d’aquest per mitjà de lleis o accions polítiques que sempre beneficien als que més tenen. La crítica rau llavors, en la contraposició d’aquesta elit política elegida pels ciutadans, però que no té res a veure amb els propis ciutadans, amb els electors, ja que ni viuen com ells, ni defensen els interessos que ells tenen, sinó que se n’aprofiten de la seva posició per tal d’aconseguir beneficis i prebendes. Divideix la societat en dos blocs antagònics: una elit política, econòmica i financera que té el poder i que aconsegueix quotes de riquesa altíssimes fent us d’aquest poder; i el poble o la ciutadania que pateix les conseqüències d’aquest repartiment desigual del poder i de la riquesa. Parla dels de baix contra els de dalt. Ara bé, no parla d’aquesta divisió en termes d’esquerra i dreta, sinó que ho trasllada al plànol de la postmodernitat i ho caracteritza en la batalla entre democràcia, representada per la ciutadania, contra oligarquia, formada per les relacions entre poder polític i poder econòmic i financer. El que el 15-M o Occupy Wall Street anomena el 99% vs. 1%.

2. Democràcia econòmica i social
Sobre economia, Podemos defensa el control d’aquesta per part dels poders públics. Per tal de fer-ho possible, la nova iniciativa política proposa una bateria de mesures que van des de l’auditoria ciutadana del deute, la creació d’una renta ciutadana bàsica que protegeixi als ciutadans dels vaivens del mercat, el control públic dels sectors estratègics de l’economia, la conversió del BCE en un banc públic al servei de la ciutadania i del creixement, l’elaboració d’un gran pla de rescat europeu per acabar amb el drama del atur, la creació d’una Agència Europea de Ràting pública i no finançada pels bancs, la fixació dels tipus d’interès per part d’una autoritat pública, transformar l’ICO en un banc de crèdit per aquells sectors exclosos, una orientació del model productiu cap al I+D, i sobre tot una nova reforma tributària orientada a la redistribució de la riquesa i a la progressivitat. Aquestes són les principals mesures de Podemos en relació a l’economia i totes estan orientades a exercir un control democràtic sobre el neoliberalisme i a acabar amb l’austeritat. A més, aquest control públic de l’economia es reforça amb la consolidació de tot un seguit de drets socials i econòmics com el dret al habitatge, el dret a la sanitat publica i el dret a l’educació publica.

3. Participació política ciutadana
Uns drets que per a ésser garantits hauran de venir acompanyats d’una refundació de la democràcia. És en aquest moment quan Podemos parla d’un nou procés constituent que garanteixi aquests drets com a drets inherents a la condició de ciutadania, és a dir, al mateix nivells que els drets civils i polítics conquerits durant les revolucions burgeses del S.XVIII i S.XIX. Aquest procés constituent que ha d’enterrar el règim de la Transició també ha de garantir els drets sexuals i reproductius, culturals, relacionats amb el treball, la informació o el coneixement. Podemos sustantivitza la democràcia: li atorga un contingut social, econòmic i cultural, com hem vist en l’anterior punt, que la transforma en quelcom més que en un mecanisme per elegir els representants polítics. Per acabar de donar-li més contingut a aquesta democràcia social, econòmica i cultural, agafa el guant llençat pel 15-M i defensa una participació total de la ciutadania per mitjà d’iniciatives legislatives popular a nivell europeu, pressupostos participatius o consultes a la ciutadania sobre les grans decisions polítiques, és a dir, democràcia participativa. Cerquen donar contingut a la democràcia i dotar-la d’un caràcter participatiu. Aquest seria el concepte de democràcia de la nova iniciativa popular i ciutadana.

4. Transparència política i institucional
Per últim ens queda tractar el tema de la transparència. Aquest apartat del programa de Podemos està dedicat única i exclusivament a acabar amb la corrupció política que tant preocupa als espanyols segons les darreres enquestes del CIS. Per tal d’assolir aquest objectiu, la formació de Pablo Iglesias planteja tot un seguit de mesures agrupades en el punt 5.6 del seu programa titulat Creació de mecanismes de control democràtic i mesures anticorrupció. Dins d’aquest punt hem de destacar mesures tals com la limitació de mandats en dos legislatures com a màxim per càrrec públic; rendició de comptes públic i regular davant els electors declarant el patrimoni anterior i posterior al nomenament en el seu càrrec, a més de justificar i desglossar les despeses derivades de la seva activitat política i pública; l’acabament amb les portes giratòries per mitjà de l’aplicació estricta del principi d’incompatibilitat entre un càrrec públic i qualsevol altre activitat econòmica; i la supressió dels privilegis econòmics que tenen els càrrecs públics tals com l’assoliment de la pensió màxima després de 7 anys cotitzats, l’abolició de la percepció de 2 o 3 diferents tipus de pensió del erari públic per a ex polítics i l’eliminació de les excepcions fiscals igualant-los amb la tributació de qualsevol altre ciutadà. Aquestes són, a grans trets, les mesures que Podemos destina a l’assoliment de la transparència política que reclama la societat d’ençà que el 15-M va prendre les places de les grans ciutats arreu l’Estat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s