Internet i els seus efectes en l’esfera política-administrativa Resposta

Joan Subirats
Professor Ciència Política UAB
@subirats9

Podem parlar d’impactes significatius d’Internet en els processos d’intervenció política i administrativa?. La resposta pot ser contradictòria, però el que no ofereix dubtes des del meu punt de vista és que estem en ple canvi d’època, i que en aquest interregne, el canvi tecnològic és l’element determinant.

En el camp de la política, de les polítiques i de la gestió pública, el que importa és analitzar les estratègies d’adaptació-transformació adoptades pels diferents actors i institucions, entenent que tot gran procés de canvi, i aquest ho és, posa en qüestió posicions de poder i processos considerats fins aleshores gairebé com “naturals”. El primer que cal abordar és si Internet és simplement un nou instrument, una nova eina a la disposició dels operadors polítics i dels gestors públics per a seguir fent el que feien, o significa una sacsejada radical, un canvi important en la forma de portar a terme la seva funció. Des del nostre punt de vista, i seguint una afortunada expressió de Mark Poster, Internet no és “un martell” nou que serveixi per a clavar més de pressa o amb major comoditat els “claus” de sempre. Aquesta visió reduix la revolució tecnològica i social que implica Internet a un mer canvi d’instrumental operatiu. Des d’aquesta perspectiva, les relacions de poder, les estructures organitzatives, els procediments administratius o les jerarquies i intermediacions establertes, no variarien. El que quedaria afectada és la seva eficiència, la seva rapidesa, la seva forma concreta d’operar, però no, com dèiem, la lògica dels processos, les dinàmiques d’intermediació o els equilibris de poder. En canvi, si entenem que Internet modifica la forma de relacionar-nos i interactuar, fins al punt que pot alterar o prescindir totalment dels processos d’intermediació pre-existents, generant vincles i llaços molt més directes i horitzontals, coincidirem que estem davant un canvi en profunditat de les nostres societats. No forçosament millor, no forçosament més just, però sens dubte transcendent. Des d’aquest punt de vista, Internet podria ser l’expressió d’un altre ordre social, un altre “país”. No ens hauria doncs d’obligar només a modificar les respostes, sinó que ens hauria de portar a replantejar les preguntes.

La veritat és que, fins a ara, moltes vegades, quan s’ha fet referència a expressions com “e-democracy” o “e-government”, el que hem vist és que no s’ha posat en qüestió ni el que es feia ni la forma de fer-ho, sinó que més aviat s’ha buscat en el nou recurs tecnològic disponible una forma més eficient, més àgil, més ràpida de portar a terme les rutines procedimentals prèvies. Sense sortir, per tant, de la lògica instrumental, o “martell” a la qual abans al·ludíem. En general, aquests processos de millora i d’innovació via Internet no han tractat tant l’explorar noves preguntes o reformulacions de les ja existents, sinó que s’han situat en l’estricte camp de la millora del que ja es feia.

Sense menysvalorar els avanços que s’han anat fent, el problema és que aquestes millores en la forma de gestionar les polítiques i en els canals de comunicació entre ciutadania i administracions públiques, no creiem que estiguin realment responent als problemes de dèficit democràtic i de “societat allunyada” (Walzer) que estan molt presents en l’escenari actual. Estem assistint al sorgiment d’una societat en la qual la relació i la possibilitat de compartir formen part intrínseca de la comunicació, i no són un simple resultat o subproducte d’aquesta comunicació. Els dos elements clau són la creixent subjectivitat o individualització dels actors (que no forçosament desemboca en l’individualisme) i l’enorme facilitat de comunicació que generen les TIC. En aquest context es dóna una gran demanda d’autonomia (que va més enllà de l’esquema llibertat-control tradicional de la societat moderna), sorgeixen mercats alternatius, apareixen noves xarxes i agregats socials, i emergeixen noves cultures que fan de la diferència el seu valor afegit.

La política, la configuració i implementació de les polítiques, en aquest escenari, es tornen menys previsibles, més difuses, adquirint característiques diferents en cada àmbit, sense que puguin seguir considerant-se monopoli dels poders públic o vedat tancat de les administracions públiques. Per sota i en la seva perifèria, s’ha anat teixint un entramat cívic, fonamentat en les lògiques i els béns relacionals. És precisament aquest aspecte autònom i relacional el que caracteritzaria aquest nou teixit social. En aquesta fragmentació, plena de potencialitats i de possibilitats, però també de riscos, pot resultar difícil reconciliar pluralisme amb justícia, diversitat amb pertinença o democràcia amb diferència. No podem doncs caure en un ciberoptimisme ingenu, i convé recordar que les dinàmiques de la xarxa poden generar noves jerarquies, controls i monopolis. El que està en joc, en definitiva, no és solament el repensar com Internet pugui afectar a les institucions polítiques i la ciutadania, sinó que la profunditat dels canvis que genera i generarà Internet podrien dur a qüestionar-nos la posició, els rols i modalitat d’intermediació i d’interacció que han vingut caracteritzant a les institucions polítiques. En aquest context, les TIC permeten l’ampliació de l’espai públic, entès no com una esfera pròpia de les institucions representatives, sinó com un marc de resposta col·lectiva a problemes comuns.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s