Adrià Sala i Bartrina. Politòleg i economista. Investigador en l’àmbit de la gestió pública. Becari de Recerca a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Twitter (X): @adria4sala

Al debat públic, sovint es parla dels parcs eòlics únicament com un conflicte de ‘justícia distributiva’. És a dir, com un conflicte que es genera perquè la instal·lació d’energia eòlica té com a resultat uns guanyadors (les empreses promotores, els consumidors d’electricitat, etc.) i uns perdedors (els veïns propers als parcs, les empreses hoteleres, els pescadors, etc.). En conseqüència, la solució que habitualment s’ha donat a aquest problema ha estat que les empreses promotores dels parcs, o l’administració pública, ofereixin compensacions econòmiques als col·lectius més afectats pels projectes. Ras i curt, s’entén que el conflicte es resol si els guanyadors compensen als perdedors.

Ara bé, aquest marc s’ha mostrat poc eficaç, perquè oblida una part important del que implica la justícia. Quan parlem de justícia, també cal que tinguem en compte allò que s’ha anomenat ‘justícia processal’ i que, com indica el nom, es refereix a aquells aspectes que tenen a veure amb els processos que ens porten a uns resultats determinats. Dit d’altra manera, sense una bona planificació, oberta i inclusiva, les compensacions sovint s’interpreten com a suborns i el descontentament ciutadà creix. Per tant, l’èxit de la transició energètica depèn, també, de com s’aborden preguntes com les següents: La informació que es dona a la ciutadania és suficient i accessible? De quina manera s’inclou la ciutadania en la presa de decisions? Totes les veus s’han escoltat per igual?

Aquest és el punt de partida de la investigació “Justícia Processal en la Planificació de l’Energia Eòlica”[i]. La investigació se centra en la planificació dels projectes d’energia eòlica a l’Alt Empordà, un tema que, no hi ha lloc a dubte, ha estat envoltat d’un conflicte intens els darrers anys. Per un costat, al peudemont de l’Albera, el projecte del parc eòlic Galatea, que compta amb l’autorització de la Generalitat de Catalunya, pretén generar 48,94 MW de potència elèctrica amb nou aerogeneradors. Tanmateix, l’avenç del projecte es dificulta pel rebuig d’ecologistes i veïns[ii], en un paratge excepcional que viu de vinyes, oliveres i turisme rural.

Per l’altre costat, a pocs quilòmetres de distància, diverses empreses han presentat els seus projectes per al que serà el primer parc eòlic marí a Catalunya. Els aerogeneradors se situaran a una zona propera al Golf de Roses, després que així ho aprovés l’any passat el Govern Espanyol (amb competències exclusives sobre l’espai marítim) amb la publicació dels Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim[iii]. En aquest cas, l’oposició senyala les potencials afectacions mediambientals en una zona d’una alta biodiversitat, que s’afegeixen a les preocupacions del sector turístic i pesquer; mentre que els promotors dels projectes posen sobre la taula la possibilitat de produir fins a 500 MW de potència elèctrica, és a dir, un 45% del consum elèctric actual de la província de Girona.

A través de l’estudi d’aquests dos conflictes, la investigació busca complementar la recerca que autors com Sergi Saladié[iv] o Christos Zografos[v] havien centrat a les comarques meridionals de Catalunya, el principal destí de l’energia eòlica al principat[vi]. Ara la problemàtica es desplaça a l’Empordà però, en essència, es tracta del mateix conflicte no resolt que fa dècades que dura a Catalunya i arreu. Un conflicte que és difícil de resoldre perquè és polièdric, complex i ple de matisos, com retratava recentment, i amb un gran èxit, el film As bestas.

Així doncs, ens trobem, indubtablement, davant d’un d’aquests ‘problemes maleïts’ (wicked problems) que l’administració sembla no saber com afrontar amb èxit, marcats per la complexitat, el conflicte i la incertesa. El repte és majúscul: ens cal trobar les eines que ens permetin superar aquest context incert i polaritzat, buscant punts d’entesa que ens permetin reconciliar la necessitat d’impulsar la transició energètica amb les demandes i preocupacions del territori. Citant a Quim Brugué[vii], es tracta de passar “De l’Aquí No a l’Així Sí”, trobant aquelles estratègies (sempre provisionals i en revisió constant) que ens permetin avançar cap a un desplegament més just de l’energia eòlica arreu del territori. A continuació, i fruit dels resultats de la investigació, es plantegen tres idees concretes per incorporar la justícia processal a la planificació dels parcs eòlics.

Primer de tot, el sector públic ha de prendre des de l’inici un rol proactiu en la planificació territorial de les energies renovables. Si la dècada passada va ser, com se sol argumentar, la dècada perduda de les renovables a Catalunya és perquè el sector públic encara adoptava un rol passiu, com un mer supervisor de la transició energètica. En altres paraules, habitualment han estat les empreses privades les que han establert els termes i condicions de les renovables: a on ubiquem els projectes, quina potència elèctrica ens cal generar… Una millor planificació implica que siguin les institucions democràtiques les que prenguin aquelles decisions amb una dimensió estratègica i sistèmica. Cal, doncs, que el sector públic no defugi el conflicte, sinó que abordi sense complexos el debat sobre com i on volem distribuir la producció d’energia renovable al territori.

Com a segon aspecte clau, en la implementació dels projectes ens cal una administració que s’obri a la ciutadania més enllà dels requeriments legals vigents. Els mecanismes actuals d’audiència i informació pública  (establerts en la Llei d’avaluació ambiental[viii]) topen amb algunes limitacions pràctiques que els impedeixen ser veritablement oberts a la ciutadania. Sovint, els col·lectius directament afectats topen amb barreres per a participar-hi, no els arriba la informació o no disposen dels recursos ni la capacitat tècnica per enfrontar-s’hi. Per tal que ningú es quedi enrere, cal repensar els processos des de la perspectiva de l’usuari, el ciutadà, defugint lògiques que la ciutadania sovint percep com excessivament tancades, feixugues o burocràtiques. En aquesta línia, l’Avantprojecte de llei de participació ciutadana[ix], en cas d’arribar a bon port, permetria un avenç en aquesta direcció.

L’últim aspecte, també imprescindible, és potenciar el rol de les institucions locals, per tal de planificar amb el territori però, sobretot, des del territori. Els ens locals són els que gaudeixen d’una posició més pròxima a la ciutadania i, per aquest motiu, sovint disposen d’un coneixement privilegiat del territori. A més, són les primeres a les què acudeixen els ciutadans quan tenen dubtes, demandes o queixes dels projectes d’energia renovable que s’impulsen al seu entorn. Per tant, ens cal superar les lògiques top-down o de-dalt-a-baix per avançar cap a un model de governança multinivell, en el qual el món local hi ocupi una posició central. Això implica, entre altres coses, dotar a les institucions locals dels recursos necessaris (econòmics, per descomptat, però també tècnics) per adoptar un rol prepositiu, que contribueixi a gestionar el conflicte i la incertesa al llarg del procés.

Nota: Aquest article és fruit d’una investigació pel Treball de Fi de Grau del grau en Filosofia, Política i Economia (FPE). Recentment, el treball ha estat guardonat primer, amb el Premi Miquel Caminal al millor TFG en Ciència Política, organitzat pel Colpis, i segon, amb el Premi Arcadi Oliveras, que impulsa la Fundació Autònoma Solidària, al millor TFG del grau FPE. M’agradaria fer constar, doncs, el meu agraïment sincer a les dues organitzacions responsables.

---

[i] SALA, Adrià (2023). “Justícia Processal en la Planificació de l’Energia Eòlica”. Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (Colpis). Pot consultar-se a: https://intranet.colpis.cat/files/documents/1026_material.pdf

[ii] COLL, Santi (2024, 13 de març). “Enel Green Power denuncia als Mossos la caiguda de les dues torres del Parc Galatea de la Jonquera”. Diari l’Empordà. Pot consultar-se a: https://www.emporda.info/comarca/2024/03/13/enel-green-power-denuncia-mossos-caiguda-torres-parc-galatea-jonquera-99417266.html

[iii] Real Decreto 150/2023, de 28 de febrero, por el que se aprueban los planes de ordenación del espacio marítimo de las cinco demarcaciones marinas españolas. Publicat a: BOE núm. 54 4/3/2023, páginas 32350 a 32578 (229 págs.). Pot consultar-se a: https://www.boe.es/eli/es/rd/2023/02/28/150

[iv] SALADIÉ GIL, Sergi (2016). Paisatge i conflictes territorials a les comarques meridionals de Catalunya. TDX (Tesis Doctorals en Xarxa): Universitat Rovira i Virgili. Pot consultar-se a: http://hdl.handle.net/10803/379827

[v] ZOGRAFOS, Christos, & MARTÍNEZ-ALIER, Joan (2009). “The politics of landscape value: a case study of wind farm conflict in rural Catalonia”. Environment and Planning A, 41(7), 1726-1744. Pot consultar-se a: https://doi.org/10.1068/a41208

[vi] Generalitat de Catalunya (2024). “visor sobre l’estat de tramitació ambiental dels projectes d’energies renovables a Catalunya”. Visitat el 9 de maig de 2024. Pot consultar-se a: https://mediambient.gencat.cat/ca/detalls/Articles/visor

[vii] BRUGUÉ, Quim (2007). “De l’Aquí No a l’Així Sí. Orientacions per planificar polítiques amb impacte territorial”. Generalitat de Catalunya. Pot consultar-se a: https://governobert.gencat.cat/ca/participacio-ciutadana/mon-local/guies-de-participacio-ciutadana-al-mon-local/orientacions-per-planificar-politiques-amb-impacte-territorial/index.html

[viii] Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental. Publicat a: BOE núm. 296, 11/12/2013. Pot consultar-se a: https://www.boe.es/eli/es/l/2013/12/09/21/con

[ix] Avantprojecte de llei de participació ciutadana, de 13 de Febrer de 2024. Generalitat de Catalunya. Pot consultar-se a: https://participa.gencat.cat/processes/avantprojecteparticipacio

IMATGE: “Recreació del Parc Eòlic Tramuntana” – Agència Catalana de Notícies