La comunicació electrònica 4

Francesc Núñez. Doctor en Sociologia

Per a la majoria de la població d’aquest planeta, a hores d’ara, la comunicació electrònica forma part del teixit de les seves vides. Milers de milions de persones parlen diàriament per telèfon, fan servir internet o envien algun tipus de missatge electrònic. Sigui quina sigui la rellevància de la comunicació electrònica en la vida quotidiana o a l’hora de teixir la xarxa de relacions, no es pot ignorar que les tecnologies digitals, en les seves múltiples versions, i especialment la comunicativa, han transformat profundament i àmpliament les formes d’organització econòmica, política i social d’un món globalitzat. More…

Anuncis

L’organització territorial: un xoc de poders polítics Respon

Núria Creus. Politòloga

El debat sobre l’organització territorial de Catalunya està permanentment obert, molt especialment pel que fa a l’àmbit supramunicipal. Així, l’existència de comarques i províncies (i els ens que les regulen, Consells Comarcals i Diputacions Provincials) és constantment posada en entredit i, juntament amb un nombre elevat d’entitats amb personalitat jurídica pròpia, conformen una estructura supramunicipal complexa que ningú no pot negar que, mal organitzada, ha acabat portant a duplicitats i poca racionalitat, just l’efecte contrari del que seria desitjable. More…

La batalla per l’opinió pública internacional 1

Toni Cruanyes. Politòleg i corresponsal de TV3 a París

La major dificultat que ha tingut Catalunya fins ara per vendre’s bé al mercat internacional de les nacions és el fet de no tenir clar quin és el nostre producte. Tenim problemes perquè Catalunya no és un Estat ni és tampoc una regió. L’opinió pública internacional té dificultats per trobar un exemple homologable de què és Catalunya. More…

Democràcia i nació al segle XXI 1

Jaume López. Professor de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra
Coordinador d’aquest monogràfic

A parer de no poques opinions nació i segle XXI són dos termes antitètics. S’identifica la nació amb una cosa caduca, decimonònica i completament oposada a tot allò que caracteritza els nostres temps regits per la globalització que esborra les fronteres i els cosmopolitisme entès com una mena de ciutadania universal. More…

D’aquí al referèndum 1

Ivan Serrano
Politòleg. Investigador postdoctoral de l’IN3-Universitat Oberta de Catalunya

La teoria política distingeix entre dos grans tipus de secessió. D’una banda, la bilateral, fruit de l’acord entre l’Estat i el territori secessionista sobre el procés per determinar el suport a la independència i posteriorment negociant aspectes com el repartiment d’actius i deutes entre els Estats resultants, la participació en institucions internacionals, etc. D’altra banda, les secessions unilaterals, que es produeixen sense el consentiment de l’Estat. More…

El dret a decidir com a estratègia de moviment Respon

Ricard Vilaregut. Doctor en Ciència Política per l’IGOP-UAB, i director del Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN).

Els moviments socials, entesos com actors col·lectius que pretenen intervenir en el debat públic, desenvolupen tot un seguit d’estructures organitzatives, repertoris de mobilització, i especialment, estratègies discursives, per tal de posar el seu tema al bell mig de l’agenda política. More…