Emilio Román Rodrigálvarez. Politòleg doctorant en Ciències Polítiques.

On amagaries un arbre perquè ningú no hi parés atenció? En un bosc.

Des del COLPIS se’m va contactar per elaborar una anàlisi sobre una nova plataforma política situada en l’òrbita de l’anomenada “extrema dreta”, arran del ressò mediàtic que ha tingut en diversos mitjans de comunicació: el diari El País, amb l’article «El Despertar: la derecha joven que impacta en las redes congrega a más de 6.000 fieles en Madrid», la revista digital Crític, amb el titular «El Despertar, la nova dreta jove que triomfa a les xarxes socials, torna a Catalunya», el programa de Espejo Público amb “El Despertar’, el plan de 6.800 jóvenes un sábado tarde: “Esto no va ni de izquierdas ni de derechas”, la revista católica digital Ecclesia amb ¿Qué despierta realmente El Despertar?, i Vozpopuli amb ‘El Despertar’: “Queremos reactivar la conversación, algo roto en España” han contribuït a intentar situar parcialment aquest fenomen en l’agenda informativa.

A partir d’aquí, sorgeix la pregunta central de l’anàlisi:

Constitueix El Despertar una nova eina politico-cultural susceptible de ser categòricament classificada mitjançant com neoliberalisme, neoconservadorisme, neotradicionalisme, neocatolicisme, o bé ens trobem davant d’un relat periodístic fortament condicionat per una lluita partidista i ideològica?

Context internacional e interès mediàtic

Per aprofundir en l’anàlisi ideològic d’El Despertar, cal contextualitzar les raons de l’interès mediàtic creixent envers les plataformes digitals vinculades a l’esfera d’influència de l’extrema dreta. Aquest corrent polític es troba en clara expansió en les democràcies de l’esfera geopolítica euroamericanes: s’ha cristal·litzat com a estat d’opinió, està aconseguint articular majories parlamentàries en diversos països de la Unió Europea i d’Hispanoamèrica, disposa d’un referent mundial amb la figura del president autòcrata Donald Trump i, en molts casos, accedeix a governs o condiciona de manera significativa els resultats electorals.

Aquesta dinàmica s’ha evidenciat en processos electorals recents com els de Xile, Argentina, l’Equador o Romania, així com en els resultats a la República Txeca, als Països Baixos o en les darreres eleccions presidencials portugueses. Aquests escenaris apunten cap a models de confrontació electoral similars al cas francès, en què qualsevol candidatura amb possibilitats de governar acaba enfrontant-se al referent de l’extrema dreta com a principal adversari.

Context europeu

En coherència amb aquest escenari internacional, Europa es troba immersa en un context d’efervescència política marcat pel creixent autoritarisme i  militarisme, que amplifiquen la seva presència arreu del món i fan que els fantasmes de l’imperialisme planen sobre Europa.. Tal com s’ha assenyalat reiteradament, entre els Estats Membres europeus, existeixen tendències polítiques per  convertir els Estats en “democràcies il·liberals” o “autoritarisme electoralista“[1], tenint el cas d’Hongria com a exemple paradigmàtic.

En aquest marc general, també es constata “un tendencial desplazamiento hacia la derecha de las formaciones moderadas (conservadoras, democratianos y liberales) y de buena parte de la socialdemocracia” (Rodríguez-Aguilera de Prat, 2019:122).

Context espanyol i català

Des d’una perspectiva espanyola, aquesta situació es veu clarament condicionada a tot al país, per la presència de Vox i la seva irrupció en espais de poder, especialment a través dels processos electorals autonòmics recents, a l’espera de les properes eleccions generals. Aquest fenomen expansió ja s’ha fet evident en comicis com els d’Extremadura i Aragó, i resta pendent d’observar la seva evolució en comunitats autònomes com Castella i Lleó o les properes eleccions a Andalusia.

De la mateixa manera, en les darreres eleccions europees va emergir una nova forma de moviment polític amb estructura de partit, de caràcter autoritari i corporatiu, nascut a l’empara de l’era digital: Se acabó la Fiesta.

En l’àmbit català, s’assisteix al final de l’anomenada “excepció catalana”, amb el ressorgiment de l’antiga Plataforma per Catalunya, que ha evolucionat cap a l’actual Aliança Catalana, encapçalada per l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols. Aquest fenomen ha estat analitzat pel professor i col·legiat Xavier Torrens, que n’ha aportat claus interpretatives amb la seva obra “Salvar Catalunya”.

Joventut

Paral·lelament, cada vegada és més present la idea mediàtica que una part de la joventut, especialment a través de les xarxes socials, manifesta actituds conservadores i reaccionàries, amb biaixos ideològics que manifesten una nova tendència generacional on les seves ” identidades políticas y patrones de afiliación seguirán moldeando el futuro del discurso político en España” (Díez, R., 2025:22).

És en aquest context que, des de l’àmbit digital i sense haver-se constituït encara com a agents polítics consolidats, apareixen plataformes com Despertar i It’s Time to Think. Des de la ciència política, aquests projectes ofereixen una oportunitat analítica rellevant, ja que permeten estudiar, en una fase embrionària, les seves matrius nuclears i la seva orientació ideològica potencial.

Anàlisi d’El Despertar, It’s Time to Think i el conglomerat TheNomba

Per entendre aquestes plataformes digitals, cal tenir present dos elements rellevants del comportament polític.

El primer element, es que el comportament polític pot analitzar-se a partir de la relació entre estímuls, filtres actitudinals i conductes. Els estímuls —com situacions, conflictes, actors o símbols— són interpretats a través d’un filtre format pel conjunt d’actituds individuals, que integra dimensions cognitives, afectives, valoratives i intencionals. Aquest procés dona lloc a conductes polítiques concretes, com opinions, adhesions o inhibicions, així com a orientacions generals com l’interès per la política, la percepció d’eficàcia, la proximitat ideològica o la valoració del sistema polític i de les seves institucions (Vallès, Puig i Martí, 2015: 259-260).

El segon element que s’ha de tenir en consideració es que les societats occidentals contemporànies es troben tensionades per un conflicte estructural de valors materialistes i postmaterialistes, tal com va desenvolupar Ronald Inglehart. Els primers responen a contextos de necessitat vinculats a la seguretat física i econòmica; els segons emergeixen quan aquestes necessitats estan raonablement satisfetes i s’associen a l’autorealització, la qualitat de vida o la protecció del medi natural i cultural (Vallès, Puig i Martí, 2015: 277).

A partir d’aquest marc analític, la pregunta pertinent és: què és El Despertar?

Segons la seva pròpia pàgina web, El Despertar es presenta com un moviment social digital orientat a interpel·lar la joventut i les seves problemàtiques, situades en la intersecció entre valors materialistes i postmaterialistes. Ho fa mitjançant un llenguatge genèric i l’ús recurrent de “significantes vacíos”, amb la voluntat de configurar-se com un espai de construcció de comunitat crítica amb el sistema polític i de valors actual, tot reivindicant la necessitat de reestructurar la societat des de les seves arrels.

Tanmateix, el discurs que es construeix a partir del seu manifest, les xarxes socials i les interaccions de l’organització presenta, en l’actualitat, una baixa intensitat ideològica, que dificulta una classificació categòrica de l’organització. Així mateix, els eixos ideològics queden diluïts en la diversitat, aparentment transversal, dels participants, tot i que les seves matrius nuclears i la seva orientació ideològica potencial tendeixen a escorar-se cap a posicions conservadores.

No obstant això, l’anàlisi suggereix que la clau interpretativa d’El Despertar no rau principalment en la seva dimensió ideològica. sinó en la seva inserció dins d’una estructura organitzativa de caràcter empresarial. En aquest sentit, ens trobem davant d’un conglomerat format per quatre organitzacions interrelacionades, que operen de manera coordinada tot i presentar-se públicament com a iniciatives diferenciades.

D’una banda, hi ha les organitzacions de caràcter instrumental o secundari, format per El Despertar, It’s Time to Think, Aladetres, que es presenten amb una aparença poc ideologitzada i amb una estructura interna flexible. Aquestes plataformes funcionen principalment com a eines de possibilitat que busquen tenir incidència en el comportament polític primari: El Despertar com a moviment social, It’s Time to Think com a laboratori d’idees, i Aladetres com a altaveu mediàtic amb invitats.

D’altra banda, aquestes plataformes actuen com a canals de difusió, legitimació i captació de potencials alumnes o clients per a la matriu central del conglomerat, que és l’empresa TheNomba.

En aquest context, l’anàlisi dels perfils del professorat de TheNomba, els convidats majoritaris d’Aladetres i els referents d’El Despertar, tot i que aquesta orientació no sempre es manifesta de manera explícita, el conjunt del conglomerat podria situar-ho dins l’esfera liberal-conservadora i democratacristiana. Tanmateix, aquesta afirmació, però, requeriria un anàlisi  de major profunditat a partir de la metodologia qualitativa i quantitativa, que permetés examinar amb rigor els perfils ideològics dels actors implicats.

Conclusions

TheNomba emergeix com l’actor central en la construcció d’un conglomerat empresarial politico-cultural que, tot i presentar-se com a poc ideologitzat en la seva estructura formal, mostra objectius i biaixos favorables als valors liberal-conservadors i democratacristians, aparentment al marge de les estructures polítiques tradicionals. Tanmateix, amb la informació disponible actualment, no és possible catalogar categòricament aquestes organitzacions com a neoliberals, neoconservadores, neotradicionalistes o neocatòliques.

Més aviat, es tracta d’una acadèmia que ha creat un conglomerat empresarial amb dos objectius principals: d’una banda, incidir en les fases primàries del comportament polític, generant estímuls i predisposant conjunts d’actituds que poden cristal·litzar conductes polítiques; i, de l’altra, utilitzar les plataformes associades no només per al primer objectiu, sinó també com a canals de captació de nous alumnes o clients. Això implica que, en el cas del conglomerat TheNomba, no és suficient centrar-se en la catalogació potencial ideològica de cada projecte, sinó que cal analitzar el seu mecanisme d’influència silenciosa, però visible sobre orientacions i actituds cap a la joventut.

D’altra banda, la detecció d’una estructura empresarial darrere d’aquestes plataformes posa de manifest la necessitat d’un periodisme més profund i rigorós, capaç d’anar més enllà dels continguts virals i de les aparences mediàtiques. Existeix, per tant, un camp d’anàlisi i possible investigació periodística rellevant sobre la vinculació entre l’entorn empresarial de TheNomba, els seus col·laboradors i el món polític i mediàtic associat a l’esfera liberal-conservadora i democratacristiana. Aquesta és una tasca que, a dia d’avui, ha estat abordada de manera limitada, ja que els mitjans de comunicació han preferit centrar-se en l’impacte mediàtic immediat i en discursos de confrontació partidista.

Per últim, convé recordar que cap realitat social és immutable, sinó que es troba travessada per lluites de poder culturals orientades a la consolidació d’un determinat conjunt de valors dominants, i encara menys en les societats democràtiques, on les voluntats i els interessos es manifesten periòdicament a través de les eleccions als parlaments. Les societats són dinàmiques i experimenten processos de canvi tant graduals com disruptius, sovint associats a grans mutacions tècniques i econòmiques que comporten transformacions en els sistemes de valors dominants (Vallès, Puig i Martí, 2015:275). En aquest context, el seguiment i l’anàlisi d’iniciatives com TheNomba amb el seu conglomerat, és fonamental per comprendre les maneres com es configuren actituds, narratives i comunitats polítiques en l’era digital, i per anticipar, amb rigor, les implicacions que poden tenir sobre la democràcia i els sistemes de valors emergents.

En definitiva, vull finalitzar l’article amb la mateixa frase que al principi:

On amagaries un arbre perquè ningú no hi parés atenció? En un bosc.

Bibliografia:

Díez, R. (2025). Los jóvenes en España: ¿se están moviendo a la derecha? Una perspectiva liberal-conservadora. Revista Española De Sociología, 34(3), a273. https://doi.org/10.22325/fes/res.2025.273

Rodríguez-Aguilera de Prat, C. [Cesáreo]. (2024). Tecnocracia y populismo en la política europea. Catarata. Vallès, J. M. [Josep María], & Puig, S. M. [Salvador Martí]. (2015). Ciencia política: un manual. Grupo Planeta Spain.

---

[1] Aquest terme es refereix a sistemes polítics de països de “Europa central i Oriental, Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina. Es tracta de règims que permeten la celebració d’eleccions periòdiques, però sense comptar amb les garanties de drets i llibertats que haurien de regir-les” (Vallès, Puig i Martí, 2015: 2011).