Laia Márquez Muñoz. Investigadora al Grup d’Administració Digital i Electrònica de la UOC i doctoranda a la Universitat de Girona. @laiamm2000

IA aplicada al sector públic

La intel·ligència artificial (IA) ha deixat de ser una ciència-ficció per convertir-se en una eina present i decisiva per a la transformació de les administracions públiques. La IA pot ajudar a construir unes institucions més eficients, properes i transparents.

Una nova generació de serveis públics

En un context marcat per la digitalització i l’exigència de més qualitat i rapidesa en l’atenció ciutadana, la IA es presenta com un recurs clau per millorar la gestió interna i la prestació de serveis.
Ja és habitual trobar assistents virtuals en webs institucionals que resolen dubtes sobre tràmits. O inclús, la IA s’utilitza per a detectar possibles fraus en subvencions.
L’objectiu és clar: millorar la presa de decisions i reduir les càrregues administratives, permetent que els professionals públics dediquin més temps a les tasques de valor afegit i al contacte directe amb la ciutadania.

Beneficis i potencial transformador

Els avantatges de la IA per al sector públic són nombrosos. En primer lloc, l’eficiència: les màquines poden processar grans volums d’informació en pocs segons, accelerant tràmits i estalviant costos. En segon lloc, la precisió: la IA pot reduir errors humans i augmentar la coherència en la gestió de dades. I finalment, la millora del servei: la ciutadania pot obtenir respostes més ràpides, personalitzades i accessibles.
Més enllà dels guanys operatius, la IA també obre la porta a una administració basada en dades . Això vol dir utilitzar la informació per a dissenyar polítiques públiques més fonamentades i adaptades a la realitat social.

Els reptes ètics i institucionals

La incorporació de la IA al sector públic no està exempta de riscos. La protecció de dades personals és un dels grans reptes, especialment en entorns on la informació ciutadana és sensible. També cal abordar la qüestió dels biaixos algorítmics, que poden reproduir o amplificar desigualtats si els models no són transparents ni auditables.
Un altre punt crític és la necessitat de transparència i rendició de comptes. Quan una decisió administrativa és automatitzada, la ciutadania té dret a saber com s’ha pres. Això exigeix el desenvolupament de marcs legals i ètics que garanteixin l’explicabilitat dels algoritmes i la supervisió humana en processos sensibles.
A més, cal una transformació cultural dins de les pròpies administracions. La IA no es pot implantar amb èxit si no hi ha una aposta clara per la formació del personal públic, la col·laboració interdisciplinària i la governança responsable de les dades.

Cap a una intel·ligència artificial pública i ètica

El futur de la IA en el sector públic passa per un equilibri entre innovació tecnològica i valors democràtics. Cal promoure sistemes oberts, auditables i orientats al bé comú. Això inclou la creació de laboratoris d’innovació pública que explorin nous usos de la IA de manera experimental, i la implicació activa de la ciutadania en el debat sobre els límits i finalitats d’aquestes tecnologies.
L’administració té una oportunitat única per liderar un model d’IA diferent del que impulsa el sector privat: una IA al servei de les persones, que reforci la confiança en les institucions i promogui una gestió pública més justa, eficient i participativa.

Conclusió

La intel·ligència artificial no és una finalitat en si mateixa, sinó una eina que pot ajudar-nos a repensar la manera com gestionem el bé comú. Si es fa amb criteris ètics, transparents i centrats en la ciutadania, la IA pot convertir-se en un motor de transformació pública i social.
El repte, doncs, no és només tecnològic, sinó profundament humà: com utilitzar la intel·ligència artificial per fer més intel·ligent la nostra manera de governar.