Sergi Artacho Martínez. Politòleg. Coordinador del nou Observatori d’Administració Digital. Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana, Departament de Presidència, Generalitat de Catalunya. @SergiArtacho

En la societat actual, on ens trobem en plena transformació digital, les dades s’han convertit en un recurs imprescindible. La seva correcta recopilació, gestió i anàlisi ens permet comprendre millor la realitat, optimitzar processos i prendre decisions més encertades. El veritable valor d’aquestes dades rau en la capacitat de convertir-les en informació significativa i aplicar-les en la presa de decisions estratègiques (Tuneu Puig, 2023).

Les dades són essencials per a la presa de decisions informades en tots els àmbits de la societat actual. Des de la sanitat fins a la gestió empresarial o l’administració pública, la seva aplicació ha revolucionat la manera com abordem els desafiaments i busquem solucions eficients. Integrar les dades en les activitats diàries ha transformat profundament la nostra forma de treballar i viure (Strategic Platform, 2024).

Quan parlem de la importància d’obtenir i processar dades per generar informació útil en les nostres tasques, cal destacar el seu paper essencial en l’avaluació i la millora contínua, especialment en un món en constant canvi. Tot i aquesta evolució, la presa de decisions basada en dades no és una pràctica nova, sinó que ha existit al llarg de la història. Ja ho va remarcar el físic britànic Lord Kelvin amb la seva famosa cita: “Tot allò que no es defineix, no es pot mesurar. Tot allò que no es mesura no es pot millorar. Tot allò que no es millora, es degrada sempre”.

El que ha canviat radicalment en l’actualitat és l’escala i la velocitat amb què podem recollir, processar i utilitzar dades gràcies a les tecnologies digitals. La transformació digital ens permet aprofitar aquest potencial per prendre decisions més precises, basades en evidències contrastades, i no només en intuïcions.

No obstant això, el repte no és només disposar de dades, sinó saber gestionar-les adequadament i amb un propòsit clar. Ens trobem en un moment en què generem volums massius d’informació de manera constant, però sovint aquesta informació està dispersa, desestructurada o senzillament no s’aprofita. Les administracions públiques tenen a la seva disposició una gran quantitat de dades sobre el funcionament dels serveis i les necessitats de la ciutadania, però si no estan degudament ordenades, contextualitzades i analitzades, perden el seu valor estratègic.

Si centrem aquesta anàlisi en la part que ens pertoca, l’administració digital, l’adopció de tecnologies digitals no és un objectiu en si mateix, sinó un mitjà per oferir serveis més eficients, accessibles i transparents. Però, com podem saber com s’està desenvolupant la transformació digital? Com podem identificar els punts de millora? Com identifiquem els beneficis d’aquesta transformació digital?

L’Observatori de l’Administració Digital

L’Observatori de l’Administració Digital (OAD) neix de la necessitat de sistematitzar i agrupar les diverses fonts d’informació disponibles i proporcionar una font única, global, completa, integrada, fiable i accessible, amb l’objectiu de millorar l’accés a la informació i al coneixement. Aquest observatori actua com a catalitzador de les diferents fonts de dades de les eines corporatives de l’Administració Digital de la Generalitat de Catalunya, per tal de mostrar dades i indicadors que facilitin la presa de decisions basades en informació precisa i objectiva. En la fase inicial del projecte, es va comptar amb la col·laboració del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya i de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), mitjançant un estudi finançat per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), per donar suport en la definició d’indicadors.

L’Observatori ofereix una visió interna detallada que permet obtenir informació d’indicadors desagregats. Això facilita al personal de la Generalitat observar la situació tant global com específica de la transformació digital i prendre decisions. Alhora, proporciona un portal públic on els indicadors es presenten de forma senzilla i entenedora per a qualsevol mena de públic on es mostra l’esforç que està fent la Generalitat per adaptar els serveis públics i la seva gestió a les noves tecnologies digitals. Així mateix, posa en relleu els beneficis d’aquesta transformació per a la ciutadania.

El 14 de desembre de l’any 2024, la Generalitat de Catalunya va publicar l’Observatori de l’Administració Digital (OAD). Aquest nou portal explica i visibilitza el procés de transformació digital de la Generalitat i els seus beneficis, presentant dades i indicadors de manera accessible i comprensible per a tota la ciutadania.

L’OAD mostra informació agrupada en tres grans àmbits de la transformació digital: l’agilització de serveis públics, l’ús de dades i la ciberseguretat. Per a cada un d’ells, s’exposen un seguit d’indicadors i gràfiques d’interès públic, els quals s’articulen al llarg de narratives per a una interpretació fàcil i intuïtiva, que posa en relleu el valor i els beneficis del gran esforç que la Generalitat està fent per adaptar-se a la realitat digital d’avui. Als continguts actuals s’hi aniran afegint nous àmbits i narratives que permetran explicar els beneficis d’una Generalitat més digital des de totes les seves dimensions: la relació amb la ciutadania, les infraestructures, la tecnologia, les persones, entre d’altres. 

Així, a través d’una interfície gràfica intuïtiva, la ciutadania pot explorar indicadors clau com el nombre de tràmits digitalitzats, la reutilització de documents i la posició de Catalunya en el rànquing europeu de transformació digital (Índex DESI).

Per aquells perfils més especialitzats, com politòlegs o sociòlegs, que necessitin explorar el detall de les dades, el portal també ofereix eines per filtrar dades, descarregar-les en diferents formats i interactuar amb gràfics dinàmics, la informació metodològica de les dades exposades, un glossari i un apartat de preguntes freqüents. És a dir, que ofereix la possibilitat d’aprofundir a informació més tècnica, conciliant la comprensió de continguts per a un públic generalista amb els interessos d’un públic més especialitzat com poden ser persones d’altres administracions, del món de la recerca, de l’empresa o dels mitjans de comunicació. 

Respecte a les dades, s’actualitzen anualment i provenen principalment dels sistemes corporatius de la Generalitat, però entre les fonts també s’inclouen dades de l’enquesta Òmnibus (Centre d’Estudis d’Opinió) i fonts externes com l’índex d’Economia i societat digitals (DESI).

A través dels seus indicadors, l’OAD mostra que el 94% dels tràmits de la Generalitat ja són digitals, amb més de 3 milions de tramitacions en línia realitzades l’últim any. El 65% d’aquestes s’han fet mitjançant formularis en línia accessibles des de qualsevol dispositiu, millorant l’eficiència i estalviant temps a la ciutadania. A més, la reutilització de dades ha permès deixar de demanar a la ciutadania 75 milions de dades i documents gràcies a la tecnologia. El portal també recull dades de ciberseguretat, destacant que la Generalitat rep una mitjana de 438 milions de ciberatacs mensuals, tot i que els sistemes de seguretat aturen la majoria d’ells, amb només 51 atacs causant incidents.

Les dades de l’OAD reflecteixen el gran repte de la Generalitat d’adaptar-se a les noves tecnologies per a una gestió i processos més àgils i efectius, una informació més transparent i uns serveis públics més còmodes, accessibles i eficients. En aquest context, el redisseny de serveis juga un paper clau per simplificar i millorar la interacció amb la ciutadania. La transformació digital no és només una modernització tecnològica, sinó un canvi estratègic per fer noves passes en la manera com es gestionen els serveis públics i com s’interactua amb la ciutadania.

Tanmateix, la creació de l’OAD comporta també un repte important, especialment en la integració de diverses fonts de dades amb criteris comuns per garantir la seva coherència i fiabilitat. A més, cal assegurar-se que tota la informació sigui accessible i fàcil d’entendre per als diferents perfils d’usuaris, adaptant-se a les seves necessitats per convertir-se en una eina útil que faciliti la incorporació de la presa de decisions basada en dades dins de les tasques habituals de la gestió diària. Aquest procés requereix una millora constant.

Bibliografia:

Generalitat de Catalunya, 2024. Observatori de l’Administració Digital. Departament de la Presidència. https://oad.administraciodigital.gencat.cat/

Lord Kelvin, s.d. “Tot allò que no es defineix, no es pot mesurar. Tot allò que no es mesura no es pot millorar. Tot allò que no es millora, es degrada sempre.” [Cita de Lord Kelvin].

Strategic Platform, 2024. Hacia una cultura data-driven: La importancia de los datos. [en línia] Disponible a: https://strategicplatform.com/articulos/hacia-una-cultura-data-driven-la-importancia-de-los-datos.

Tuneu Puig, A., 2023. El poder de l’anàlisi de dades a la presa de decisions empresarials. [en línia] Disponible a: https://blogs.uoc.edu/mel/ca/el-poder-de-lanalisi-de-dades-a-la-presa-de-decisions-empresarials/