Laia Márquez Muñoz. Investigadora al Grup d’Administració Digital i Electrònica de la UOC i doctoranda a la Universitat de Girona. @laiamm2000

La participació ciutadana és un tema que està a l’ordre del dia de moltes polítiques públiques. Es pot implicar a la ciutadania des de moltes àrees de treball (ambient, educació, joventut, transport…) i a la vegada en el diferent cicle de les polítiques públiques. De fet, actualment és difícil concebre l’administració pública sense la implicació del poble en la presa de decisions públiques.

Una de les tipologies que més s’aplica en participació ciutadana és el cas dels pressupostos participatius. A diferència d’altres tipologies de processos participatius, l’essència està en decidir com, quan i on es gasta el diner públic. Parlar dels noms del carrers, l’agenda urbana, un pla d’habitatge, etc, pot ser molt interessant però quan l’objecte de la deliberació té a veure amb la despesa pública (que indirectament són els diners de tots i totes) l’incentiu a participar és major.

A la pràctica, com va defensar Pineda (2009), la implementació dels pressupostos participatius ajuda a ser transparents, es crea una un clima de negociació, definició i priorització sobre quines de les diferents propostes tiren endavant i es dona legitimitat a la decisió presa.

Des dels orígens dels pressupostos participatius a Porto Alegre al 1989, aquesta experiència a evolucionat i s’ha anat expandint per tot el món. En el món acadèmic els pressupostos participatius han estat objecte de moltes investigacions, com és el cas de Barragán, Sanz i Romero (2014) que estudien el cas de Sevilla o la recerca de Blanco i Ballester (2011) sobre els pressupostos participatius a la província de Barcelona.

El debat que es genera actualment és: realment als pressupostos participatius es treballa per la qualitat o es fan per màrqueting? La veritat que és que és una pregunta difícil de contestar i que segons qui respon pot ser que la resposta sigui diferent.

El que està clar és que el màrqueting en els pressupostos participatius, al igual que succeeix en les altres experiències de participació ciutadana, s’ha convertit en una necessitat si realment es vol que el procés tingui èxit. Actualment penjar un missatge i unes fotografies a les xarxes socials de l’administració convocant i enviar paperetes a les persones empadronades no és suficient. Per això és necessari que es realitzin campanyes innovadores, adaptades a cada context, amb la finalitat de guanyar-se a la ciutadania amb l’objectiu que participi. La debilitat que està present en les experiències de participació ciutadana és que són necessaris, almenys, recursos econòmics i humans perquè es pugui dur a terme una bona campanya de comunicació. I, malauradament en moltes ocasions no succeeix.

A la vegada, la qualitat dels pressupostos participatius depèn en gran mesura de la quantitat de diners que tingui assignats. No és el mateix una experiència amb molt de recursos econòmics i materials, que una amb un pressupost molt limitat i una sola persona al departament. 

Existeixen guies per avaluar els pressupostos participatius que posen el focus a estudiar si realment l’experiència és exitosa o, pel contrari, si no ho és. El tema és que moltes vegades falta temps i coneixements per identificar què ha funcionat i què no de l’experiència i pensar noves polítiques que puguin servir per a reduir les debilitats. Això no vol dir que no s’hagi millorat en els pressupostos participatius, al revés, l’aprenentatge que es crea està servint per millorar aquestes experiències. Per tant, la qualitat dels pressupostos participatius està garantida, tot i què possiblement no a la velocitat que es voldria.

Quan es realitzen uns pressupostos participatius el que fan totes les administracions públiques es penjar fotografies a les xarxes socials sobre els diferents actes que es van fent, molt sovint amb els càrrecs polítics i persones de confiança. El tema és que l’experiència pot acabar convertint-se en un acte polític, fent que es desplaci l’essència de la participació ciutadania: la veu del poble.

Per donar una resposta a la pregunta que s’ha fet anteriorment, sobre si els pressupostos són màrqueting o es treballa per la qualitat, actualment estem en un moment d’incertesa i que segurament en els pròxims anys s’acabarà determinant la balança cap a un dels dos mons. El que si que està clar és que s’ha millorat en polítiques participatives, tot i que sovint no tant ràpid com es voldria, i el màrqueting és un dels elements més importants quan s’engega una experiència de participació ciutadana.

Fonts documentals

Pineda, C. (2009). Los Presupuestos Participativos en España: un nuevo balance. Revista de Estudios de la Administración Local y Autonómica (REALA), 311, 279-301. https://revistasonline.inap.es/index.php/REALA/article/view/9692

Barragán, V., Sanz, J. M., i  Romero, R. (2014). Midiendo Las Experiencias Participativas. El Caso De Los Presupuestos Participativos De Sevilla. Observatorio Iberoamericano del Desarrollo Local y la Economía Social, 16. https://www.academia.edu/download/80045304/cultura-politica.pdf

Blanco, I Ballester, M. (2011). ¿ Participar para transformar? La experiencia de los Presupuestos Participativos en la provincia de Barcelona. Gestión y Análisis de Políticas Públicas, 117-144. https://revistasonline.inap.es/index.php/GAPP/article/view/448