Laia Márquez Muñoz. Investigadora al Grup d’Administració Digital i Electrònica de la UOC i doctoranda a la Universitat de Girona.

Imatge de Aleksandar Pasaric

El passat mes de setembre de 2023 Barcelona va ser reconeguda com la primera capital de la democràcia europea, per The Innovation in Politics Institut GmH. I, ho serà fins l’octubre del 2024. El reconeixement d’aquest premi implica que Barcelona es situa com la ciutat avantguardista de la participació ciutadana a escala internacional. Quins passos ha seguit la capital catalana per situar-se com el municipi amb major incidència de la democràcia participativa?

En primer lloc, per Flores (2020) l’origen de la de la participació ciutadana està al 1986, moment en que s’aprova el Real Decret 2568/1986, del 28 de novembre, més conegut com el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals. L’objectiu d’aquest text jurídic era regular la descentralització política de la ciutat (amb districtes i barris) amb la finalitat de fer més amigable les relacions entre la ciutadania i l’Ajuntament. Aquest primer apropament de fer partícip al poble era lluny de la definició de participació ciutadana que es té avui dia.

En segon lloc, l’element que va capgirar la democràcia participativa per sempre va ser la creació de la plataforma Decidim, al 2016. El govern barceloní, en aquell moment format per Barcelona en Comú i el Partit Socialista de Catalunya, va posar a l’agenda política la necessitat de fer un PAM (Pla d’Acció Municipal) no solament amb la implicació dels regidors i regidores del consistori, sinó també amb la ciutadania.  Finalment, aquella idea es va fer efectiva. L’any 2016 es va presentar a la ciutadania la plataforma Decidim amb l’objectiu d’elaborar el PAM 2016-2019. L’èxit va ser tant elevat, per exemple segons la plataforma Decidim.Barcelona es van presentar 10.860 propostes, que l’ajuntament va decidir fer un pas més endavant i instaurar la plataforma com una eina de participació i comunicació més enllà del procés participatiu del PAM 2016-2019.

Amb el pas d’aquests set anys que s’implementà la plataforma Decidim, l’Ajuntament de Barcelona en data 3/12/2023 ha realitzat 105 processos participatius, dels quals 5 actualment estan en actiu. Si es divideix aquestes 105 experiències entre els set anys surt una mitjana aritmètica de 15 processos per any, o el que és el mateix, 1,25 per mes. Que la capital de la democràcia hagi realitzat aproximadament un sol procés per mes, demostra que l’entusiasme de la democràcia participativa, ara per ara a Barcelona, no s’ha traduït en la realització de processos participatius massius.

A més, Decidim s’ha anat estenen a altres administracions i inclús en el sector privat amb l’objectiu de consolidar-se com la gran plataforma de participació a escala mundial.

En tercer lloc, l’any 2017 s’aprovà el Reglament de Participació Ciutadana fruït d’un procés participatiu, amb la finalitat de poder regular quins havien de ser els canals i mitjans de participació dels barcelonins i barcelonines. L’octubre del 2019 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el va declarà nul, i no va ser fins el 2022 que es va aprovar un nou reglament des del consistori barceloní. Regular el què i el com de la participació és clau per a posteriori implementar mesures que impliquin a la ciutadania. 

En quart lloc, la creació del Canòdrom de Barcelona va suposar un abans i un després a la ciutat. Tenir un espai d’innovació democràtica, basat en tecnologies obertes, democràcia participativa i cultura digital al centre de la capital catalana està permetent crear intel·ligència col·lectiva amb i pel poble.

De tots els motius que s’han nombrat anteriorment, el més rellevant ha estat la creació del Decidim. Aquesta plataforma té punts forts com són el fet de conèixer l’opinió de la ciutadania sobre temes concrets, la facilitat de poder participar en qualsevol moment sense estar subjectes als horaris de l’administració i el fet que el Decidim és un espai col·laboratiu, viu i amb innovació constant.

Però, com assenyala Márquez (2022) existeixen algunes amenaces que dificulten l’extensió i implementació de la plataforma. De les set debilitats que destaca l’autora, pel dia a dia del funcionament de la democràcia des del punt de vista de la ciutadania, destacaria tres: la bretxa digital que dificulta arribar a tots els sectors de la població (i just solen ser els grups tradicionalment marginats de l’administració, com ara els sense sostre), els grups de pressió partidaris de la democràcia representativa que pressionen perquè en les experiències participatives hi hagi un mínim de participants per validar-ho i la limitació de les dades del perfil que es poden extraure dels participants dificulta cap a quins sectors de la població s’ha de destinar les polítiques que incentiven la participació.  Aquestes punts dèbils de la plataforma no són pas elements eterns, es poden erradicar, o almenys minimitzar, si des de les administracions públiques es fan polítiques públiques.

En conclusió, Barcelona gaudeix d’una trajectòria important de democràcia participativa. Aquesta història ha marcat, marca i marcarà les polítiques públiques de la ciutat. Exemple d’això està en la creació de la plataforma Decidim i el reconeixement de ser la capital de la democràcia europea fins l’octubre del 2024.

FONTS DOCUMENTALS

Decidim Barcelona (s.d) DecidimBarcelona.Cat https://www.decidim.barcelona/?locale=es

Flores, M. D., (2020). Gobernanza participativa, la experiencia de Barcelona. Cuadernos de Vivienda y Urbanismo, 13(1), 1-15. https://doi.org/10.11144/Javeriana.cvu13.gpeb

Márquez, L (2022) L’impacte de les plataformes digitals en els processos participatius DUGiDocs https://dugi-doc.udg.edu/handle/10256/21728