Laia Márquez Muñoz. Doctoranda a la Universitat de Girona. @laiamm2000
En les darreres dècades, les administracions públiques han experimentat una transformació profunda en la manera d’entendre i exercir la seva funció. Davant d’una ciutadania més exigent, d’uns recursos limitats i d’uns entorns socials i econòmics canviants, ha pres força un enfocament que posa l’accent no només en el compliment de procediments, sinó en els resultats obtinguts. Aquest enfocament és conegut com a gestió pública orientada a resultats (GPOR) i representa un canvi de paradigma: passar de gestionar activitats a gestionar impactes.
1. De la cultura del procediment a la cultura del resultat
Tradicionalment, l’administració pública s’ha regit per una cultura centrada en el compliment estricte de la normativa, el control de la despesa i la correcta tramitació dels expedients. Aquest model, essencial per garantir la legalitat, la igualtat i la seguretat jurídica, sovint ha prioritzat el “com” es fan les coses per sobre del “què” s’aconsegueix amb elles.
La gestió orientada a resultats no nega la importància del marc legal, però hi afegeix una dimensió fonamental: l’impacte de les polítiques públiques. En lloc de preguntar-se únicament si s’ha executat el pressupost o si s’han complert els tràmits, es planteja si s’han resolt els problemes socials que motiva la intervenció pública. Per exemple, no n’hi ha prou amb saber quants cursos de formació s’han impartit; cal analitzar si aquests cursos han millorat realment l’ocupabilitat de les persones participants.
2. Elements clau de la gestió orientada a resultats
La GPOR es fonamenta en diversos pilars interrelacionats:
a) Definició clara d’objectius
Tot comença amb una planificació estratègica rigorosa. Les administracions han d’establir objectius concrets, mesurables, assolibles, rellevants i temporals. Aquests objectius han d’estar alineats amb les prioritats polítiques i amb les necessitats reals de la ciutadania.
b) Indicadors i sistemes de mesura
No es poden gestionar resultats si no es mesuren. Per això, és imprescindible definir indicadors que permetin avaluar el grau d’assoliment dels objectius.
c) Seguiment i avaluació
La informació recollida ha de servir per fer un seguiment continuat de l’execució de les polítiques i per dur a terme avaluacions periòdiques. L’avaluació no s’ha d’entendre com un mecanisme de control puntual, sinó com una eina d’aprenentatge i millora contínua.
d) Rendició de comptes i transparència
Una administració orientada a resultats ha de comunicar de manera clara què fa, amb quins recursos i amb quins efectes. La rendició de comptes reforça la confiança ciutadana i legitima l’acció pública.
3. Avantatges
L’adopció d’aquest model aporta diversos beneficis. En primer lloc, millora l’eficiència en l’ús dels recursos públics, ja que permet identificar quines intervencions funcionen millor i prioritzar-les. En segon lloc, afavoreix la coherència entre planificació, pressupost i execució, evitant la dispersió d’esforços. En tercer lloc, promou una cultura organitzativa basada en l’aprenentatge, la innovació i la responsabilitat.
A més, la gestió orientada a resultats facilita la coordinació entre departaments i nivells de govern, ja que obliga a definir objectius compartits i a establir mecanismes comuns de seguiment. També potencia la participació ciutadana, en tant que permet incorporar la percepció de les persones usuàries sobre la qualitat i l’efectivitat dels serveis públics.
4. Reptes i limitacions
Un dels principals reptes està a caure en una “cultura del número”, on es prioritzen els indicadors fàcilment quantificables en detriment d’aspectes qualitatius igualment rellevants. Si no es dissenyen adequadament, els sistemes d’indicadors poden generar incentius perversos, com ara centrar-se a complir objectius formals sense atendre la qualitat real del servei.
Un altre obstacle important és el canvi cultural que implica aquest model. Passar d’una lògica de compliment normatiu a una lògica d’assoliment d’objectius requereix lideratge polític, formació del personal i adaptació dels sistemes d’informació. Sense una implicació clara dels equips directius i sense una estructura organitzativa alineada amb els nous principis, la gestió orientada a resultats pot quedar reduïda a un exercici formal.
5. Cap a una administració més intel·ligent i orientada a l’impacte
La gestió pública orientada a resultats no és una recepta màgica, però sí una eina poderosa per modernitzar l’administració i fer-la més sensible a les necessitats socials. En un context de recursos limitats i demandes creixents, és imprescindible assegurar que cada euro invertit contribueixi realment al benestar col·lectiu.
El futur de la gestió pública demana integrar la planificació estratègica, el pressupost per programes, l’avaluació de polítiques i la transformació digital en un model coherent centrat en l’impacte. Això implica combinar rigor tècnic amb visió política, i control amb confiança
En definitiva, orientar la gestió pública als resultats significa posar la ciutadania al centre de l’acció administrativa. No es tracta només de fer coses, sinó de fer-les bé i amb sentit. Només així l’administració podrà respondre als reptes del segle XXI amb eficàcia, legitimitat i compromís amb el bé comú.